PIA PRAT JORBA, directora de La Veu de l’Anoia
La perspectiva dels anys i el fet de ser dona
Sempre atreta pel món de la comunicació, va compaginar Ciències de la Comunicació amb Ciències Empresarials. Després de treballar en agències de publicitat i màrqueting de Barcelona i d’Igualada (Vives Vidal), una situació conjuntural la va portar a la direcció del diari. Amb la perspectiva de deu anys, reconeix que els inicis van ser durs en coincidir amb un moment ardu per a l’empresa. Jove i inexperta, però amb voluntat resolutiva, va afrontar una reestructuració de plantilla, assumint la gestió empresarial des d’un àmbit que abastava Igualada i comarca, i participant de la responsabilitat comunicativa amb les institucions, associacions, entitats, etc.
Si bé no ha estat fàcil portar una empresa com a dona, al seu torn tampoc ho és conciliar vida familiar i laboral, en la seva condició de mare; tot i així, Igualada fa còmode el dia a dia. D’altra banda, pel fet ser dona, empresària i jove, lamentablement, ha topat amb més d’un perfil d’homes que li han qüestionat, a més de la professionalitat, la seva autoritat. “L’herència de sistema patriarcal ha fet efecte en un estrat de senyors grans”, observa.
La direcció de La Veu, una filosofia empresa
Quant al diari, ha creat una filosofia empresa orientada a què tot l’equip (quatre dones i tres homes) treballi en base a una lliure adaptació horària sense restar efectivitat a la tasca professional de cadascú; un plantejament que ha donat pas a un equip molt implicat. “El nostre, és un gran equip!”, afegeix. Endemés, trenta-set anys d’un diari, que mai no ha fet vacances, i ha esdevingut líder a la comarca, són motiu suficient per sentir-se’n orgullosa tant per la gran tasca de l’equip de la Veu com la dels col·laboradors.
Premsa de paper versus premsa digital
De les tècniques digitals, el procés d’adaptació requereix estar a el dia i capacitat de resposta envers unes publicacions de rigor periodístic. A l’any 2018, precisament, La Veu digital va rebre el reconeixement de l’Associació de Premsa Catalana, pel seu disseny i continguts; mèrits que possibiliten guanyar quota de mercat a les visualitzacions. Amb tot, puntualitza: “El nostre punt fort segueix sent el diari de paper”; un rotatiu presentat en diverses seccions destinades a ser de l’interès d’un públic molt plural.
La joventut com a receptora d’informació
La joventut és molt conscient de què passa al món; però és un segment de població que no se l’ha tingut en prou consideració. D’aquí la nova secció: “Els joves tenim veu”.
I, a les joves periodistes, cal animar-les a què cursin els estudis de manera vocacional i que és comprometin a parlar de tot amb totes les conseqüències.
