Tot i que tradicionalment les eleccions al Parlament Europeu mai havien canviat res important, aquest any han servit per posar de manifest l’esquerda profunda que s’està produint en el mapa electoral i institucional espanyol. Els dos grans partits -PP i PSOE- han perdut cinc milions i mig de vots en unes eleccions, no ho oblidem, que són les menys participades. Aquesta pèrdua de vots ha provocat que el bipartidisme ja no sigui majoritari a l’Estat. Si a Catalunya i a Euskadi no ho han estat mai, al conjunt de l’Estat fins ara es repartien el vuitanta per cent dels diputats. Aquesta caiguda del suport electoral, va provocar la dimissió del secretari general del PSOE i una crisi interna de la qual no es veu el fons ni la sortida. Tot i estar al marge dels resultats electorals, el Rei, veient que Las Cortes encara no havien elaborat la llei orgànica per a l’abdicació del monarca, presentava dilluns la seva abdicació obligant a Las Cortes, amb majoria absoluta del PP i amb el PSOE de suport, a elaborar ràpidament una llei que requereix una majoria qualificada que avui, a la vista dels resultats electorals de diumenge, ja no existeix. Si hagués esperat no tenia garantida la docilitat parlamentària per tirar endavant el procés d’entronització de l’hereu de la Corona Borbònica. L’esquerda entre el món polític institucional i el poble és tanta, que a poques hores de l’anunci de l’abdicació del Rey, a tots els pobles i ciutats de l’Estat es varen produir -i es segueixen produint- manifestacions reclamant el dret dels ciutadans a decidir sobre la monarquia o la república. L’Estat té molts instruments per manipular l’opinió pública i l’hereu té preparació i físic suficient com per convèncer a un bon nombre de ciutadans espanyols perquè acceptin ser súbdits. A Catalunya, a Euskadi, a Galícia… segurament que li costarà més. Li costarà més perquè els ciutadans tenim més assumits els valors republicans d’igualtat i justícia. És un anacronisme en ple segle XXI que una persona, per raó del seu naixement en una família concreta, tingui dret a gaudir “per vida” de privilegis que el situen per damunt de les lleis i de la voluntat del poble. Cal una igualtat que faci que cap polític -ni cap financer- es pugui lucrar per la corrupció o el tràfic d’influències. A Catalunya, des del 2010, que ens hem proposat fermament a exercir el nostre dret a decidir. Un dret que l’Estat ens nega reiteradament però, com va passar l’any 1976 en què la pressió popular va esbotzar totes les costures de la dictadura, espero que el conjunt de ciutadans d’Espanya se sumi a la iniciativa catalana del dret a decidir. Caldria però que els valors republicans impregnessin el pensament dels ciutadans d’Espanya, que els animessin a deixar de ser súbdits de la monarquia per passar a ser ciutadans de ple dret d’un país democràtic i amb valors, on la corrupció sigui castigada i la llibertat i la justícia siguin bé comú. Valors republicans, valors de futur. Jaume Singla