L’Anoia i particularment Igualada visita a finals de la dècada dels seixanta un dels seus millors moments. Just a partir de l’any 1969 Igualada va assolir una de les rendes per càpita més altes d’Espanya, així com l’índex de telèfons fixos, el nombre de cotxes i de dipòsits bancaris per persona més alts de tot l’Estat. Sí, encara que avui sembli impossible. Bona part de “culpa” d’aquestes xifres són la poca extensió geogràfica del municipi, poc més de vuit kilòmetres quadrats. Però el cert és que la indústria tèxtil -i de la pell- funcionava a cent.
El gener de 1969, en només 10 dies de diferència, es van produir dos fets interessants: la inauguració del temple parroquial de la Sagrada Família i dels blocs de pisos de “la Caixa”, molt a la vora, que denotaven el creixement de la zona nord de la ciutat, i també l’obertura de l’institut Pere Vives Vich.
El temple parroquial del Poble Sec fou beneït pel bisbe Ramon Masnou el 12 de gener de 1969. El dia abans Mn. Genís Padrós, arxipreste de Santa Maria, havia consagrat l’altar.
El gener de 1965 els germans Borràs Marsans van fer una donació dels terrenys pel nou temple parroquial i es beneeixen els terrenys i es posà la primera pedra. El projecte fou realitzat per l’equip d’arquitectes d’en Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, dirigint les obres aquest últim; esdevenint el principal edifici d’arquitectura contemporània de la ciutat. El rector que tirà endavant les obres fou Mossèn Lluís Toneu.
Els pisos del ‘grup Sagrada Família’, de la cooperativa de Sant Bartomeu, situats a l’avinguda Barcelona, foren una iniciativa de mossèn Josep Còdol davant l’escassedat d’habitatge que sofria Igualada.
A través dels cercles d’Acció Catòlica i dels Cursets de Cristiandat es va promoure aquest ideal cooperativista que va donar lloc als pisos de l’Avinguda Barcelona i als de la Mare de Déu de Lourdes de Santa Margarida de Montbui. Hi hagué una primera junta gestora, presidida per Josep Llansana; que donà pas a una Cooperativa, presidida per Ramon Grau.
La inauguració de la Sagrada Família suposà un xoc estètic notable en l’època. Significava “una església aixecada de nova planta, davant els ulls astorats dels igualadins, amb tota una arquitectura plenament funcional i sense la més lleu concessió a les coses supèrflues i innecessàries. Un temple que ha provocat i provoca llargues controvèrsies, essent pocs els qui hi estan conformes. Més aviat diria que hom denuncia és poc adient al que ha de ser una església”, escrivia Amadeu Caballé. Entre les crítiques, un cert aire industrial mancat de formes agradables. Era coneguda com l’església “dels totxos”.
El mateix gener de 1969, però el dia 22, s’inaugurava l’institut Pere Vives, projectat per l’arquitecte Robert Terrades Via. En l’acte d’obertura hi havia l’alcalde Juan García Urgelés i un pes pesat del franquisme, el governador civil Tomás Garicano Goñi. L’edifici es va pensar amb unes condicions que encara avui es mantenen, perquè estava fet amb la llum natural entrant a totes les aules. El centre va ser fundat l’any 1969 com a continuació del Col·legi Lliure, el qual depenia de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. És l’Institut de secundària més antic, i referent de tota l’Anoia.
