Aigua per triar i remenar. Punt i final als possibles problemes de manca d’aigua com a conseqüència de sequeres, com la que -malgrat la tímida pluja que ha caigut aquesta setmana- té ara mateix tota la comarca de l’Anoia, pels baixíssims nivells dels pous propis d’alguns municipis, o de l’aqüífer Carme-Capellades, que abasteix a tota la Conca d’Òdena. La solució a tot plegat està pràcticament a punt, després que hagin finalitzat ja les obres de connexió dels ramals de l’aigua Ter-Llobregat que puja des d’Abrera i passa per Masquefa i Piera, amb el que baixa des de l’embassament de la Llosa del Cavall, prop de Sant Llorenç de Morunys, fins a Igualada, passant per Solsona i Calaf. El punt de connexió d’ambdues xarxes és un enorme dipòsit damunt les Comes, a la carretera de les Maioles, en terme d’Òdena, que ha costat dos milions d’euros.
Obrir l’aixeta
De moment, però, per l’interior d’aquests enormes tubs de conducció no hi passa ni un fileret d’aigua. “D’aquí sis mesos, a més tardar, estarà tot a punt”, ens expliquen fonts oficials de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), depenent de la Generalitat. “Queden alguns petits detalls de connexió a algunes poblacions, però poca cosa. Les despeses les assumirem directament des de l’ACA”, ens expliquen. I és que les obres de portada des de la Llosa del Cavall les ha controlat l’empresa estatal Acuamed, últimament en boca de tothom a Espanya per assumptes de corrupció. La inversió total, amb un tub de 71 kilòmetres de llargària i un dipòsit final a Igualada amb capacitat per a 5.000 metres cúbics d’aigua, ha estat de 50 milions d’euros, 17 dels quals procedents de Fons de Cohesió de la Unió Europea. El tinent d’alcalde de Qualitat Urbana de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, confirma que “les obres del dipòsit estan acabades, del tot. Només queda que es finalitzi tota l’obra i que l’ACA doni l’ordre per posar en marxa definitivament tota la canalització des de la Llosa del Cavall”.
Sequera a la comarca, talls de subministre a Castellolí
L’Anoia ha viscut períodes de sequera importants al llarg de la seva història, sempre com a conseqüència del baix nivell de l’aqüífer Carme-Capellades, clarament sobreexplotat. Aquesta setmana, només cal veure com la Bassa de Capellades, un sobreeixidor natural de l’aqüífer, està pràcticament seca, una clara demostració de que ens queda poca aigua… De l’aigua de l’aqüífer se n’alimenten les persones i també les indústries de tota la Conca d’Òdena i d’altres poblacions de la comarca. Algunes opten per pous propis, com Castellolí, però la sequera d’aquests mesos ja ha obligat a fer talls de subministrament durant les nits en aquesta població.
Font addicional de subministrament
L’única solució a tot plegat és poder gaudir d’aigua d’un altre lloc, sigui la de l’ATLL des d’Abrera -que ja funciona des de fa anys, però cap municipi de la Conca d’Òdena s’hi ha connectat- o bé la de la Llosa del Cavall. Aquesta nova darrera xarxa aportarà una font addicional de subministrament a les comarques de l’Anoia, el Solsonès, el Bages i el Berguedà. La canonada principal permetrà el transport de 300 litres d’aigua per segon, des de l’embassament de la Llosa del Cavall. En un punt proper a l’embassament s’ha construït una nova potabilitzadora, de manera que la nova artèria pugui subministrar aigua potable en tot el seu recorregut.
El preu de l’aigua
El funcionament és gairebé totalment per gravetat, el que comporta un estalvi energètic notable. Això és molt important, ja que l’aigua de l’ATLL des d’Abrera s’ha de bombejar fins arribar a Igualada, i això comportaria un cost en el rebut molt més important. El preu de l’aigua sempre és objecte de polèmica -a Igualada molt recentment per altres motius- i és per això que ningú no dubta que, quan l’aixeta de la Llosa del Cavall s’hagi obert, hi haurà una segona fase de debat. Jordi Pont apunta que “a ningú no se li escapa que l’aigua de la Llosa del Cavall és segurament molt més bona per ús de boca que la que tenim avui, serà aigua directament procedent del Prepirineu, i ens arribarà quasi sense cost de ferla venir cap aquí, per simple gravetat. A Igualada, al nord de la comarca i a la Conca tindrem una situació de privilegi respecte d’altres comarques”. Els municipis s’hauran de posar d’acord per a treure profit d’aquesta possibilitat, però “hauran de ser tots, no només uns quants”, diu Pont. Les paraules del regidor no són noves, i tenen per objectiu abaratir les despeses. Ja s’han sentit abans des d’Igualada, en altres ocasions, davant la negativa d’alguns municipis a deixar d’utilitzar l’aigua de l’aqüífer en considerar-lo gairebé de la seva propietat en virtut d’acords quasi de l’època medieval, o bé de pobles que prefereixen els seus pous propis abans que pagar l’aigua d’altres llocs. El problema és quan s’acaba l’aigua, com ara.
A Calaf, per exemple, l’alcalde Jordi Badia ens explicava aquesta setmana que no tenia massa clar si s’havia d’aprofitar de l’aigua de la Llosa del Cavall, i li mancaven noves notícies sobre l’avanç d’aquest projecte. Sigui com sigui, connectar- se a una aigua diferent de la d’ara tindrà un cost, que hauran de pagar les companyies subministradores -Aigua de Rigat, en bona part de la Conca, o bé Aigües Artés a Montbui, i d’altres empreses que puguin sorgir- i després aquestes traduir aquests costos als corresponents rebuts que ens arribaran a casa. Tot sembla indicar, però, que molt aviat el sabor de l’aigua de l’aixeta serà molt diferent. Per a millor.
JORDI PUIGGRÒS
