Els desodorants naturals són de dos tipus, els compostos per olis essencials o els de pedra
d’alum. Una de les seves avantatges és que eliminen l’olor corporal sense alterar el tan important equilibri de la pell. Però sens dubte el més gran dels seus beneficis és que ens eviten l’efecte de les substàncies químiques especialment nocives que estan presents en la gran majoria de desodorants convencionals.
Per conèixer una mica més la funció corporal de la suor us expliquem en una breu explicació per què el nostre cos genera suor i que és el que fa que aquest suor sigui o no desagradable per la seva olor.
Totes les persones suem, el cos utilitza aquest sistema per regular la nostra temperatura corporal ja que en trobar-nos amb una temperatura excessivament elevada, la contrarestem evaporant aigua amb electròlits i àcids grassos a través de les glàndules situades, especialment, a les aixelles i regions genitals.
T’imaginaves que qualsevol persona sua mig litre diari de mitjana al dia, i que aquesta quantitat augmenta a l’estiu?
Al principi no hi ha olor perquè el que excretem és simplement aigua, la pudor apareix al cap d’unes hores quan els bacteris sapròfits descomponen els components orgànics de la suor en petites molècules d’olor bastant desagradable.
Aquesta olor desapareix amb aigua i sabó, però quan tornem a suar de nou s’inicia aquest mateix cicle. Com és il·lògic que ens estiguem rentant cada dues hores, el desodorant compleix dos importants funcions:
• Neutralitzar els bacteris que produeixen la mala olor
• Aportar aroma a la pell, usant-ho sempre sobre la pell neta
Podríem dir que hi ha dues classes de desodorants:
• Els antitranspirants: que redueixen la transpiració
• Els antisèptics: que neutralitzen o eliminen els bacteris causants de la mala olor
Utilitza l’opció natural és tan eficaç com la comercial però més segura i ecològica.
La principal raó per la qual poden perjudicar els agents químics dels desodorants convencionals és que a les aixelles tenim els porus especialment dilatats i permeten l’entrada dels tòxics, donant-los via lliure cap als ganglis limfàtics qui s’encarreguen de disseminar per tot l’organisme.
En el cas de …
Els desodorants antitranspirants, les sals que el componen s’encarreguen d’inflamar els canals sudoríparos per tancar-los evitant l’excés de sudoració.
Els desodorants convencionals utilitzen el clorhidrat d’alumini, el qual un cop en el cos crea aluminats, que reaccionen amb els estrògens femenins, i és tan negativa aquesta acció que aquest compost s’ha relacionat amb el càncer de mama.
L’opció més natural és la pedra d’alum (Potassium alum), l’acció és igualment eficaç i molt més segura, en aquest cas la seva aplicació no tanca del tot els porus però si crea una pel·lícula sobre la pell que impedeix el creixement dels bacteris .
Els desodorants antisèptics, no frenen la transpiració però si aconsegueixen eradicar els bacteris encarregades de la mala olor. Els desodorants comercials contenen, entre altres, triclosan, un sabó antibacterià molt qüestionat pels seus efectes que alteren l’organisme a nivell hormonal ia més no respecta la flora bacteriana beneficiosa per al cos. Tampoc és respectuós amb el medi ambient ja que no és biodegradable i arriba a rius i oceans de forma irremeiable.
Si busquem aquesta acció des de la vessant més natural trobem els olis essencials antisèptics, com la sàlvia i el romaní i fins i tot substàncies capaços de regular l’equilibri com alguns llevats.
Es presenten per a aquesta fi en una solució amb aigua i alcohol diluït amb el que s’augmenta la seva eficàcia i higiene.
