La notícia sobre el projecte d’una reconeguda cantant catalana per instal·lar-se al nucli deshabitat d’Albarells ha estat la innocentada d’aquest 2024 de La Veu de l’Anoia. Rosalia no vindrà a viure a l’Anoia, ni existeix la immobiliària Inventions VIP, ni Gérome Esbrôma.
El despoblament no és una innocentada
Ara bé, no tot és broma en aquesta notícia. Albarells és un poble majoritàriament en ruïnes. L’exemple més evident del despoblament a la nostra comarca. Tothom coneix conceptes com Catalunya buida o Espanya buida. S’utitilitzen per explicar el fenòmen de l’èxode rural modern cap a les ciutats, on l’accés als serveis és més fàcil i sovint hi ha més oportunitats de feina. A més, en un context on la feina al sector primari va a la baixa, s’hi pot sumar el fet que, a causa de la ruralitat del lloc, apareguin nous negocis vinculats al turisme que, si es massifiquen, poden acabar comportant problemes socials, com passa al Pallars o La Cerdanya amb l’accés a l’habitatge. Aquesta situació, que a Catalunya acostumem a vincular amb altres comarques, especialment les del Pirineu, també corre el risc de sorgir a la nostra.
Sense anar més lluny, amb les darreres dades del cens publicades per l’INE, hi ha 3 municipis a la comarca que han perdut habitants respecte el 2003. Al mateix temps, hem de tenir en compte el percentatge de població envellida en municipis de menys de 1.000 habitants oscil·la entre el 25% – Santa Maria de Miralles, La Llacuna, Pujalt, Veciana o Montmaneu – i gairebé el 40% en alguns municipis, al mateix temps que el creixement, tot i existir, és molt discret.
De fet, tot i que alguns nuclis han aconseguit crèixer i revertir alhora la tendència a acumular més població envellida, gràcies al boom de persones que van abandonar la ciutat després de la pandèmia, trobem símptomes de l’existència d’una Anoia Buida quan ens fixem en què fa ja molts anys que les escoles de Miralles no funcionen o que Castellfollit de Riubregós, fa no gaire temps, temia pel futur de la seva escola rural.
El despoblament rural, també a la nostra comarca, pot acabar no sent una broma.
