El passat divendres, 20 d’octubre, a la Sala polivalent de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, va tenir lloc la presentació del llibre “Trencant barreres. Dones pioneres a Catalunya al segle XX”, de Soledad Bengoechea i Echaondo, una insigne Doctora en Historia Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora dels moviments socials a Casa Nostra, del primer quart del segle XX; endemés de ser una incansable i compromesa estudiosa de la historia de les dones, al decurs de tota la passada centúria i fins als nostres dies, en tant que membre de l’Institut Interuniversitari de Dones i Gènere, de la Universitat de Barcelona. L’acte d’introducció a aquesta obra va comptar amb una lluïda dissertació de la Filòloga i Professora, de llatí i català, a la Institució Cultural del CIC, Eulàlia Lorés i Otzet: la qual és autora d’una àmplia ressenya sobre l’esmentat títol, publicat per Llop Roig Llibres i Cultura, Barcelona, 2022.
Amb una més que inabastable producció bibliogràfica, Bengoechea, ha estat objecte de diversos tributs a la seva tasca d’investigació, com és el cas del Premi Ciutat de Barcelona, 1993. Alhora, val a remarcar que, concretament a la nostra ciutat, va rebre el Premi Joan Mercader, Convocatòria 2000, amb l’obra “Les dècades convulses: Igualada com a exemple. Mobilització patronal i obrera entre principis del segle XX i la Dictadura de Primo de Rivera”, un llibre editat per l’Ajuntament d’Igualada i Publicacions Abadia de Montserrat, el 2002.
Més enllà del seu exercici professional a la Universitat de Barcelona, als nostres dies, aquesta Doctora en Historia, és fundadora de la Fundació de la Associació d’Història del Treball (AHT) i forma part de la Junta Directiva del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat; bo i centrant els camps de recerca en l’organització empresarial, el mon obrer i els conflictes socials a la Catalunya Contemporània, amb una especial rellevància a Dona i Treball, al Baix Llobregat.
Editat per Tot Història Associació Cultural – Tot Història Llibres, aquesta nova publicació de Soledad Bengoechea Echaondo, “Trencant barreres. Dones pioneres a Catalunya al segle XX”, ens convida a una rotunda constatació, que tot el segle XX ha estat el segle de les dones. Efectivament, i ho fa -a resultes de les dades exposades a la presentació- amb un aparador biogràfic d’algunes dones que van esdevenir veritables protagonistes del dia a dia de la seva època, sobretot als anys de la II República i de la Guerra Civil, a tothora trencant barreres i contravenint l’ordre establert. Unes dones que van convertir-se en un subjecte actiu de la història d’un període si bé, de primer, extraordinari (els temps de La República), l’altre, convuls i devastador (la Guerra Civil), i que en conseqüència, pel fet d’haver estat perseguides i ser víctimes de represàlies durant la Dictadura, després d’un silenci de dècades són mereixedores del reconeixement que se’ls concedeix en aquest llibre.
Això mateix, valent-se -de manera divulgativa- del gènere biogràfic, “Trencant barreres” convida a la descoberta d’unes dones ben diverses, tant des del seu estatus social com de les seves conviccions ideològiques i els seus posicionaments polítics, contextualitzades oportunament en el passat històric de Catalunya i de l’Estat espanyol, tot parant atenció en les metamorfosis ocorregudes sobre els drets de les dones (dones a la política i dones sindicades) al llarg d’un segle. En aquest sentit, per esmentar-ne algunes, altrament considerades les pioneres d’un convençut i inequívoc feminisme, de caràcter polític i social, guanyen interès Àngeles López de Ayala Molero, Amalia Domingo Soler i Teresa Claramunt (Sociedad Autóno-ma de Mujeres de Barcelona), o de caire intel·lectual, destaquen Francesca Bonmaison, Dolors Montserdà i Carme Karr. No obstant això, també n’hi ha unes quantes més, fins ara anònimes, que en aquesta obra han estat alliberades d’una total omissió per la seva pertinença a la lluita obrera: Mercedes Monje Alquézar, Carmen Llopis Berges, o Josefa Prieto, en són un exemple. Més endavant, personatges de la talla de Nativitat Yarza, Federica Montseny o Neus Català ocupen importants capítols del llibre; seguides d’una completa llista de dones de diferents professions (locutores, bibliotecàries, metgesses, mestres… ). Tanmateix, aquest testimonial document introdueix un tret diferencial en fer al·lusió no sols a les dones pròpiament progressistes, sinó també a algunes de signe conservador i reaccionari, per a la qual causa es posen en relleu les vides de Pilar Primo de Rivera. Rosario Pereda, Mercedes Formica, i altres.
Al capdavall, certament, totes plegades conformen el que -en paraules de l’autora- tot i ser, de fet, una minoria van ser aquelles dones “no normals”, aquelles que van atrevir-se a obrir i trepitjar camins nous, trencant barreres.
