28 C
Igualada
Dilluns, juny 21, 2021

El lloguer a l’Anoia, un problema

Jordi Puiggròs

A l’Anoia, i sobretot a Igualada, el lloguer d’habitatges és ja un problema important. Segons que va denunciar recentment el nou Sindicat de Llogateres d’Igualada, del 2014 al 2018 el preu del lloguer s’ha incrementat un 36,92%, un 20,56% només en els dos últims anys.

És a dir, un pis que valia a Igualada 327 euros fa quatre anys, ara en val 447.
També denuncien que el govern municipal no ha fet res per a recuperar a cost zero 294 pisos en propietat de bancs, actualment sense ús, a Igualada, i afegir-los al quasi inexistent parc d’habitatge social. També 163 a Piera, 139 a Vilanova del Camí, 127 a Montbui i 65 a Òdena.

Les sol·licituds per obtenir un pis de lloguer social a la Comarca, han augmentat any rere any, com a conseqüència d’aquesta inflació desmesurada, posant de manifest la greu falta d’habitatge destinat a aquest ús. De les 671 demandes de l’any 2017, només se’n van poder satisfer 128.

D’altra banda, en el període 2013-2017 es van practicar a la comarca 828 desnonaments, dels quals 534 van ser per impagament del lloguer. 147 d’aquests desnonaments es van dur a terme durant l’any 2017, el que posa de manifest que és una problemàtica que, tot i que mediàticament ha quedat enterrada, segueix essent d’actualitat.

IBI massa car a Igualada, i molt habitatge per a reformar
Totes les fonts consultades per La Veu coincideixen en dos aspectes. El preu del lloguer té molt a veure amb el mercat i la pròpia llei de l’oferta i la demanda, però també és cert que hi ha aspectes, com l’impost de l’IBI, que a la capital de l’Anoia és desmesurat. “Tenim un IBI de Pedralbes, però Igualada ni és Barcelona i ni li arriba a la sola de la sabata a Pedralbes. Per tant, tenim un problema”, expliquen des d’una de les immobiliàries de la ciutat. “Està clar que aquesta és una decisió política, que depèn del govern municipal, de l’Ajuntament. En altres coses no, però en aquesta, sí”, diuen.

Altres factors són la nova normativa sobre els contractes de lloguer. “Caldria que el sector de l’habitatge de lloguer tingués una normativa estable i que no anés canviant en funció de qui governa a l’Estat. Hi sortiríem guanyant tots. Per a un llogater és important que tingui un contracte llarg, perquè se sent més còmode, i per al propietari, si l’inquilí compleix amb el pagament, és també una seguretat molt important”.

També es veuria com a positiu, segons les fonts consultades, que hi hagués més i millors ajudes per a la rehabilitació d’edificis antics. “Hi ha molts propietaris que no poden assumir posar el seu habitatge buit al dia, per a poder llogar-lo. Hi ha molts pisos així al nucli antic, especialment, i, si hi hagués facilitats, és possible que fessin el pas”.

Preus de lloguer
Avui, a Igualada, trobar un lloguer de 100 o 200€ al mes és possible, però es tracta majoritàriament d’habitatges poc cuidats, sense mobles, i molt vells, preferentment al nucli antic. Molts són en pisos tercers o quarts -o més- sense ascensor, i com a molt, de 50 metres quadrats, i sense gas ciutat.

A partir d’aquí, el llistat de preus es pot disparar fins als 700€ o més en el cas d’habitatges pràcticament nous en les millors zones residencials d’Igualada.
L’habitual, però, són pisos amb alguns anys d’antiguitat -però amb tots els serveis- pels quals es paguen entre 350 i 450 euros. El que passa és que “és complicat trobar-ne amb aquestes característiques, perquè estan ocupats”, de manera que el que hi ha disponible és molt car. Parelles joves o persones que venen d’altres llocs del país, sobretot de l’àrea metropolitana, han de triar entre aquesta poca oferta per a establir-se en un pis.

Preu del lloguer mensual a Catalunya (2017)

“Recentment va venir a l’oficina un home que treballava a l’aeroport de Barcelona. Per un pis de lloguer a l’àrea metropolitana pagava quasi mil euros, i tardava el mateix de casa seva a la feina, que anant-hi des d’Igualada, i aquí pagant la meitat. Això està passant”, explica una agent de la propietat immobiliària d’Igualada.

I quines solucions hi ha?
Si no es troba una solució, el mercat de lloguer a Igualada i la Conca d’Òdena es pot disparar fàcilment a preus astronòmics.
Des del Sindicat de Llogateres han proposat diferents solucions, a banda de les apuntades prèviament en aquest article respecte la pressió fiscal o les ajudes de rehabilitació. Són les següents:
– La primera, la urgència d’un Pla Local d’Habitatge, per ara inexistent, acompanyat d’un obligat i profund estudi, anàlisi i diagnòstic de la situació de l’habitatge del municipi.
– La segona, la promoció d’habitatge destinat a funció social d’acord amb l’article 73.1 de la Llei 18/2007, Reguladora del dret a l’habitatge. Aquest article estableix que Igualada hauria de tenir, per a l’any 2028, més de 2.000 habitatges destinats a funció social. Actualment, lamenta el Sindicat, existeixen només 170 pisos destinats a aquests usos.
– La tercera línia d’actuació que proposa el Sindicat de Llogateres d’Igualada, és la de posar en marxa els corresponents procediments per a la cessió obligatòria d’habitatges recolzada en l’article 7 de la Llei 24/2015, en mans bancs i fons d’inversió i que hagin estat buits durant més de dos anys sense causa justificada. Aquesta “és una forma perfectament legal, ètica i necessària per augmentar el parc d’habitatge destinat a funció social i, alhora, fer front a aquests grans tenidors que, segueixen tenint pisos buits i simultàniament desnonant famílies.

Evidentment, el problema no és únicament d’Igualada o de l’Anoia. El preu del lloguer de pisos a Catalunya segueix pujant, i registra l’increment més alt de l’Estat. L’any passat es va situar en una renda mitjana de 982 euros al mes, cosa que va suposar un increment del 24,3% en relació amb el mateix període del 2017, segons l’informe semestral de la immobiliària pisos.com. La mitjana de superfície d’un pis de lloguer a Catalunya el primer semestre es va situar en 114 metres quadrats.

Aquest lloguer de mitjana de 982 euros a Catalunya se situa en el quart lloc de l’estat espanyol, liderat per la Comunitat de Madrid amb una renda de 1.395 euros al mes. La ciutat de Barcelona va registrar una mitjana del preu del lloguer el primer semestre en 1.796 euros al mes, la capital més cara de l’estat espanyol, amb un increment interanual del 17,7%.

Davant aquests forts increments del mercat de lloguer espanyol i català, Ferran Font, director d’estudis del portal pisos.com ha subratllat que el creixement de les rendes de lloguer, sobretot en llocs on el lloguer residencial comparteix mercat amb el sector turístic, està registrant mensualitats que difícilment una part de la demanda pot respondre amb els seus ingressos.

Font assegura que aquest ‘’escalfament’’ del mercat del lloguer per l’impacte del turisme està provocant que ‘’molts inquilins’’ prefereixin comprar. L’informe de la immobiliària indica que a ciutats com Madrid, Barcelona i altres municipis pròxims en aquestes dues ciutats els preus de venda estan arribant als màxims’’ històrics.

El portaveu de pisos.com admet que el cost del lloguer fa cada vegada més ‘’complicat’’ per a les famílies ajustar el seu pressupost, a la vegada que ‘’l’encariment de les rendes amb contrast a l’immobilisme dels salaris, ‘’minva seriosament la capacitat d’estalvi’’ de les famílies.

La mitjana del preu de lloguer a l’estat espanyol d’un pis tipus de 117 metres quadrats es va situar en una mensualitat de 811 euros, el 15,04% més que el 2017.
Totes les demarcacions catalanes van registrar increments dels preus de lloguer en el primer semestre en relació amb el mateix període de l’any passat.

Barcelona ha vist com el primer semestre aquests preus s’han incrementat el 15,32% en relació amb l’any passat, Girona el 9,51% més, Lleida el 13,2% i Tarragona el 9,6% més. A més, en relació amb el mes de desembre, els preus de lloguer fins al juny de la demarcació de Barcelona van créixer el 14,97%, els de Girona el 13,52%, Tarragona el 7,22% i Lleida el 7,66%.

Finalment, les capitals de les demarcacions catalanes, van veure com el preu del lloguer del primer semestre van pujar a la ciutat de Barcelona el 17,77% en relació amb el juny de l’any passat, el 9,51% a Girona, el 13,20% a Lleida i el 9,6% a Tarragona. La renda mensual de la ciutat de Lleida es va situar el primer semestre en 571 euros per un pis de 96 metres quadrats de mitjana, la capital més barata de les demarcacions catalanes.

Un problema més gran encara per als més joves
Les persones joves es troben amb moltes dificultats a l’hora d’accedir a l’habitatge. L’impacte de la crisi econòmica en un col·lectiu que ja era vulnerable i el cost dels immobles de lloguer i de compra, que està per sobre de les possibilitats d’aquest grup, fa que moltes persones no puguin fer efectiu el seu dret a l’habitatge.

