En una societat accelerada com la nostra, és freqüent que sentis la necessitat d’aïllar-te i estar en solitud (una solitud triada) per connectar amb el silenci, buidar la ment del seu diàleg constant i moltes vegades negatiu, descansar i donar-te l’oportunitat de tornar al teu “focus”.
Quan et dones permís per això sense sentir culpa per no estar dedicant el temps a “coses més profitoses”, i fins i tot ho perceps com un regal, estàs fent una cosa molt important per al teu benestar. Però a més és un senyal clar que la teva autoestima gaudeix de “bona salut”.
Et sorprendria saber la quantitat de persones que no poden fer el mateix perquè tenen la necessitat imperiosa de relacionar-se amb altres persones, en qui es recolzen per sentir-se bé. La sola idea de pensar en estar amb si mateixes gaudint del silenci els incomoda i per evitar-ho, ocupen fins a l’últim racó de la seva agenda diària, amb tasques i compromisos socials que no els deixen temps per a més.
De què fugen? Per inversemblant que sembli, en molts casos es tracta d’una resistència inconscient a trobar-se amb si mateixes, les seves tristeses i “dolors emocionals”, que prefereixen mantenir guardats per por que apareguin i no saber què fer-ne.
Relacionar-se des de la necessitat de trobar en els altres el benestar, el reconeixement o l’acceptació que no pots (o no saps) donar-te a tu mateix, genera relacions de dependència i aferrament, en què per obtenir allò que vols, cal pagar un preu que té a la teva vida, més impacte del que creus.
Deixes de fer allò que et motiva per donar prioritat al que els altres volen, perquè busques agradar-los, encara que en el fons estàs sacrificant les teves necessitats.
Et sents bé quan fas alguna cosa i t’ho reconeixen. El problema és que si això no passa el teu ànim es desploma, et sents culpable perquè “no fas res ben fet” i et costa molt sortir-ne.
Quan establir relacions és complicat per a tu, pots tenir una sensació de buit, de no estar a l’altura, et preguntes constantment: Què és el que faig malament? o Què més puc fer? i no saps trobar la resposta.
Aquests són alguns dels senyals que t’estàs relacionant des de la necessitat d’establir vincles per trobar-hi allò que creus que et falta, per això el concepte de cerca de “la mitja taronja” o el que és el mateix, la relació que et completa, que no la que et complementa. Veus la diferència?
Aquest tipus de relacions són un “niu” d’estrès i insatisfacció perquè bàsicament estàs renunciant a tu, a les teves prioritats, a allò que t’importa i motiva, per aconseguir una aprovació i un reconeixement que o no arriba o no tal com esperes. Aquesta relació… et treu energia!
No es tracta de “RELACIONAR-SE O MORIR”, es tracta de relacionar-se per gaudir de l’alegria de viure!
Som éssers socials, establim relacions per ajudar-nos mútuament, enriquir-nos i créixer. Trobem en la relació el gust per compartir experiències, obtenir coneixement i aportar el millor de nosaltres. Quan això succeeix augmenta el nostre nivell de benestar i motivació, tenim “ganes de més”, percebem que estem al lloc correcte… Què opines tu?
Clarament, aquest tipus de relacions són les que et donen energia!
En la meva experiència com a Coach especialitzada en autoconeixement, autoestima i relacions, conec de primera mà l’impacte que té a la teva salut física i emocional, establir relacions de qualitat, per això et recomano que les revisis i reflexionis sincerament sobre:
- El nivell de satisfacció que t’aporten
- Si et sents lliure d’expressar les teves opinions
- Si a més a més de les necessitats dels altres, també pots atendre les teves.
- Si sents equilibri entre allò que dones i allò que reps.
- Si les teves relacions et donen força o te la treuen (aquesta és la “prova del cotó”)
Quan una relació aconsegueix que el teu nivell d’energia i vitalitat s’ensorri, és moment de posar solució! Així que… “no deixis per demà allò que puguis canviar avui”!
Reflexiona sobre la qualitat de les teves Relacions
Et recomano que facis blocs (amistat, parella, companys de feina, família), així pots anotar els “pros i contres” en cadascuna de les columnes i tenir una imatge visual de la teva situació actual.
Identifica les teves necessitats
Quina és la situació ideal a què t’agradaria arribar?
Defineix un pla d’acció
¿Què pots fer per canviar allò que no t’agrada en les teves relacions i aproximar-te al teu estat ideal?
Recorda… només si et compromets amb l’acció aconseguiràs canvis positius.
Apostar per relacions en què no hagis de renunciar a tu i puguis sentir energia, vitalitat, llibertat i creixement, té com a base fonamental una bona autoestima, perquè no hagis de buscar fora allò que ja ets per dins.
Si vols fer aquest procés, amb un pas a pas estructurat, clar i senzill perquè sents que ha arribat el moment de canviar de veritat… Ens veiem a “Synthesis”.
