Willy Brandt

Willy Brand va ser un gran home d’estat durant el procés de fundació de la Unió Europea. Va ser el primer estadista europeu en treballar per a la unificació alemanya. Malgrat la seva vàlua Willy Brand va dimitir del càrrec i es va retirar de la política perquè un dels seus secretaris -Ghunter Guillaume- es va vendre als serveis secrets de l’Alemanya Oriental. Brand va assumir responsabilitats tot i que no s’havia enriquit, ni n’havia tret cap benefici, ni en sabia res de la traïció del seu secretari. Willy Brand no va esperar al judici de Guillaume -el varen declarar culpable- i tan bon punt es va conèixer la vinculació del secretari amb els serveis secrets d’Alemanya Oriental, va dimitir. Això era a principis dels 80. Fa dos anys el president d’Alemanya va dimitir perquè es va conèixer que havia obtingut tracte de favor a les companyies aèries que alguna vegada l’havien deixat viatjar en Bussines havent pagat bitllet de turista. Aquesta actitud de respecte de la governança que tenen els països nòrdics, contrasta amb la laxitud de que fan gala els polítics espanyols. Els Duran, Bustos, Camps, Blanco, Matas, Fabra, Cospedal…. i tants d’altres, s’amaguen darrere la presumpció d’innocència per no assumir cap responsabilitat. Poc importa que un membre del partit tingui amagats 22 milions d’euros a Suïssa o que es falsifiquin factures en un fundació del partit o que es requalifiquin terrenys o que els bancs els condonin els deutes, a Espanya ningú no assumeix cap responsabilitat. Ans al contrari, la majoria segueixen manant a l’ombra o a plena llum i, si cal, donen públiques lliçons als parats o als funcionaris. Els polítics haurien d’acceptar que la seva autoritat emana de la confiança dels ciutadans, expressada pels vots i quan un polític és imputat no s’ha d’escudar en la presumpció d’innocència, sinó que ha de demostrar-la de forma fefaent. Igual que els esportistes que donen positiu en un control de doping han de demostrar la seva innocència, també els polítics atrapats en fals han de fer-ho. La presumpció d’innocència és per als ciutadans, no pas per als que han de generar confiança perquè administren els nostres impostos. A Espanya fins i tot el gendre del Rei està imputat en un gravíssim cas de corrupció i, a banda de treure la seva imatge de la web de la Casa Reial, encara és hora que algú doni explicacions al poble espanyol. El pitjor problema d’Espanya, avui és el de la corrupció política i sembla que només els jutges ho poden resoldre. Potser per això el PP es va preocupar per treure de la carrera judicial a un magistrat incòmode. Per què Alemanya defineix si pugen o baixen les pensions dels espanyols? És que els ciutadans espanyols són menys que els alemanys? No. Els ciutadans som iguals a tot Europa, però mentre els polítics alemanys assumeixen responsabilitats els espanyols no ho fan. El problema són ells. Jaume Singla