5.6 C
Igualada
Divendres, desembre 3, 2021

It’s a hard rain’s gonna fall

Bernat Roca

S’havia assegurat de tancar la porta de l’adoberia abans de creuar la passera. L’aigua corria vermella com de costum, barrejada amb llots pudents i terra argilosa. Va agafar el tatxot, l’entaforà a la boixarrera i l’aigua va deixar de vessar. En acabat enfilà l’aragall amunt. El carreró feia pendent i l’aigua de la pluja regalimava una mica des dels carrers de dalt. Va mirar els núvols d’aquell dia rúfol. Serien quatre gotes, va pensar. La feina era com sempre esgotadora i alhora gratificant. “Per sort no ens en falta, Joan”, sempre deia el pare. Però ara el pare ja no hi era. I ell havia de fer-se càrrec de l’adoberia. El recordava escrivint, però sempre coses sobre la fàbrica i l’ofici. Era un lluitador. Els llibres de comptes eren la seva bíblia, però no li agradava gaire llegir. “Hi ha dues coses que afebleixen, fill”, solia dir. Una era l’amor i l’altra la lectura. “Pensa en Aquil·les fill meu! Tan fort i tan valent i va morir per un detall, per l’amor de sa mare en no submergir-lo tot sencer a l’aigua del riu Estígia quan tractava de fer-lo immortal. Ai l’aigua… L’aigua de la vida, d’on venim tots. Diuen ara que l’home ve del mico, fill meu. Però jo crec que els igualadins venim dels peixos, fins i tot tenim l’aigua a l’escut de la ciutat. Els peixos vius van contra el corrent fill; en canvi, als peixos morts se’ls emporta. I els d’Igualada som gent que sempre se’n surten de tot”. Va acabar de pujar fins a casa i un cop allà va veure que tronava. Però era a casa, va pensar. Tancà les finestres i mirà els seus fills com jugaven. Va recordar aleshores un dia llunyà quan el pare i ell van pujar la Muntanya del Pi.

I un cop dalt el pare li va dir: “mira Igualada, Joan, sempre solitària a l’albir de les inclemències de l’aigua”. Els horts i les cabanes que hi havia per tota la llera del riu estaven disperses. Els tallers treballaven a pleret i la ciutat creixia i creixia. Arreu del terme i més enllà s’aixecaven cases i xemeneies les quals projectaven les seves ombres amenaçadores damunt els carrers i escopien fum sense aturador al cel gris d’Igualada. El pare va evocar llavors la riuada de Sant Bartomeu que va causar moltes desgràcies i va fer créixer l’aigua vuit pams més que la de 1803. Aquella llunyana nit d’agost de 1842, sota l’empenta d’una terrible tempesta, el riu va créixer i s’enfurismà, empenyent les aigües i inflant-les per damunt de conreus, cabanes, fàbriques i petits tallers; fins que va estendre’s com un petit llac. La ciutat va quedar, llavors, envoltada per un cinyell d’aigua i fang, i aquella cotilla natural formada pel riu, les muntanyes i els camps de les terres altes, va fer que Igualada matinés amb l’aspecte d’una ciutat assetjada per estranyes forces de la natura.

En acabar l’evocació el pare li va preguntar: “i ara què veus?” “Veig una ciutat que creix, pare”, va respondre en Joan. “Doncs ja hem arribat a port. L’aigua no tria per on passa, però sempre va per on li convé. Això és el que has de saber. Fes-te amic de l’aigua, però mai te’n refiïs, ni li donis l’esquena. Sempre a contra corrent, fill meu”.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

No tinc temps per pensar en l’estratègia!

Potser pensareu que aquesta frase l’escolto molt de tant en tant, però no és cert. Malauradament, els que tenim sensibilitat per l’estratègia empresarial i...

El Project Manager: Quan, com i per què

De forma conscient o no, les persones organitzem part de la nostra vida per projectes. Utilitzant una definició general, diríem que un projecte és...

Igualada Comerç rep el Premi Nacional de Comerç a la Generalitat

Aquest dilluns l’associació de comerciants Igualada Comerç va recollir de mans del president Pere Aragonès i del conseller Roger Torrent, el Premi Nacional de...

El ple municipal aprova les bases de les subvencions per pagar l’IBI

Dimarts es va dur a terme el ple municipal ordinari del mes de novembre de l’Ajuntament d’Igualada. En la part resolutiva es van aprovar...

Igualada prepara una Festa de Reis amb la “màxima normalitat possible”

Igualada tornarà a tenir aquest any la cavalcada de Reis després que l'any passat s'anul·lés per les restriccions de la covid. L'alcalde, Marc Castells,...
Compartir