Cal reconèixer al president Mas, en el discurs del dia 25, una dicció molt més que correcta, sap presentar les idees, desenvolupar-les sense cap mena d’entrebancs i fins i tot complaure’s en la seva exposició. Dit tot això, qualsevol que jugui amb foc i tiri pel dret pot ser considerat o un valent o un temerari. Si li surt bé serà un heroi, i si li surt malament la gent no li perdonarà, el poble és implacable amb els perdedors. De moment, ha descol·locat ERC, i això per a la classe dirigent burgesa, sobretot de Barcelona, hereus dels qui controlaven la Generalitat i el Consell de Cent medieval , és una victòria, doncs no oblidem que la classe social del Sr. Mas no té res a veure amb les CUP i amb els que representen. Podríem dir el mateix d’ERC, però en realitat aquest partit actualment és molt més interclassista que als anys 30 del segle passat, està escampat dins tots els àmbits socials, tot i així, els interessos de les classes que representen els dos polítics més representatius de les forces sobiranistes són contraposats, encara que ara sota l’objectiu d’arribar a l’Ítaca de la Catalunya independent queden amagades o tapades les seves discrepàncies. Sens dubte que si arribem aquest paradís que tots dos pregonen, llavors sortiran les discrepàncies, a menys que ERC s’oblidi que és un partit d’esquerres i, per tant, tingui el perill del “sorpasso” per una altra força d’esquerres que no amagui o dissimuli els seus objectius. Mas fa demagògia quan diu que el seu enemic és l’Estat, ell ho sap, però fa servir un populisme catalanista que consisteix en anunciar públicament el que molts catalans pensen i, a vegades, diuen quan estan en petit comitè: Nosaltres, els catalans, no tenim res a veure amb els espanyols, que són un poble inferior, poc treballador, i a qui només agrada la xerinola. Després fan afegits com: Espanya fa temps que ens roba, fa temps que ens subjuga, etc., tot allò dolent ve d’Espanya i nosaltres som un poble elegit en el que tot són virtuts i si tenim algun defecte és culpa de la gent que ha vingut de fora i ens ha contaminat. Tot això és pura xenofòbia i pura mentida, però Mas sap que això que hem descrit sobre Espanya està en el subconscient de molts catalans, com deia Freud sobre la sexualitat que està present en la nostra psique, i qualsevol impuls ho fa rebrotar i domina la nostra conducta. Mas sap que juga en terreny abonat pel populisme catalanista i per errors i depredacions històriques que han comès els governs d’una dreta hispana que ha dominat el govern de l Estat, però el que no diu Mas és que aquestes depredacions i mals govern han afectat a la totalitat del país, des de la Mediterrània fins a l’Atlàntic i, per tant, que la responsabilitat ha estat de tots si així ho hem permès. Per altra part, no tot el que ha fet l’Estat ha estat dolent ni molt menys, si Barcelona té un pla Cerdà és gràcies a l’Estat que ho va imposar, si Catalunya va tenir uns Jocs Olímpics va ser fonamentalment perquè l’Estat hi va abocar el sac, si Barcelona té un aeroport ultramodern o si té les quatre capitals que es comuniquen amb França amb un tren d’última generació és gràcies a l’Estat i si, finalment, la Generalitat paga les nòmines del seus 160.000 treballadors públics actualment és també gracies a l’Estat. D’exemples n’hi ha molts, que la indústria catalana, sobretot la del tèxtil al llarg de la seva història, també es va beneficiar de les proteccions aranzelàries que posava l’Estat Espanyol i que li atorgaven un mercat privilegiat a la resta del país, durant els governs de la Restauració i també en la dictadura, encara que llavors potser era forçat. Podríem parlar també dels greuges, que també n’hi ha hagut, però demonitzar l’Estat Espanyol com si fos un reducte de legionaris, toros i flamenc és un vulgar reduccionisme que només serveis per exaltar els ànims, augmentar la xenofòbia i preparar el xoc de trens que cada dia serà més inevitable. Tots els polítics, els d’aquí i els de fora, tenen l’obligació d’evitar-ho, perquè sinó ho pagarem molt car, tots. Gal.lo Ball
Un article de
19 de desembre de 2014
