El president de l’Associació Polígons dels Plans i expresident de la UEA, Ramon Felip, ha volgut aquesta setmana dir-hi la seva a l’entorn del descartament de les àrees industrials de Can Morera i Can Titó del Pla Director Urbanístic d’Activitats Econòmiques de la Conca d’Òdena. Molt dur en les seves reflexions, Felip apunta a moviments unilaterals de l’Ajuntament d’Igualada que escapen de la pretesa unitat d’acció de la Mancomunitat de la Conca, al mateix temps que mostra una decepció per l’evolució de la tramitació del Pla Director.
El president de l’entitat empresarial, que forma al mateix temps part de l’Aliança per la Conca, explica que “he estat present a totes les reunions dels agents econòmics, polítics i socials, però no a la del passat 2 de març quan es van presentar els resultats del procés participatiu. De fet, en aquest procés he anat veient, com bàsicament, hi intervenien tot el seguit de plataformes del “no pel no” que hi ha a la Conca, el típic problema que arrosseguem històricament en aquest territori”. Felip centra força aquestes accions “sobretot en Unió de Pagesos, que lidera aquest “no pel no” que tan mal està fent a la Conca, fins i tot recentment s’han repartit pasquins a la zona de l’Espelt posicionant-se també en contra del polígon d’Igualada-Jorba”.
L’expresident de la UEA i actual representant dels polígons de tota la Conca d’Òdena a excepció d’Igualada va més enllà en les seves manifestacions. “És evident que s’està plantejant una trampa, perquè qui genera recursos, riquesa i llocs de treball és la iniciativa privada, ja em direu si no es fan noves zones industrials de què viurem en el futur. Miri, fa pocs dies vam rebre una sol·licitud per instal·lar-se una nau de 50.000 metres quadrats, que en realitat això vol dir 80.000 metres de parcel·la. Es tractava d’una empresa d’economia circular, amb 80 llocs de treball directes. Bé, doncs no hi ha espai. Això és la realitat. Em sento tan decebut per haver perdut aquest territori tants trens, que ja no sé què fer més. Els polítics haurien de tenir la valentia de dir prou”.
Felip es pregunta “què estem oferint a la ciutadania per demà, amb tot aquest panorama? Només podrem oferir ciutats dormitori, i ja està. Ho deixarem perdre tot. És lamentable que, des de l’any 2014 al 2019, mitjans especialitzats com Financial Times diguessin que el millor territori per a invertir a nivell internacional és Catalunya, i nosaltres, en aquesta Catalunya, no hi hem estat. No ens ha interessat. Algú hauria d’haver donat un cop de puny sobre la taula i acabar d’escoltar plataformes del “no pel no” sense que ofereixin solucions. No hem de destruir pas res del nostre entorn. Disposem de 17.500 hectàrees de massa forestal, això no s’ha de tocar res. Però em pregunto què aporten les 6.500 hectàrees de sòl agrari que hi ha. Quin rendiment donen? Quants llocs de treball? Pràcticament zero. Miri, al final, això només són subvencions”.
Tot i que hi ha molts crítics que apunten que ja hi ha prou polígons buits, Ramon Felip ho nega. “Bàsicament només hi ha parcel·les al polígon de Montbui, aquesta és la realitat”.
Per acabar-ho d’adobar, Felip posa damunt la taula un episodi -fins ara desconegut- sobre la possibilitat que l’Anoia fos la seu de l’Estratègia blockchain de Catalunya, per promoure la indústria TIC, que depèn de la Generalitat i la Cambra. “Vaig intentar parlar amb Marc Castells per a implantar la seu aquí, perquè ho veien bé des de la Generalitat, i no me’n vaig sortir. Després vaig saber que l’Ajuntament d’Igualada anava a la seva, en aquest tema. Per fer l’oficina a la Conca, per exemple al Centre d’Innovació, calien 200.000€ d’inversió inicial i se’ns va dir que eren massa diners… Quan el pressupost de tots els ajuntaments de la Mancomunitat passa dels 80 milions! Vaig parlar amb alcaldes, amb la UEA, amb TIC Anoia, amb tothom. Res. No hi va haver manera. Al final l’oficina se la va emportar Girona”.
