La mort per suïcidi suposa una de les pèrdues més difícils de superar. “És una experiència traumàtica que porta el supervivent a perdre el sentit vital, a l’aïllament i la soledat, alhora que sent el pes devastador de la culpa, la vergonya, la ràbia i la por”. Així ho defineixen des d’APSAS, l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent. A tots aquests sentiments s’afegeix l’obsessió per a preguntes que mai tindran resposta.
Sobre l’experiència del suïcidi i en primera persona, des del testimoni d’un supervivent, parlarà el vilanoví Darío Nogués Domínguez, el pròxim divendres, a la Biblioteca de Vilanova del Camí. Ell és soci fundador i president d’APSAS, i autor del llibre Después del suicidio. Proceso de duelo de un superviviente, un treball amb què tanca bona part del seu camí de dol i espera poder ajudar altres supervivents a gestionar aquesta vivència.
Com aclareix Nogués, el terme “supervivent” té dues accepcions: d’una banda, es refereix a la persona que comet la temptativa, i de l’altra, la persona que es veu afectada de forma negativa i significativa per la mort per suïcidi d’una altra, sigui un familiar, un amic o fins i tot una persona desconeguda, en el cas dels que han viscut en directe el suïcidi d’una altra persona.
L’any 2022, segons fonts de l’INE, 607 persones vam morir per suïcidi a Espanya. “Cadascuna d’aquestes morts deixen entre 6 i 10 supervivents”, explica Nogués, qui també assenyala que “les xifres sempre són fredes”. A més, és un tema encara envoltat de tabú. “Del suïcidi no se’n parla”.
Precisament per trencar amb aquest mur de silenci, Darío Nogués es va plantejar traslladar la seva experiència a un relat. Ara fa tretze anys del suïcidi de la seva mare. El 2014 va començar a escriure les primeres notes del llibre que divendres presentarà a la biblioteca vilanovina, però va ser després del treball personal que va suposar la fundació d’APSAS i de prevenció i sensibilització sobre el tema, que es va decidir a plasmar el seu testimoni en un llibre.
En el seu procés d’elaboració del dol ha pres consciència de la seva posició i fins i tot de la seva pròpia relació amb el dolor i la malaltia, però sobretot que la seva experiència pot ajudar als altres
APSAS
Trencar el tabú sobre el suïcidi i facilitar que se’n pugui parlar d’una forma sensible i respectuosa, és un dels objectius d’APSAS, una associació sense ànim de lucre, que pretén sensibilitzar l’opinió pública sobre el suïcidi. També acollir persones que han perdut algun ésser estimat i oferir suport emocional al dol, i organitzar activitats per trencar l’aïllament i crear una xarxa de suport entre supervivents, perquè com assenyala Nogués, també integren creences d’autoestigma.
L’APSAS també treballa per difondre coneixement sobre la prevenció del suïcidi i per desenvolupar continguts i activitats de prevenció. Darío Nogués afirma que la salut mental i les addicions són un dels factors de risc més evidents, però també assenyala altres que poden ser generadors del desarrelament de la persona amb l’entorn, com ara la precarietat econòmica.
“En conjunt, aquests factors de risc fan percebre una gran desesperança cap a la vida, les fan arribar a sentir que no tenen escalf o l’ajut de l’entorn, i fins i tot poden arribar a sentir dolor físic, produït pel dolor emocional” assenyala.
La màxima de Darío Nogués Domínguez, segons explicava a Ràdio Nova, és “assumir la vulnerabilitat o fragilitat de l’ésser humà i la necessitat de buscar l’espai per poder-se obrir al dolor propi i al dels altres”. Creu que això ens ajudaria a empatitzar més amb el patiment i les limitacions que totes les persones tenim. El seu llibre, editat per l’Editorial Círculo Rojo es pot comprar a la pàgina https://despuesdelsuicidio.net/ També es pot trobar més informació i contactar amb APSAS a la pàgina web https://www.apsas.org/es/