El problema de base d’aquesta situació rau en el fet que l’economia catalana depèn en excés de la construcció. A Catalunya hi ha hagut una dinàmica d’especulació immobiliària seguida de la crisi econòmica i això ha afectat la manera com s’estructura el mercat de treball, que té un excés de llocs de treball precaris.

L’augment del preu del lloguer és un element més que dificulta l’accés dels joves a l’habitatge. Els costos que han d’assumir responen més als interessos bancaris i dels grans tenidors que a les seves possibilitats. Això fa que acabin destinant un percentatge molt superior a l’òptim, que és el 35%, al pagament de l’habitatge.

Trobada d’API a la UEA sobre la nova normativa de contractes de lloguer

Un dels efectes més visibles del ‘boom’ dels preus és el retard de l’edat en què els joves marxen de casa els pares. Els motius econòmics, l’atur juvenil i la precarietat laboral són el principal fre a l’emancipació i, per aquesta raó, l’Estat espanyol és un dels països en què l’edat d’independitzar-se és més elevada: 29 anys, tres anys per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Però també hi ha una altra causa que explica aquest endarreriment a l’hora de deixar la llar familiar: la baixa despesa en polítiques socials d’habitatge, que es tradueix en una proporció baixa de joves que viuen en habitatges de protecció oficial i en la manca d’ajudes directes a la compra, al lloguer o a la rehabilitació.

Propostes dels principals partits polítics
La situació ha posat el problema de l’accés a l’habitatge dins l’agenda política. Per aquesta raó, i malgrat que des del primer ‘boom’ immobiliari fins a l’actualitat no hi ha hagut una aposta ferma per tal de paralitzar l’increment abusiu del lloguer, darrerament s’estan començant a aprovar mesures que tenen la voluntat de garantir el dret a l’habitatge.

La primera mesura és la presentada recentment pel Govern de la Generalitat per posar un índex de referència dels preus de lloguer, que malauradament és només orientatiu i no vinculant, de manera que no ha esdevingut un fre real a l’escalada de preus. És per això que els moviments socials miren d’incidir en aquesta qüestió. “Regular el lloguer és competència de l’Estat, i des de la PAH hem portat la proposta al Congrés dels Diputats, una cosa que també haurien pogut fer tots els partits catalans”, explica el portaveu de la Plataforma, Carlos Macías; “és urgent posar un mecanisme de control per fer del lloguer una opció estable, com passa a Alemanya, que és indefinit i les persones no han d’anar construint projectes de vida cada tres anys”.

La segona mesura, que sí que pot tenir una major incidència, és la Llei de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Entre les actuacions previstes hi consta el dret de les administracions d’expropiar l’ús dels pisos buits d’entitats financeres i dels grans propietaris per donar-hi un ús social, i l’obligació d’aquests grans tenidors de reallotjar amb lloguer social les famílies en risc de perdre l’habitatge.

Noves alternatives
Malgrat les dificultats de la crisi, aquesta etapa era –i segueix sent– una bona oportunitat per analitzar l’actual model de tinença dels immobles, molt relacionat amb l’especulació, i plantejar alternatives.

Amb aquesta voluntat, alguns col·lectius proposen noves modalitats d’accés a l’habitatge a un cost inferior a la compra o al lloguer en el mercat lliure que, a la vegada, aporten valors com la corresponsabilitat o l’ajuda mútua. Algunes d’aquestes opcions estan recollides en una guia elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i inclouen, entre d’altres, la cessió d’ús.

Aquest model, que està a cavall entre el lloguer i la compra, sovint és impulsat per cooperatives sense ànim de lucre que tenen la tinença d’un habitatge i els seus socis en tenen l’ús.

Els membres que integren la cooperativa fixen una quota d’entrada i un “lloguer tou”, per sota del preu de mercat, perquè els residents puguin utilitzar l’immoble per un temps llarg o indefinit. “La propietat del patrimoni és col·lectiva, i això deixa al marge l’especulació, perquè les decisions no les prenen només les persones que viuen en un dels habitatges, sinó que passen per una assemblea de 500 socis”, explica Yabel Pérez, membre de Sostre Cívic, que hi afegeix que la cooperativa també té l’objectiu “més de caire militant” d’incidir en la societat i transformar-la.

Més ajuts per a la rehabilitació d’habitatges podrien incrementar l’oferta de lloguer

La guia també recull altres models de tinença diferents del lloguer o de la compra, com la masoveria urbana, que es basa en un acord temporal segons el qual el propietari d’un habitatge en mal estat el cedeix a uns usuaris a canvi que aquests n’assumeixin la rehabilitació i el manteniment, o el ‘cohousing’, que consisteix a compartir espais de convivència, ja sigui a través de la construcció d’habitatges oberts amb zones familiars mínimes i on la vida es desenvolupa de forma comunitària, o d’habitatges autònoms que comparteixen un seguit d’espais per a l’ús comunitari.

