Josep M. Romero i Alfonsa Santiesteban
Secretari general i coordinadora de CCOO Anoia
Afrontem amb molta preocupació el futur immediat de l’Anoia i de la Conca d’Òdena. Quan encara no ens hem recuperat de la crisi del tèxtil dels 90 i principis dels 2000 i de la crisi financera del 2008, la pandèmia de la Covid-19 ha de ser l’oportunitat per transformar definitivament el nostre teixit econòmic i productiu. Hem d’anticipar-nos als grans reptes que travessaran la nostra societat les properes dècades: la crisi demogràfica, la digitalització i la crisi ambiental, amb tots els canvis que transformaran la nostra forma de viure, consumir o treballar. La formula i el mètode per abordar-les ha de ser la concertació i el diàleg social. Una societat organitzada, crítica i participativa és cabdal per abordar positivament situacions de crisi greus.
La complexitat del context, no deixa gaire marge per al dubte. Les dades actuals prefiguren un panorama econòmic i social molt greu. L’atur ha tornat a situar-se a prop del 15%, encara que sempre hem mantingut a la comarca un atur estructural per sobre del 10% i que a finals del 2019 arribava gaire bé al 13%. S’han tramitat 1.511 expedients de força major que afecten a 9.369 persones treballadores i 60 expedients per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o productives, que afecten a més de 830. Som conscients de les dificultats i de la situació crítica de les empreses en termes de liquiditat, finançament, descens del consum i la facturació d’un PIB industrial que a l’Anoia, continua estant per sobre del 32%. També ens preocupa enormement l’augment exponencial de la vulnerabilitat i de la degradació accentuada de les condicions materials de moltes persones i famílies que es veuen obligades a garantir-se la cistella bàsica d’aliments a través dels bancs d’aliments o entitats socials.
CCOO ens implicarem activament en treballar per tenir un diagnòstic compartit, debatre, negociar i acordar una visió estratègica que pensi en l’Anoia i en la Conca d’Òdena per a les properes dècades. Hem de concretar accions, cercar inversions, mobilitzar recursos propis i anar a cercar d’externs, amb una única veu representativa de la realitat socioeconòmica del territori, al conjunt d’administracions supralocals, a la Generalitat, a l’Estat, a la Unió Europea o allà on existeixen oportunitats per aconseguir suports que ens permetin avançar en la transformació del nostre desenvolupament econòmic i social. Si aquestes condicions es donessin, pensem que s’hauria de constituir un ens públic, amb control i auditoria pública, per gestionar aquests eventuals ajuts financers, subvencions o d’altres possibilitats que puguin arribar al territori.
Els sectors existents al territori, formats majoritàriament per microempreses, s’han d’ajudar per guanyar múscul empresarial. Hem de potenciar simbiosis industrials, per provocar sinergies, que aquesta necessària cooperació esdevingui treball conjunt i permeti superar problemes endèmics i deixar enrere l’actual minifundisme. Hem de recuperar produccions de valor afegit, aprofitant els coneixements productius i artesanals existents a la Conca.
Necessitem també de potents polítiques industrials i sectorials, sabent llegir la potencialitat de la indústria verda. Hem de consolidar l’Anoia i la Conca com un territori competitiu, dinàmic, amb sectors de valor afegit i futur, generadors d’ocupació estable, amb drets i condicions laborals dignes. Aquesta estratègia de reindustrialització hauria d’incloure un pla integral d’adaptació i foment de la FP adaptada territori. El Pacte Nacional per a la Indústria, amb recursos que baixin a la realitat concreta de les necessitats del territori pot ser una molt bona eina.
Apostem per reforçar els serveis públics i per polítiques sanitàries i sociosanitàries. També apostem per reforçar especialment els treballs relacionats amb la cura, perquè s’han mostrat essencials per garantir el funcionament social. L’anunci que Igualada esdevingui un hub de biomedicina, amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, l’Ajuntament i l’Hospital d’Igualada, pensem és una bona direcció.
Necessitem d’un impuls inversor en serveis i infraestructures de mobilitat sostenible, reivindicar aquelles aprovades però no executades, un pla seriós per racionalitzar, modernitzar i avançar en una governança compartida dels actuals polígons d’activitat econòmica i apostar per la generació de projectes d’economia social relacionats amb els serveis a les persones.
Treballarem activament als diferents espais de concertació que s’han obert, ja sigui al Consell Comarcal, a l‘Aliança per la Conca, al propi Pacte Estratègic de l’Anoia i d’altres espais de caràcter local, però volem posar una única condició. Hem d’aconseguir articular i sintetitzar algunes reivindicacions compartides, comprometre’ns inequívocament a anar a una que eviti l’atomització i dispersió d’iniciatives i propostes. Aquest ha estat un dels punts febles que històricament ha llastrat la concertació a la nostra comarca.
En resum, ens deixarem la pell en un futur més eficient, just i igualitari, que des d’una mirada feminista, posi les persones al centre de la definició de les solucions i que els sectors socials més febles no hagin de pagar novament els costos d’aquesta reconstrucció i transformació de l’economia. Construir aquest desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu és un repte colossal, però val la pena intentar-ho.
