El futbolista de Vilanova i la Geltrú i jugador del CF Igualada la darrera temporada, Santi Triguero, anunciava la seva retirada del futbol després de 25 anys jugant al futbol amateur català. El futbolista, de 43 anys, es retira després de vestir la samarreta de 12 equips i farà el pas a les banquetes de manera immediata, la propera temporada, entrant com a segon entrenador del CF Igualada.
Com va ser l’endemà d’anunciar la retirada?
La veritat és que vaig estar força temps pensant-hi i aquesta aturada m’ha servit per poder reflexionar bé. Després d’anunciar-ho dissabte al migdia vaig començar a rebre moltíssimes mostre d’estima i d’agraïment per xarxes socials i també pel whatsapp que si t’he de ser sincer, m’han desbordat. Era conscient que portava 25 anys jugant en categoria amateur, he tingut molts companys i entrenadors, m’he enfrontat a molts rivals, però no m’esperava aquesta resposta.
Emocionalment va ser dur, hi havia moments que reia, altres que plorava, un cúmul d’emocions que m’està costant de gestionar.
Si fins i tot se’n van fer ressò mitjans com TV3, Catalunya Ràdio o RAC1, com si fos la retirada del Messi! (riures)
Per què has decidit retirar-te? Ha estat per motius físics?
La veritat és que el físic no ha estat el principal motiu. M’he cuidat molt tota la vida i encara em sentia bé físicament. El que sí que volia era escollir jo el moment en què deixava de jugar. De fet, l’Igualada em va oferir renovar com a jugador, però també em va oferir l’alternativa de fer de segon entrenador amb el Marc Cabestany i després de pensar-m’ho em va semblar una bona opció. Em va costar decidir-me, però cada dia que passa estic més convençut de la decisió que he pres.
M’ha quedat una mica l’espineta d’acabar de cop pel coronavirus, però des del club ja m’han dit que el dia que el Barça vingui a jugar a Igualada, aquell dia faré de jugador. Així que el meu últim partit serà contra el Barça, que no està malament.
Has gaudit d’aquesta última temporada aquí a Igualada?
La veritat és que molt, molt. M’he sentit molt valorat per tots els responsables del club, des del president fins a l’entrenador i companys. És un club amb uns valors molt semblants als meus, ha estat un bon colofó a la meva carrera.
Com va ser la proposta per passar a la banqueta?
Ha estat tot molt fluid i sincer. Després que es donés per suspesa la lliga em van oferir totes les opcions: seguir com a jugador, passar al cos tècnic, marxar del club, etc. M’ho van facilitar tot i sense posar-me cap pressa.
T’has imaginat ja com serà el Santi Triguero entrenador?
Encara no m’ho he plantejat tot això. Crec que tinc molta experiència, sobretot en el que pot ser gestió de vestidors. A més, de tots els entrenadors que he tingut n’he après moltíssim, tant de coses que està bé fer com aquelles que jo no faria.
Has jugat 880 partits. Et quedes amb algun en concret?
Tots tenen coses especials, però si m’haig de quedar amb un, em quedo amb el partit que vaig jugar amb la selecció absoluta catalana, al Camp Nou i contra l’Argentina de Messi, l’any 2008. Per un futbolista amateur, això és impensable. A nivell d’emoció, no hi ha res com un partit de play-off d’ascens.
I dels 322 gol, amb quin et quedes?
També és molt difícil, tots els gols generen una adrenalina espectacular.
