25.1 C
Igualada
Dissabte, juliol 24, 2021

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena

Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena (PDUAECO) és la coordinadora de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena (MICOD), l’entitat supramunicipal que formen els set ajuntaments i que presideix l’alcalde d’Igualada, Marc Castells.

Per mirar de posar negre sobre blanc, hem parlat amb ella per a trobar respostes a preguntes habituals que es fan els nostres lectors, i que sovint es veuen també a les xarxes socials.

Què es vol fer, des de la MICOD, amb el Pla Director. Quin model territorial i de creixement volen?
Apostem per un model de desenvolupament territorial basat en la convivència i l’equilibri entre la tradició i la innovació i basat en la inclusió. Volem un model territorial que permeti la generació d’oportunitats per als nostres veïns i veïnes. Alhora, creiem en la compatibilització del sòl d’activitat econòmica amb la preservació del territori i la infraestructura verda. Volem riquesa econòmica per al nostre territori, però sense això vulgui dir que hem de renunciar a la riquesa natural que ens envolta.

Finalment, creiem que aquest model territorial ha de ser fruit de la co-creació, entre ciutadania, entitats del teixit social i empresarial i les administracions.
Volem treballar en un model econòmic de creixement que permeti la generació de noves oportunitats i que, alhora o se centri en els valors i els reptes del segle XXI: el desenvolupament sostenible, la modernitat, la inclusió i les noves necessitats industrials, sempre enfocats en el foment d’una nova centralitat de la Conca d’Òdena. En aquest sentit, apostem per un creixement econòmic on convisquin el comerç i els serveis locals, el coneixement i la recerca (a partir del Campus de Ciències de la Salut), el nostre sector primari dedicat a l’agricultura i ramaderia i, també, un sector industrial, modern i sostenible.

De debò cal construir un macropolígon?
No es vol construir cap macropolígon, en cap cas. El nou PDUAECO proposa que el 67% (931,95ha) dels terrenys estudiats mantinguin la seva condició actual, principalment de sol agrícola. Només una part reduïda de l’àmbit d’estudi del PDU, el 18% (253 ha), es proposa transformar per implantar activitat econòmica. El 15% dels terrenys (204ha) serien espais lliures d’ús públic podran tenir diferents funcions, com a protecció ambiental i paisatgística, millorar la xarxa de camins existents, zones verdes i equipaments públics.

Es vol impulsar un model de desenvolupament del sòl que vetlli per l’equilibri territorial, aprofiti al màxim les oportunitats de creixement del territori alhora que garanteixi els espais verds, l’activitat rural existent, els serveis públics i la qualitat de vida dels habitants de la Conca d’Òdena. En aquest sentit, el nou Pla Director, respecte el planejament vigent, proposa reduir en un 30% la superfície destinada a sectors d’activitat econòmica.

Es diu molt que la Conca té polígons buits i que ja hi ha prou sòl…
Les naus que actualment hi ha buides a la Conca d’Òdena compten amb unes parcel·les molt petites que no permeten que cap activitat econòmica sòlida s’hi pugui desenvolupar adequadament. Per tal de reactivar-les, només es poden plantejar si aquestes naus poden utilitzar-se com a satèl·lits d’una instal·lació més ben desenvolupada i connectada, que és el que pretén aquest PDU.

I si s’urbanitza i després no ve cap empresa?
El desenvolupament previst al PDU anirà sota demanda. Això vol dir que s’activarà un cop s’hagi trobat una empresa interessada, la qual es comprometrà a establir-se al territori participant directament al desenvolupament del projecte. Això vol dir que el projecte es faria només si fos necessari, per fases, respectant l’entorn i prioritzant un tipus d’indústria que aporti valor afegit.

I l’agricultura? Què passa amb el sòl que ara també és una activitat econòmica, la de la pagesia?
Evidentment, els espais agrícoles que finalment formin part d’un sector d’activitat econòmica deixaran de ser productius des d’un punt de vista agrícola. En canvi, però, començaran a ser productius des d’una altra vessant i contribuiran amb força a la dinamització econòmica de la Conca.
D’altra banda, cal pensar també que la superfície agrícola que es transformi suposarà una proporció reduïda respecte el conjunt de l’activitat agrícola de la Conca.

S’ha dit que el Pla Director de la Conca hauria d’esperar a que s’aprovés el Pla Parcial Territorial del Penedès. No és així?
El PDU es tramita en coherència amb les disposicions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals actualment vigent. Els estudis previs del Pla Territorial Parcial del Penedès, actualment en redacció, també van en la línia del PDU. La tramitació dels dos plans (PDUAECO i PTPPenedès) és independent.

El Document d’avanç del Pla Territorial del Penedès, que substituirà l’anterior, està en plena sintonia amb el que planteja el PDUAECO, per la qual cosa no està en cap mena de contradicció. L’aprovació d’un no esta vinculat amb l’aprovació de l’altre. Són processos independents no vinculats.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Les millores al Rovy és la proposta més votada en el Procés Participatiu

El 12 de juliol es va tancar el Procés Participatiu 2021 de Vilanova del Camí que ha impulsat la regidoria de Cultura i Participació...

Festivals

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és...

El Museu de la Pell acull una exposició sobre els espais recuperats del Barri del Rec

El Museu de la Pell acollirà fins al 26 de setembre l’exposició “Rec Districte Cultural. Un barri en transformació”. Es tracta d’una producció pròpia...

Primer concert del Festival Maig amb els igualadins Marialluïsa

Aquest proper diumenge, 25 de juliol, el Festival Maig havia de fer el concert innagural de la seva vuitena edició. Les noves restriccions decretades...

La Pobla i Igualada, amb la mitjana més alta de quota de l’IBI

La Pobla de Claramunt, amb 628€, i Igualada, amb 620€, lideren el rànquing de la mitjana de rebuts més cars de l’IBI a l’Anoia....
Compartir