La hipoacúsia o disminució de l’audició és un problema important durant la infància, ja que en depèn el bon desenvolupament intel·lectual i social del nen.
Un de cada 100 nadons presenta hipoacúsia (disminució d’audició), i en un de cada 750 casos és severa. Tanmateix un 40% de nens/es presenta, abans dels 5 anys, episodis d’otitis seroses (mucositat a l’oïda mitjana) de més de 3 mesos de durada, sent aquesta una causa freqüent de retard de la parla i fracàs escolar.
Quines són i com podem identificar les senyals d’alarma?
De 0 a 1 any:
- Nen/a excessivament tranquil/la.
- No gira el cap davant sorolls forts.
- No emet sons articulats.
De 1 a 2 anys:
- No reconeix el seu nom.
- No comprèn ordres senzilles.
- No ha començat a parlar.
De 3 a 4 anys:
- Quan se li pregunta contesta amb freqüència “què?”.
- No és capaç de construir frases de 3 o més paraules.
- No sap explicar el que li passa.
En general:
- Refredats freqüents i otitis.
- Nen/a introvertit/da, distret/a o agressiu/va.
- Retard en l’aprenentatge escolar.
- Dubtes dels pares o del mestre sobre l’audició del nen/a.
Com diagnostiquem i avaluem el grau de disminució auditiva en el nen/a?
– En primer lloc sempre comencem per l’exploració otoscòpica o microotoscòpica que permet fer una primera valoració de l’oïda externa i mitjana, a fi de descartar problemes bàsics en la transmissió del so com ara serien els taps de cerumen, les otitis seroses, les otitis mitjanes agudes i cròniques, les malformacions del conducte auditiu extern, les perforacions timpàniques, entre d’altres.
– En segon lloc passem a les proves o test d’audició, que ens permetran tenir-ne una valoració precisa, entre les que destaquem l’audiometria tonal convencional, que es realitza en una cabina insonoritzada a l’adult i en nens a partir de 7-8 anys, l’audiometria infantil (Peep Show), on el nen/a participa activament realitzant una acció voluntària coincidint amb la percepció del so. Normalment la podem fer a nens/es a partir dels 3-4 anys d’edat, i els Potencials evocats auditius d’estat estable (PEAee), que són una tècnica electrofisiològica de recent implantació que ens permet establir el llindar auditiu de forma objectiva i específica en totes les freqüències de l’audiograma. Es realitza en aquells casos en que no és possible realitzar una audiometria fiable, ja sigui per l’edat o bé per la patologia del nen/a (de 3 mesos fins a 4-5 anys).
Quines poden ser les causes?
Hi ha infinitat de causes de sordesa (hipoacúsia) que necessitaran plantejaments terapèutics concrets i específics, i que per tant requeriran d’un diagnòstic precís.
Cal diferenciar les hipoacúsies de transmissió de les hipoacúsies de percepció o neurosensorials. Les primeres afecten els mecanismes que condueixen el so, des del conducte auditiu extern, el timpà, la cadena d’ossets i l’oïda mitjana, i sovint tenen tractament mèdic o quirúrgic. Les segones afecten l’oïda interna (còclea, nervi auditiu) i si són d’un determinat grau el tractament és l’adaptació protèsica (audiòfons), o l’implant coclear en casos profunds.
Tal i com he esmentat a l’inici, una de les causes més freqüents de la pèrdua o disminució de l’audició és l’otitis serosa, que es produeix per una mala ventilació de l’oïda mitjana, i sovint està associada a la hipertròfia de les vegetacions adenoides (“carnots”) i també de les amígdales palatines que fa que trobem un nen/a que respira malament, amb molta mucositat, que ronca a les nits i fa fins hi tot aturades respiratòries quan dorm (apnees). El tractament resolutiu n’és la col·locació de drenatges transtimpànics (tubs de ventilació), associat a l’adenoidectomia (extirpació dels carnots) i si s’escau també a la reducció de les amígdales, fent-se sovint per làser.
Dr. Josep Ramon Claramunt Vives, otorinolaringòleg i director de l’Institut Mèdic Dr. Claramunt
