Tirem pel dret
T

30 de novembre de 2020

“Pel que fa a la llibertat, tirem pel dret, perquè si no ens afanyem no veuré la independència de Catalunya” va dir en una entrevista la actriu catalana –i independentista- Montserrat Carulla. Els catalans, especialment els polítics catalans, no la varen escoltar i, per a vergonya nostra ha mort sense veure la independència.

Montserrat Carulla ha estat una dona forta, avançada al seu temps. Tot i tenir un caràcter fort era una persona de tracte molt proper, que gaudia de la popularitat sense deixar de ser una dona propera i sincera.

Aquesta sinceritat li va portar molts problemes professionals ja que mai va agradar al poder. Ni al d’allà ni tampoc al d’aquí. Lluny però d’escudar-se en la persecució que patia, es va esforçar per a donar sempre el màxim i viure la professió amb intensitat que tant agradava al seu públic. Només el seu esforç i la qualitat del seu treball li va permetre superar els entrebancs que l’administració li anava posant en el seu camí.
Per això ara em fa malícia veure polítics penjant-se fotografies a la xarxa al costat de Montserrat Carulla, quan en vida li havien posat totes les traves possibles.

Hem gaudit molt del treball interpretatriu “de la Carulla” tant a la televisió com als escenaris o al cinema. A Igualada hem tingut ocasió de veure-la en diverses obres, al Teatre de l’Ateneu com al desaparegut del Mercantil i quan els periodistes comarcals ens hi acostàvem després de la funció, sempre tenia temps per respondre a les nostres preguntes. Recordo especialment el seu paper a La vidua alegre de Goldoni que va representar al Mercantil l’any 1981 on amb l’Alfred Luchetti portaven tot el pes de l’obra.

Amb Montserrat Carulla molts hem coincidit en diverses manifestacions reivindicatives de la llibertat de Catalunya i per això em sap greu que no hagi vist complerta la seva il·lusió de veure i viure en un país independent deslliurats de la rèmora d’una monarquia podrida, repressora i dolorosament persistent.

La seva pròpia definició és tota una declaració d’intencions: “Soc dona, actriu, catalana i independentista”. Ens hauria de fer vergonya no ser capaços d’afanyar-nos a guanyar la llibertat.

Montserrat Carulla segur que preferiria menys homenatges i més passos efectius cap a la independència. Són tants els catalans que han mort sense veure complert el seu somni, que ja seria hora que “tirem pel dret d’una vegada”.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta