Sant Jordi de militància lingüística – Francesc Ricart

0

st_jordi_rosaillibre_mc.jpg Una altra vegada, per Sant Jordi, no em sé estar de tenir-lo present, el sant, a l’hora de muntar l’article; i un altre any, però, que passaré sense parlar de llibres ni de roses. Encomanat de “l’esperit” de la diada de Sant Jordi, us volia parlar del català i de les circumstàncies que en condicionen la vida i la supervivència. Aquests dies ens recorden que fa 30 anys de la Norma, de l’inici d’aquella campanya que es personalitzava en una noieta que, entre altres missatges, ens animava a usar el català i a dir-nos que la llengua catalana era cosa de tots. Doncs, després de tant temps, arreu de l’àmbit lingüístic les passen magres perquè els governs llurs (sí, llurs) actuen de manera immisericorde contra la llengua, per activa o per omissió dels deures propis dels governs davant els administrats. Per activa, com es veu ben clar a les Illes amb la política desacomplexada (!) del tal Bauzá (és com ho vol) contra el català a l’escola que ha fet enllaçar tots els cossos docents i discents amb llaços físics de senyera en defensa de la llengua catalana, la de l’Estatut, la de les Illes, la de tots, com deia la Norma, el personatge nascut quan n’Aina Moll, mallorquina, filla del gran Francesc de Borja Moll, era directora general de Política de la Generalitat. Al País Valencià també es viu una situació d’emergència sense aturador en el món de l’escola, que carrega uns dèficits inquietants de línies en valencià “impulsats” per una acció del govern asfixiant contra la qual treballen de manera heroica docents i pares des de la Federació Escola Valenciana. A Catalunya, amb la irrupció baladrera del sinistre ministre Wert també s’han encès les alarmes davant una enèsima llei d’educació estatal que -si s’aplica- pot diluir part de la feina pel català d’aquests més de trenta anys de bona feina a les nostres escoles. Continuant amb governs del PP, el d’Aragó s’ha permès reduir a la mínima expressió els programes d’actuació a les escoles de la Franja i s’ha atrevit fins i tot a amagar-hi el nom de català per a inventar-se l’aragonès oriental. A la Franja i a la Catalunya Nord, doncs, ens hi hem de referir sobretot per l’omissió i buidatge de l’acció dels governs; penseu que el govern de la Repúblique és a punt de fer una llei per a l’Escola per la qual l’Administració ja no organitzarà l’estudi de les llengües regionales sinó que es limitarà a afavorir-lo i encoratjar-lo. Permeteu que no m’estengui més i que ho resumeixi: en tot l’àmbit català, el PP pressiona i ataca de manera barroera la nostra llengua perquè sap com és d’important per a tots els catalans, perquè sap que és allò del nervi de la nació el que hi ha en joc. No oblideu al respecte la lliçó magistral del Tribunal Constitucional. A l’acció orquestrada dels enemics de la llengua catalana, hi hem d’afegir els obstacles ambientals i socials, com ara el pes i el prestigi de l’altra llengua amb què competim amb grans desavantatges; o l’obstacle de la competència de la llengua anglesa, la del mercat. Per cert, segur que heu vist un anunci d’un programa d’english, promogut per un diari editat a Barcelona (que comença per La), que fa ús del català fins que apareix el director del programa i, aleshores, aquest senyor se’ns adreça amb la llengua realment important: en castellà! En fi, ja m’enteneu. De la mateixa manera que hem de viure amb tensió el procés cap a la Independència, també hem d’actuar amb convenciment i decisió en la nostra llengua, fent bandera d’aquell CATALÀ A L’ATAC llançat pel torsimany de l’idioma que és Màrius Serra. Bon Sant Jordi de llibres, de flors, de llengua i de Nació Catalana. Francesc Ricart