Tot encetant les Jornades Europees del Patrimoni, el passat 10 d’octubre, el Dr. Pere Pascual, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, i membre del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, va fer una presentació històrica d’aquest recinte a una respectable nombre de visitants, en una visita subjecta a les exigències de la Covid-19. Aquest acte inaugural i les posteriors visites (guiades per David Martínez, del Departament de Cultura de l’Ajuntament) han donat i seguiran donant resposta a una iniciativa compartida pel Centre d’Estudis Comarcals, el Departament de Cultura de l’Ajuntament i el Museu de la Pell, especialment en la línia de donar a conèixer aquest nou tresor del patrimoni igualadí. Tot plegat, emperò, en cap cas no pot passar per alt qui ha estat la veritable impulsora de la recuperació d’aquest guardat recinte del nostre patrimoni, l’arquitecta igualadina, Laura Marcè Termes.
En aquest sentit, a l’hora de documentar fefaentment tot el recorregut d’aquest agosarat projecte, transcric lletra per lletra les paraules de Marcè: “Jo vaig entrar, per primera vegada, en aquest lloc a l’any 2003, amb motiu d’un encàrrec d’Aigua de Rigat que proposava una Modificació Puntual del planejament urbà amb la finalitat d’incloure la Torre i el Fortí dins del Pla especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg d’Igualada; els dos elements que, en aquell moment, no hi estaven contemplats. Seguidament, no vaig escatimar de fer una exhaustiva recerca històrica d’aquest indret; una descoberta de la Torre i el Fortí, que em va entusiasmar enormement. El següent pas havia de ser la meva implicació en el futur projecte de rehabilitació”.
Efectivament, a títol professional, la participació activa d’aquesta arquitecta va començar uns anys després, a l’any 2008, quan per encàrrec de l’Ajuntament d’Igualada va confeccionar un projecte de restauració de la Torre de les Aigües (dipòsit d’estètica modernista, de l’any 1928, de planta octogonal i d’una extraordinària esveltesa) i els espais annexos de l’històric Fort de Sant Magí (de l’any 1837), amb el propòsit de recuperar l’esmentada torre per a la ciutat tot fent accessible el seu interior i el seu espectacular mirador; endemés d’incloure-hi unes instal·lacions destinades a les telecomunicacions. Posteriorment, havia de passar un temps fins que el seu programa d’actuació no es pogués fer realitat; i, va ser a l’any 2018, quan l’Ajuntament va encarregar la restauració del Fort de Sant Magí, un pas de la Primera fase d’intervenció en aquest espai en qüestió. Les obres es van realitzar al decurs del 2019, sota la direcció de Marcè. l, seguidament es va fer la intervenció sobre el terreny del voltant del Fortí i de la Torre; una actuació paisatgística de la qual Marcè n’és codirectora, seguint les pautes de l’arquitecte paisatgista Albert Bestard.
El resultat és el que es pot observar: un magnífic aparador del nostre patrimoni regalat a la ciutat. De més a més, Marcè també ha intervingut en un nou projecte que ara per ara encara no ha vist la seva execució i és, en concret, el que contempla obrir un ampli accés a l’entorn de la Torre de l’Aigua i del Fort, a partir de l’enderroc d’un edifici de planta baixa situat al costat de les escales mecàniques del carrer de Sant Magí, una entrada en un replà de l’escala de vianants que constituirà una fantàstica obertura al pla d’aquest recinte.
Aquest projecte de rehabilitació, doncs, tan minuciosament pautat a nivell arquitectònic, des del passat 2018, s’ha dut a terme en dues fases d’execució: una primera, basada en la recuperació i consolidació del Fort, subvencionada per la Diputació de Barcelona; i, una segona, consistent en l’acomodació de l’entorn enjardinat i urbà del Fort de Sant Magí per a obrir-lo a la ciutat; si bé es deixa en perspectiva la fase d’adequació definitiva per a l’accés públic als gràcils finestrals (de llinda escalonada) de la Torre de l’Aigua.
Per a aquesta ocasió, les Jornades Europees del Patrimoni han permès descobrir un indret prou insòlit i desconegut, el Fort de Sant Magí; un vell fortí militar, quasi ocult al bell mig de la ciutat, atesa l’expansió urbanística del segle XX sobre el barri del Poble Sec; on hi està emplaçat i hi ocupa -després d’un llarg oblit- aquella localització privilegiada i estratègica per a la qual va ser construït. El fort és, doncs, una estructura genuïna, erigida amb les pedres del què havia estat l’antiga capella de Sant Magí (d’aquest mateix terreny), destinat a ser una fortificació guardiana i defensiva en temps de la Primera Guerra Carlista (1833 i 1840), en un context en què aquesta construcció pertanyia a la demarcació municipal d’Òdena i servia per a protegir la vila igualadina i els seus voltants de les actuacions militars de l’exèrcit carlista. Es tracta d’una obra de l’arquitectura popular –de tipologia militar- aixecada a l’any 1837, i localitzada al mateix punt de l’antigament anomenat Pla de Sant Magí; un destí, als nostres dies accessible des del carrer de Carme Verdaguer i des d’un passatge del carrer de la Salut, de la ciutat i protegit, com a element patrimonial i d’interès local. Una mirada atenta a l’esmentada fortificació aixecada sobre un terreny d’uns 1.400 m2, ens presenta, des d’un punt de vista arquitectònic, una estructura militar quadrangular amb dues plantes superiors; dependències que fan observables alguns elements inherents a la seva funcionalitat, com les obertures o espitlleres (rectangulars) del mur, de totxo i pedra, que permetien vigilar o disparar -des del seu interior- des del cantó nord d’Igualada, en situació de conflicte bèl·lic. De retruc, val a dir que el Fort de Sant Magí va ser una fortificació aixecada gairebé simultàniament a la torre o Fortí del Pi, de la Muntanya del Pi, a Santa Margarida de Montbui.
