23.5 C
Igualada
Diumenge, maig 29, 2022

Maria Colom, en “Vers Eros”, interpreta una poesia eròtica que trenca prejudicis, alhora que educa

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Va arribar la Covid 19 a Igualada i, en conseqüència, el confinament cultural de la ciutat; una situació adversa que el Departament de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat va voler mitigar amb l’impuls d’una operació per a desconfinar la cultura a partir de diferents propostes escèniques d’autors/es locals. I, vet aquí l’ocasió per a un excepcional i del tot ambiciós espectacle poètic, “Vers Eros”, interpretat per Maria Colom.

Aquesta igualadina, ja de petita va manifestar una gran passió per al món de la música. Així que no va tardar a estudiar solfeig, harmonia, piano i cant coral al Conservatori de Música d’Igualada. Emperò, independentment del seu gran talent musical i d’unes sentides inquietuds artístiques es va decantar per a cursar la carrera d’Enginyeria Industrial, una competència acadèmica que no la desmarcaria de les seves afeccions musicals. Si bé, per aquell temps el pensament de si ser cantant o dedicar-se al món de la interpretació li resultava francament llunyà; aviat va resoldre el definitiu abandó del món de l’enginyeria per a formar-se professionalment com a cantant i actriu a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, en la categoria de teatre musical. Aquest univers artístic, més enllà de contribuir a una autèntica descoberta interior, va abocar-la a convèncer-se de l’enorme potencial de l’ofici teatral així com del seu veritable abast social. En qüestió d’anys, la seva condició de pedagoga teatral, orientada envers un teatre sense límits l’ha empès a formar part de dos projectes tan actuals com singulars: “Neu”, de Bernat Muñoz, que tracta sobre l’autisme; i, l’obra “La crua realitat”, impulsada per l’actor -amb discapacitat intel·lectual- Rafael Valero i dirigida per Òscar Molina; un suggeridor projecte que suggereix unes pregones reflexions, que les circumstàncies actuals han obligat a suspendre temporalment.

Tanmateix, i com si d’horitzons paral·lels es tractés, Colom, de sempre ha mostrat una especial fascinació per la poesia, aquella realització literària que l’encaminaria a ingressar a la Companyia del Vers. En aquest espai de creació poètica, recentment, ha pogut estrenar Molière (de Goldoni), en el paper de Madame Bejart i el Tartuf (de Molière), en el paper de Dorina; endemés, de ser directora del Cor de Gospel U5 de l’Escola Marista i professora d’interpretació i de cant en diferents bandes i formacions musicals.

Quant a l’obra que avui ens convoca: “Vers Eros”, aquesta és un ambiciós espectacle poètic, impulsat per Galàxia Management; destinat a ser representat en cellers i caves per tal de fer realitat un maridatge de poesia eròtica amb tast de vins, amb acompanyament musical i tot. Si més no, en aquest cas, no ha pogut comptar amb l’Àlex Almirall, un genial i prolífic instrumentista de la comarca; raó per la qual s’ha vist obligada a fer tota una readaptació del material i presentar-se en solitari, amb la inclusió d’algun moment musical.
Des d’un posicionament personal, i posant en valor la necessitat de concedir un tracte ètic pel que fa a la qüestió de gènere, un fet que l’erotisme porta implícit; per a Colom, l’estímul és saber trobar aquells elements metafòrics que sense escatimar recursos creatius concedeixin a cada poema, a cada vers, una mirada més plural a la temàtica eròtica, sobretot si es té en compte que l’erotisme forma part de la vida en tots els sentits. En aquesta línia, d’entre els distints poemes de l’espectacle, potser dos excel·leixen alhora de magnificar el missatge eròtic: ja sigui el més pujat de to, “Forneja Arter”, de Carme Cabús; ja sigui el deliciós recorregut eròtic a què convida “Despullem-nos”, de Jaume Piquet.

En paraules de l’artista: “Per a aquesta ocasió tan excepcional, a part que la complexitat de l’espectacle rau en el pas de la interpretació d’un poema a l’altre, si es té en compte que cada poema constitueix un món propi; el que va ser –per a mi- un autèntic repte va ser participar d’una actuació dins d’un teatre immens i amb una presencia de tan sols trenta espectadors, amb la cara mig coberta per mascaretes però amb la mirada insistentment atenta a l’escenari; cosa que va permetre’m una veritable interacció –i si es vol, connexió- amb el públic”. I, afegeix: “Definitivament, aquesta experiència artística i teatral va ser d’allò més insòlita però francament emotiva sobretot pel que fa a sentir-se com a casa, només pel fet d’actuar a casa meva”.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

“Natures”, d’Enric Mir: una admirable mostra pictòrica amb ànima

Aquests dies, a la Sala Municipal d’Exposicions, la mostra pictòrica “Natures”, amb quasi una vintena de quadres a l’oli, pintats sobre las suports de...

Aquest diumenge tindrà lloc la II Mostra de Productes del Parc Agrari a Rubió

Aquest proper diumenge i coincidint amb la festa major de Rubió, la localitat acollirà a la plaça de l’ajuntament -al costat del Castell-, la...

Demanda de l’Ateneu al llogater del Pub Acústic per no deixar el local

La junta de l’Ateneu Igualadí ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el llogater del Pub Acústic, situat en el mateix carrer Sant...

Igualada encara la recta final de l’Anella Verda

Un dels projectes de més interès del govern municipal d’Igualada en els darrers anys, l’Anella Verda de la ciutat, entra en la seva recta...

L’editorial: Una comarca segura?

Darrerament, s’ha fet habitual llegir notícies derivades d’allò que es malacostuma a anomenar en l’argot periodístic “fet divers”, un sinònim dels “successos” de tota...
Compartir