Aquestes opcions “alternatives” també podrien ajudar a suavitzar la crisi de l’habitatge, però són encara residuals i no s’han impulsat polítiques que les fomentin. Per aquest motiu, l’Administració té el repte d’entomar-les i de demostrar voluntat per promocionar els models alternatius de tinença. Però, sobretot, ha d’incidir més en les polítiques d’habitatge tradicional, perquè el lloguer i la compra, les dues formes de tinença majoritàries, siguin accessibles per a tothom.

La nova normativa de lloguers, ja està en vigor
En aquest sentit, en relació a l’entada en vigor el proppassat dia 6 de març del Reial Decret Llei d’1 de març publicat al BOE de 5 de març del corrent-, s’han publicat tot un seguit de qüestions que els propietaris han de tenir en compte a l’hora de confeccionar els contractes de lloguer que es formalitzin a partir d’aquesta data en qüestió.

Així doncs, a partir d’aquesta data, els contractes d’arrendament d’habitatge tornen a ser de cinc anys si l’arrendador és persona física i de 7 si és persona jurídica, amb prorrogues de tres anys -fins que les parts no comuniquin la seva finalització-, la finalització del contracte s’ha de notificar amb 4 mesos d’antelació si ho fa la propietat, la garantia addicional -a part de la mensualitat de fiança- no podrà superar el valor de dues mensualitats de renda en els contractes de fins a 5 o 7 anys segons l’arrendador sigui persona física o jurídica, entre altres qüestions.

L’Oficina Local d’Habitatge d’Igualada, al seu servei
L’Oficina d’Habitatge d’Igualada és un organisme municipal a través del qual es dóna resposta a la necessitat creixent de proximitat ciutadana de les polítiques d’habitatge mitjançant una oficina única d’atenció.
Hi podeu fer:
– Tramitació i gestió dels Ajuts al pagament del lloguer, com la Renda Bàsica d’Emancipació i l’ajut al lloguer per a persones amb risc d’exclusió social, conegut com a Ajut al lloguer Just.
– Tramitació i gestió dels Ajuts a la rehabilitació d’habitatges i edificis, i els informes previs.
– Tramitació dels ajuts a l’accés a l’habitatge protegit.
– Borsa d’habitatge social per a propietaris que vulguin llogar el seu habitatge i llogaters que busquin pis.
– Tramitació de cèdules d’habitabilitat.
– Inscripció a les promocions que realitza l’Ajuntament a través de la societat municipal PIMHA.

Per a més informació us podeu dirigir a l´Oficina d’Habitatge, situada al Ajuntament d’Igualada.D’altra banda, la societat municipal Promotora Igualadina Municipal d’Habitatges (PIMHA) ha realitzat i promou actuacions per facilitar l’accés a l’habitatge als col·lectius que, per raons socials o de renda, no poden o tenen dificultats per accedir al mercat lliure de l’habitatge.

En l’actualitat hi han un total de 35 habitatges en règim de lloguer amb un preu assequible, majoritàriament de protecció oficial. De moment, en les promocions actuals els habitatges són d’una i dues habitacions.
Per accedir a qualsevol d’aquests habitatges cal apuntar-se e la llista d’espera, a la qual pot accedir-hi qualsevol persona que reuneixi els requisits per poder arrendar un habitatge de PIMHA.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Els Prats de Rei celebra el GroundUP Músic, organitzat per un famós artista veí del municipi amb 4 Grammys

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Prats de Rei l'edició virtual del GroundUP Music Festival, un esdeveniment organitzar pel músic multipremiat Michael League....

Mor el poeta igualadí Pius Morera als 78 anys

El poeta igualadí Pius Morera ha mort aquest divendres als 78 anys. Nascut el 5 de juliol de 1942, va guanyar l’Amadeu Oller de...

L’Anoia registra la pitjor campanya del cereal de l’última dècada

Campanya del cereal irregular a la Catalunya Central. Si bé a les zones més elevades la producció ha estat mitjana, al Pla de Bages...

L’Igualada Rigat no pot amb el Sarzana i cau a quarts de la WSE Cup

L’IHC RIGAT va caure eliminat divendres en els quarts de final de la WSE Cup i ja no es va poder classificar per les...

10 anys d’història d’uns populars, magnífics i generosos “Músics del Parc”

Va ser tot una delícia el passat dijous, 3 de juny, poder participar de l’últim concert d’aquest curs dels “Músics del Parc”, en un...
Compartir