La disminució de la percepció auditiva és un problema important durant la infància, ja que en depèn el bon desenvolupament intel·lectual i social del nen. Ja es pot notar des dels primers mesos de vida, per signes d’alarma diversos , segons l’edat del nen.
Quins són aquests signes d’alarma?
De 0 a 1 any:
-Nen excessivament tranquil.
-No gira el cap davant sorolls forts.
-No emet sons articulats.
De 1 a 2 anys:
-No reconeix el seu nom.
-No comprèn ordres senzilles.
-No ha començat a parlar.
De 3 a 4 anys:
-Quan se li pregunta contesta amb freqüència “què?”
-No és capaç de construir frases de 3 o més paraules
-No sap explicar el que li passa.
De manera més general hem de tenir en compte:
-Refredats freqüents i otitis
-Nen introvertit, distret o agressiu.
-Retard en l’aprenentatge escolar
-Dubtes dels pares o del mestre sobre l’audició del nen.
Com diagnostiquem i avaluem el grau de disminució auditiva en el nen?
-L’exploració otoscòpica o microotoscòpica permet fer una primera valoració de l’oïda externa i mitjana, a fi de descartar problemes bàsics en la transmissió del so; com serien els taps de cerumen, otitis seroses, otitis mitjanes agudes i cròniques, malformacions del conducte auditiu extern, perforacions timpàniques, entre altres.
-L’audiometria infantil (peep show), on el nen participa activament realitzant una acció voluntària coincidint amb la percepció del so. Normalment la podem fer a nens a partir dels 3-4 anys d’edat.
-Els Potencials evocats auditius d’estat estable (PEAee), són una tècnica electrofisiològica de recent implantació que ens permet establir l’umbral auditiu de forma objectiva i específica en totes les freqüències de l’audiograma. Es realitza en aquells casos en que no és posible realizar una audiometría fiable, ja sigui per l’edat o patología del nen (de 3 mesos fins a 4-5 anys).
Quines poden ser les causes?
Hi ha infinitat de causes de sordesa (hipoacúsia), que necessitaran plantejaments terapèutics concrets i específics, i per tan requeriran un diagnòstic precís.
Cal diferenciar les hipoacúsies de transmissió de les hipoacúsies de percepció o neurosensorials. Les primeres afecten els mecanismes que condueixen el so, des del conducte auditiu extern, timpà, cadena d’ossets i oïda mitjana, i sovint tenen tractament mèdic o quirúrgic. Les segones afecten l’oïda interna (còclea, nervi auditiu) i si són d’un determinat grau el tractament és l’adaptació protèsica (audiòfons), o implant coclear en casos profunds.
La causa d’hipoacúsia més freqüent en nens son les otitis seroses, ocupació per moc de l’oïda mitjana, causada per una mala ventilació d’aquesta. La majoria de les vegades va associada a obstrucció nasal, secundària a una hipertròfia adenoidea (carnots) i/o també hipertròfia de les amígdales palatines.
Si amb els tractaments convencionals (antihistamínics, antibiòtics, mucolítics, cortidoides, …) no millora, es recomanaria la intervenció quirúrgica, que consistiria en adenodectomia +/- reducció de les amígdales i la col.locació de drenatges transtimpànics.
Els drenatges són un petits tubs en forma de “diàbolo” que queda fixat en el timpà i permet una bona ventilació de l’oïda. Prèvia a la seva col·locació, aspirem el moc existent, i l’audició es recupera a l’instant. Aquests drenatges, passat uns mesos, són expulsats pel propi organisme, cosa que veiem en els controls rutinaris. En cas d’una nova recaiguda (cosa que passa en un baix percentatge) es podria posar un drenatge permanent, que pot durar posat anys.
