Els fets polítics de final del 2017 han servit al dramaturg Jordi Casanovas per a escriure Alguns dies d’ahir. L’espectacle sobre una família que conversa i se sincera enmig dels mesos políticament més convulsos de la nostra història recent es podrà veure al Teatre Municipal l’Ateneu diumenge 14 de març, a les 7 de la tarda. L’obra està interpretada per Míriam Iscla, Abel Folk, Marta Ossó i Francesc Cuéllar i la dirigeix Ferrant Utzet, que ens recorda que “els personatges són de ficció, però els fets que els trasbalsen les seves vides els coneixem perfectament perquè també els vam viure”. L’espectacle té un preu entre els 15 i els 20 € amb descomptes per a diversos col·lectius. Els joves fins als 25 anys poden comprar l’entrada a cinc euros. Venda d’entrades a taquilla del Passatge Vives, una hora abans de cada espectacle i també al web teatremunicipalateneu.cat.
Alguns dies d’ahir
La família Font, que viu en una població a uns trenta minuts de Barcelona i de poc més de deu mil habitants, veu sacsejada la seva quotidianitat a partir dels fets polítics que succeeixen a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre, novembre i desembre de 2017. La Rosa, el Jaume i els seus fills, la Laura i el Jofre, es retrobaran al menjador de casa seva en cinc ocasions. Cinc “dies després”. Cinc dies posteriors a moments que van marcar aquells mesos. En aquestes cinc jornades, compartiran els dubtes, les preguntes, els anhels i els patiments que els va provocant tot allò que se succeeix als carrers.
Al voltant de la taula, tots ells aprendran a comprendre els pensaments i les postures dels altres, faran tot l’esforç possible per conversar i per entendre’s, i hauran de trobar la manera de perdonar les faltes i de guarir les ferides que els hagin produït tots aquests dies dins d’aquest llarg viatge emocional i polític.
Per a Utzet, l’obra ens convida: “a submergir-nos en el nostre passat més recent per entendre com vam sentir, com ens vam comportar i què vam dir-nos els uns als altres durant aquells dies que, com deia el Jordi Borràs, duraran anys. Es tracta de reviure i revisar no pas la Història amb majúscules, sinó la història, la de les persones”.
