Jaume Singla
A la pel·lícula Cinema Paradiso el vell operador de cine li diu al jove protagonista: “si marxes durant un any, quan tornis ho trobaràs tot canviat, però si tornes al cap de deu anys, veuràs que tot està igual”. Això que quan ho vaig escoltar em va semblar una frase brillant però poc creïble, amb el temps se’m revela exacta o, en tot cas, premonitòria. Premonitòria del que ha passat a l’Estat Espanyol que, quaranta anys després de la mort de Franco, les coses tornen a estar exactament com estaven durant la dictadura feixista.
Per als que, sortosament per a ells, no ho han viscut, recordar que els tribunals franquistes posaven més empeny en castigar els dissidents polítics que a reprimir la delinqüència. Que es va crear un jutjat especial, Tribunal de Orden Público (TOP) que es feia càrrec dels judicis als opositors al règim. Caure a les seves mans volia dir una dura condemna de presó per delictes tan greus com repartir octavetes, estar en possessió de premsa comunista o convocar una vaga o una manifestació. Durant la transició el TOP es va convertir en l’actual Audiència Nacional, amb els mateixos jutges i en el mateix edifici.
El règim va tenir durant trenta nou anys, presos polítics i exiliats i mai va atendre a les peticions de clemència que li feien organismes com l’ONU, Amnistia Internacional i alguns premis Nobel de la Pau. En canvi la parentela de Franco podia cometre tants delictes com va voler, sense rendir comptes a ningú.
Avui estem veient que hi tornen a haver presos polítics i exiliats. i, com abans, la família reial pot cometre totes les corrupteles que vulgui sense passar comptes.
El viatge de noces de l’actual Rei s’ha convertit en el paradigma del que és España avui. Oficialment l’aleshores Príncipe de Asturias va fer un “frugal viaje de novios por la geografia espanyola” que va durar quatre setmanes. Però com que l’hereu de la Corona no tenia una agenda que complir, després del periple “por España” es va tirar quatre mesos en un viatge de super luxe per tot el món on es varen gastar més de mig milió d’euros, a més de les despeses en seguretat a càrrec dels pressupostos de l’Estat.
La parella, per allò de dissimular la seva identitat, viatjaven amb els noms de Señor y Señora Smit, parodiant una pel·lícula americana molt en boga en aquell moment. El viatge va ser presumptament pagat amb diner brut aportat per Juan Carlos i per un germà presumptament bastard i va ser organitzat per la Corinna. És a dir presumptament pagat amb diners mafiosos aportats per un bastard i organitzat per una prostituta de luxe.
Espanya torna a ser una cort borbònica on els ciutadans som reduïts a simples serfs, súbdits o directament sospitosos de sedició.
