Dissabte passat es va inaugurar la capitalitat cultural catalana a Igualada. Es va fer amb un magnífic concert del mestre Jordi Savall. En concret, la Capella Reial de Catalunya, Hesperion XXI va interpretar el “Llibre Vermell de Montserrat” a la Basílica de Santa María.
Primer de tot cal dir que el concert va ser magnífic i que va ser un luxe i un privilegi poder gaudir-lo sota la direcció del mestre igualadí. M’atreveixo a dir fins i tot que era de justícia que Jordi Savall pogués actuar per fi a la seva ciutat. Aquest article no l’escric sobre el concert en si, ni la seva música, perquè la veritat és no hi entenc prou ni és l’objecte a avaluar.
Calia però, fer-lo en la inauguració de la Capitalitat Cultural? I a més a més barrejat amb un acte institucional farcit de discursos que van deslluir, de manera evident, l’acte en si?
Tirem una mica enrere i veurem que un altre cop amb l’acte d’inauguració hem perdut una altra oportunitat. Ja fa quasi dos anys, l’alcalde va proposar a la resta de grups polítics presentar-se a la capitalitat cultural. Per fer-ho necessitava la majoria absoluta de tot el ple municipal. Tots els grups vam acceptar amb una sola condició: fer un treball plegats per presentar-nos-hi i, en cas de ser-ho, fer un treball plegats d’organització.
A l’hora de la veritat, com sempre, l’alcalde s’ho ha fet tot sol i ens ha enganyat. Primera oportunitat perduda de fer un treball plegats i no faltar a la paraula. Una vegada vam ser designats com a futura capital catalana de la cultura, es va demanar de fer un treball plegats també amb les entitats i col·lectius que hi podien participar i aportar. Es volia que la capitalitat no fos només un aparador del govern municipal del moment sinó que deixés un pòsit a les entitats culturals. La realitat però ha estat diametralment la contrària: res de treball conjunt (ni amb entitats ni amb organitzacions) i ho vam constatar amb una trobada (l’única que s’ha fet a la ciutat!) que vam organitzar des d’ERC amb 35 entitats culturals.
Sempre hem dit que la capitalitat havia de servir per marcar un abans i un després en la cultura de la ciutat, que no podia ser només una agenda d’actes. I de moment, només és un nou element de màrqueting i propaganda de l’alcalde. Res més.
També, òbviament, vam dir que calia transcendir el centre de la ciutat. Que calia amb la capitalitat espargir la cultura a tots els barris i de manera plural. Ara per ara també res de res. Una altra oportunitat perduda.
I socialment també, calia amb la capitalitat sortir de la capelleta dels que sempre som a tot arreu i transcendir a moltes altres capes de la societat que no s’involucren en la cultura de la ciutat. En això òbviament amb l’actual govern no hi ha cap esperança. Una altra oportunitat perduda.
I la llista podria ser molt llarga. Però tornem a l’inici, l’acte del passat dissabte. Des del nostre punt de vista va ser una altra oportunitat perduda: L’acte hauria d’haver aprofitat totes les oportunitats possibles. Un acte plural, que transcendís més enllà de la mateixa gent implicada de sempre, que apropés la capitalitat a tota la ciutat, que anés als barris. Un acte d’abast de ciutat i per la ciutat.
El temps i els fets diran si la capitalitat de la cultura catalana, que hem pagat per obtenir, tindrà els seus fruits i deixarà una ciutat amb més equipaments culturals, amb entitats culturals més fortes, amb més cultura i més transversal i amb un pòsit que generi riquesa a Igualada. Malauradament l’organització del govern municipal i l’inici d’aquesta capitalitat ha anat en la direcció contrària, obsessionats –com sempre- amb el màrqueting, la foto i l’autocomplaença.
