Visca la igualtat – Pere Prat

La igualtat no és el resultat de tractar a tothom igual, sinó de compensar les diferències. És doncs un concepte finalista. Per això els pensadors de la Revolució Francesa la integraven amb la fraternitat i amb la llibertat amb la que les dues es fan possibles. I així confegir una societat i un poder, convertits en instrument de millora i no d’opressió. Al ser un pilar de la convivència, l’Organització Internacional del Treball ha elaborat un informe sobre la desigualtat. Ha analitzat els ingressos de les famílies, la disminució del poder adquisitiu, el subsidi de desocupació, les transferències socials, les pensions i els guanys de capital. I ha arribat a la conclusió de que Espanya és el país desenvolupat, juntament amb USA, on més estan creixent les diferències socials. L’informe determina que el 2013 el nivell del salari mitjà és el 43% inferior al del 2007. I La productivitat ha crescut gairebé el 5% en el mateix període. Aquest desajust ha provocat que la participació dels salaris al PIB sigui cada vegada més baixa i augmenti el pes del capital. I com les rendes salarials suposen al voltant del 80% dels ingressos de les famílies, la desigualtat ja comença en el treball. I si s’afegeixen els increments en despeses bàsiques, com l’electricitat (que en el mateix període ha pujat el 33%) ja s’entén millor l’enorme davallada de la demanda de bens prescindibles. Així s’ha arribat a una economia gairebé de supervivència en els segments baixos de renda. I això ha provocat també la desaparició de moltes empreses que han vist esfondrar-se el seu mercat natural, motivat per aquelles que produeixen en zones de costos baixos. L’informe així constata grans diferències entre les diferent àrees. El 2013, els salaris van créixer un 6,0% a l’Est d’Àsia i un 5,8% a l’Europa Oriental i l’Àsia Central, però només un 0,8% a l’Amèrica Llatina i el Carib. El Pròxim Orient, augmenten el 3,9%, però només el 0,9% a l’Àfrica. Així que tampoc hi ha equilibri a nivell global. En canvi pel que fa a les rendes del capital la situació és ben diferent. En els països desenvolupats és on més creix. Els fluxos financer són ja el 80% de les transaccions mundials. I amb moltes intervencions tèrboles. Com les manipulacions del tipus de canvi fetes per alguns grans bancs. O escàndols com la sortida a borsa de Bankia el juliol del 2011. Ara, gràcies a l’informe pericial encarregat per l’Audiència Nacional sabem que van maquillar els comptes. Ser la conseqüència d’una “operació d’Estat” -orquestrada per part del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero- ha estat l’excusa utilitzada per l’expresident de Bankia Rodrigo Rato. Però costa de creure perquè el nou president José Ignacio Goirigolzarri, sembla que també ha fet enginyeria comptable. Així que no només hi ha hagut targetes negres, sinó també forats negres. Hom li costa entendre que amb tants supervisors (Auditors, Banc d’Espanya i Comissió Nacional del Mercat de Valors) puguin donar-se situacions semblants. A més dels ‘col·locadors’ JP Morgan, Deutsche Bank i la mateixa Bankia, hi havia els grans inversors, ‘Clients importants’ del banc a qui se’ls va ‘suggerir’ posar diners per treure’n un rendiment ‘fàcil’ o per pagar favors. Així tots els bancs, exceptuant el BBVA, van comprar títols en el tram institucional. Santander, CaixaBank, Barclays, Popular, Sabadell, Ibercaja, Bankinter i Banca Cívica van adquirir 469 milions d’euros en accions. I també les grans de l’Ibex, com Telefónica, ACS, OHL, Acciona, Ferrovial, Mapfre i Mutua Madrileña. Sense que hi faltessin tampoc els representants de les grans fortunes com Juan Abelló, Baldomero Falcones, Ignacio Garralda, Antonio Vázquez, Rafael del Pino, Juan Miguel Villar Mir, Juan Rodríguez Inciarte, Jaime Castellanos i una llarga llista de personalitats amb quantitats menors. Cap d’ells rics per les rendes del treball. Però aquests poderosos, ara ofesos, volen recuperar el perdut. Per això en les nostres contrades la desigualtat no para de créixer. Per una banda continua no havent-hi treball per a tots. I el que hi ha està més mal pagat. Els diners els fan els que tenen capital. I d’això cada vegada en té menys gent. “Visca la igualtat, que deia el geperut”. Pere Prat