Tinc un fill de 18 anys . L’any passat en Miquel, un amic seu de la mateixa edat, va tenir un disgust. Al principi estava orgullós per ser decidit i independent a l’hora de prendre la decisió de fer la renda tot sol, com a major d’edat que era, i aconseguir uns diners extres amb la devolució de la renda que tant bé li van anar. Al mes de juny ja havia cobrat els 145€ que va sol·licitar en confirmar l’esborrany.
Els problemes van aparèixer a l’octubre quan el seu pare va rebre una carta certificada de l’Administració on li reclamaven 440€ per una errada en la declaració de la renda familiar. Li informaven que ja no tenia dret a deduir-se el seu fill com a descendent, ja que aquest havia presentat la renda individual pel seu compte i que en haver obtingut rendiments superiors a 1.800€ i haver confirmat l’esborrany, encara que visqués amb els pares.
Quan el Miquel va arribar de la facultat el seu pare ja l’esperava per tenir una conversa complicada. No sabia ben bé com enfocar-la, per un costat se sentia orgullós d’ell per haver-se espavilat i aconseguit els diners tot sol però per l’altra li sabia greu que no li hagués comentat abans. La broma havia sortit una mica cara, havien perdut 295€, el pare havia de retornar els 440€ però el fill havia cobrat els 145€.
En Miquel va quedar trist i decebut del món dels adults, últimament s’estava adonant que era més complicat del que es pensava. Ell estava orgullós d’haver aconseguit la feina de cambrer en un bar a l’estiu i d’haver fet de mestre de repàs en una acadèmia la resta de l’any. Havia aconseguit els diners per pagar-se el carnet de conduir i començar a estalviar pel seu primer cotxe de segona mà. Ara no sabia què passaria… qui hauria de pagar o retornar aquests diners? El seu pare li faria pagar a ell?
Més tranquil·lament tots dos van començar a llegir i buscar informació sobre el que els havia passat i van arribar a la conclusió que els pares es poden deduir els fills que tinguin entre 18 i 25 anys (amb una xifra al volant d’uns 2.000 euros per fill…) sempre i quan convisquin amb ells, obtinguin rendes menors de 8.000€ i no hagin presentat la renda pel seu compte amb uns ingressos superiors als 1.800€, com era el seu cas.
Van pensar que potser fent un escrit i explicant-ho a l’Administració es resoldria, però no van estar de sort, ja que un cop passat el termini per presentar la declaració no es poden fer aquests tipus de rectificacions. No hi havia cap forma de recuperar els diners perduts i que ara es reclamaven al seu pare.
Per això aquesta setmana, un any després del problema del seu amic Miquel, el meu fill em va preguntar: “Mare, puc fer la declaració de renda tot sol?”
