Jordi Martínez i Seuba: “Si no dones valor afegit en el comerç, estàs mort”

127

Sóc igualadí, i tinc 49 anys. De sempre he estat vinculat al negoci familiar d’Electrodomèstics Martínez, a Igualada i a Vilanova del Camí. Fa uns anys vaig fer una expansió a Manresa. He estat president d’Igualada Comerç durant molts anys. Ara he fet una aposta important per la mobilitat elèctrica. És el futur.

Sempre s’ha dit que a Manresa hi havia un comerç més avançat, i que aquí pecàvem de poca autoestima. Això ha canviat?
No, no ha canviat. Al final, tot depèn de la massa crítica que tinguis, l’equilibri està en això. Per què Manresa té un atractiu més alt en comerç? Doncs perquè té una comarca més rica de població. L’atracció comercial pot superar els 180.000 habitants, i Igualada la té de setanta mil. El Penedès també té una massa crítica superior a la nostra. En el seu moment vaig decidir posar un negoci a Manresa primer perquè hi tinc arrels, hi ha un vincle familiar.

La crisi ha fet més mal a uns llocs que a d’altres, a nivell comercial?
Hem patit una gran caiguda degut a la crisi de l’any 2008. Fins al 2011 van ser anys molt durs. El consum d’ara no té res a veure amb el d’abans de la crisi. Ara has d’afinar molt més el llapis. Les inversions s’han de recuperar. Els cursos d’amortització d’aquests negocis, si no t’ho mires molt bé, i ho fas amb un flaix de temps més llarg, es converteixen en inviables. Abans la venda anava més fluida. La transformació ha provocat que ara els marges siguin molt ajustats. També s’ha produït un canvi en la gent, els compradors d’avui actuen totalment diferent. Hi ha nous fenòmens, com Internet, o els “killers” del sector, és a dir, Ikea, Decathlon… Els grans s’han reforçat i els petits s’han debilitat. Això t’obliga a fer les coses amb molta cura.

És que compres una cosa per Amazon, més bé de preu, i l’endemà la tens a casa.
La compra per Internet va aparèixer cap al 2011, primer de forma suau, però avui és una maquinària imparable. Hi ha hagut un canvi tecnològic. Del telèfon amb tecles, a l’Smartphone. El telèfon ha fet canviar tot el mercat. El comerç ha hagut d’adaptar-se als nous compradors. Tenen molta informació, estan més al dia, poden comprar en línia en qualsevol moment…

Com lluites contra Internet?
Donant una qualitat de servei bona, amb proximitat. Si no dones valor afegit en el comerç, estàs mort. Els meus pares van començar a començaments dels 70, el pare era enginyer electrònic, i a casa sempre hem tingut servei tècnic. La crisi ha comportat que molts negocis hagin externalitzat els seus serveis, però pel que fa a nosaltres és un valor que hem pogut conservar.

Els comerciants us heu hagut d’espavilar, com les empreses, però les infraestructures continuen essent pràcticament les mateixes que fa deu o quinze anys.
Nosaltres, al final, som la cua de Barcelona. Tenim l’avantatge que hi ha una autovia gratuïta i això ens facilita molt el trasllat, sobretot si s’ha d’anar a treballar o a estudiar. Però en tren no s’ha avançat. Encara recordo el president Maragall a Igualada dient que en això del tren ho arreglaríem de pressa… Tot això són temes que han fet frenar molt de creixement, han estancat el territori. La nostra generació ja l’ha perdut, aquest canvi que era necessari. Esperem que els nostres fills ho puguin recuperar. Ara és molt necessari cobrir les necessitats del món industrial, amb aquests grans polígons que es demanen. Potser això faria de palanca. Però ho veig molt difícil a curt i mitjà termini. Haurem d’esperar 15 o 20 anys més per veure aquests canvis, a què les anelles de l’àrea metropolitana quedin plenes, i per l’efecte de la taca d’oli, arribi aquí. Haurem de conviure, mentrestant, amb això.

Vas haver de lidiar en el seu moment amb bous i esquelles amb tot el tema del Rec.0, amb una forta oposició de botiguers afectats. El temps ha canviat molt les coses.
El projecte del Rec.0 tenia les seves coses bones i dolentes. En aquell moment em va tocar fer el paper de president d’una entitat que havia de defensar els negocis de la ciutat. El projecte era molt bo, però havíem de buscar una certa harmonia entre les dues dinàmiques. Estàvem en plena crisi. Hi havia la pressió que teníem com a entitat, dels mateixos associats. Però hi havia gent a favor, i d’altres que no deien res. Des del primer moment es van buscar harmonies amb la gent de Rec.0, però no es van trobar… També és veritat que gràcies a tot el que va passar, es van corregir coses. Un comerç té unes obligacions per obrir. El que no podia ser és no jugar tots la mateixa partida… Evidentment els anys ho curen tot. Me n’alegro molt que ara hi hagi hagut un canvi.

Darrerament, amb Elowing, us heu especialitzat en el vehicle elèctric de ciutat, motos i patinets. Parlem de futur, o present?
Vam començar en aquest mercat fa quatre anys, tant aquí com a Manresa, però dins de les botigues d’electrodomèstics. Ara hem fet un salt qualitatiu, amb ubicacions concretes i definides, només de la mobilitat elèctrica. El primer punt l’hem obert a Igualada, ara ho farem a Manresa, i l’any vinent a Barcelona. El futur és aquest, sí. Aquest canal de mobilitat sostenible, net, ecològic, sobretot en desplaçaments curts, urbans, que ja estem veient amb el patinet elèctric, però també amb motos i ciclomotors. Un dipòsit en una moto et pot costar 15 euros, però en un motor elèctric, el mateix costa menys d’un euro…

Tothom parla molt dels cotxes elèctrics o híbrids, però els experts diuen que abans veurem totes les motos elèctriques. De debò?
Serà el primer que es transformarà, segur. La mobilitat més urbana serà la que ho revolucionarà tot. Ja està succeint amb els patinets. Desplaçaments per dins de la ciutat o com a molt a 30 km a la rodona, sense contaminació i amb un cost energètic mínim. Encara hi ha molt camí per a recórrer, però el canvi ja és aquí.