Jorba està situat a la zona central de la comarca, amb una extensió de 26,96km2 i 833 habitants (cens del 2020). Comprèn els nuclis de Jorba i de Sant Genís. El poble de Jorba és a l’esquerra del riu Anoia, a prop de la confluència amb la riera de Rubió. S’allargassa sobre l’antiga N-II, que segueix el traçat de l’antic camí ral, al peu del puig de la Guàrdia, on hi ha les ruïnes del castell.
Les primeres notícies que tenim de Jorba són del segle X, moment en què el terme quedava dins dels límits del castell de Tous i de Montbui. Un segle més tarda ja tenim notícia del seu castell: la baronia de Jorba és documentada el segle XII i pertanyia a Guerau de Jorba. Anys més tard s’incorpora a la casa dels Cardona. Quan hi hagué la Guerra de Joan II, el castell de Jorba es va posar al costat de la Generalitat. Va caure en mans dels realistes l’any 1475.
En el segle XVIII, el senyoriu del poble i del terme el tenia el compte d’Aranda, successor dels Rajadell, que tant havien fet per repoblar aquesta zona. Les guerres carlines van portar com a conseqüència l’enderroc del castell, ja que servia de caserna de les forces lliberals. L’any 1890 les runes del castell són comprades per la família Muntadas, els fundadors de l’Espanya industrial de Barcelona.
Les terres de conreu són dedicades sobretot als cereals (blat, ordi i civada), seguits per la fruita seca. La vinya, que havia tingut una certa importància, ha esdevingut residual, i el conreu de l’olivera també ha anat decreixent. La part no conreada és ocupada per boscos de pins, matollar i erm. La ramaderia és representada bàsicament pel bestiar porcí i oví. Hi ha, a més, una destacada producció de mel. Les principals activitats industrials són les de materials de construcció. L’hostaleria havia tingut una activitat destacada, amb dos o tres establiments.
Castell de Jorba
El castell que va donar origen a la població ocupa un petit cim (amb una forma aproximada de triangle irregular i una orientació sud-oest/nord-est) i part del vessant sud-est. La notable pendent obliga a que l’edificació estigui construïda en diverses terrasses.
Malgrat que la planta no pot ser definida per complet, al recinte sobirà és visible una torre de planta circular força gran (que deu ser l’estructura originària) a la qual s’annexen estructures de planta quadrangular. De diàmetre més petit, hi ha una segona torre circular, que podria tractar-se d’un afegit posterior, possiblement del període de les guerres carlines.
La intervenció arqueològica duta a terme l’any 2017 ha permès conèixer amb més detall l’espai entre ambdues torres, posant a la llum un paviment enllosat i una canalització subterrània, un possible pou, un forn de pa i un cup amb una boixa de pedra treballada. La majoria d’estructures i materials descoberts corresponen a les fases més tardanes del castell, als segles XVII-XVIII, quan era utilitzat com a mas.
L’Ajuntament de Jorba va començar el 2018 les obres de consolidació d’urgència i recuperació de l’accés al castell. Els arranjaments van consistir en la fortificació de les estructures més malmeses i la recuperació de l’accés original, que partia des de l’església parroquial de Sant Pere, així com la construcció d’unes escales d’accés. El 2019 va arrencar la segona fase de les actuacions, amb tasques d’arqueologia i excavacions per recuperar diferents espais i veure les diferents etapes i usos que ha tingut el castell al llarg de la història.
Emplaçament: Al capdamunt del turó que corona el poble.
Can Rovira de la Volta
Gran casa pairal situada a la cruïlla dels carrers Major i del Roser, composada per diversos cossos amb planta baixa i primer pis. L’aparell és de maçoneria vista (probablement en origen estava arrebossada), i té les obertures emmarcades en pedra. A la llinda d’una de les finestres hi ha la inscripció “any 1779”, sota una creu., La teulada és de teula àrab a doble vessant. L’element més destacat de la casa, i que li dona nom, és la volta rebaixada que cobreix un tram del carrer Major per tal de guanyar-hi un espai en primer pis a sobre. Aquest cos té una xemeneia troncocònica afegida posteriorment, revestida per còdols petits.
Emplaçament: Carrer Major, 33.
Mas Jordà
És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l’edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L’altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.
Emplaçament: A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana.
Església de Sant Pere
Església parroquial que, situada als peus de l’antic castell, presideix tot el poble. Va ser construïda entre el 1551 i el 1558, amb pedra del pla del Magre, molt proper a Jorba.
Estilísticament l’hem d’incloure dins del denominat gòtic tardà.
És de construcció molt simple. Les formes responen perfectament al gust català de l’època: triomf de la simplicitat i de l’espai, el gust per la massai la puresa amb estructures geomètriques elementals. Adossat al lateral de ponent de l’església, en una línia més enretirada de la façana, hi ha un campanar de torre en planta quadrada amb la coberta atalaiada.
Emplaçament: Carrer Major.
El Molí Blanc
Edifici amb la tipologia típica dels molins paperers de Catalunya, així com de masia senyorial, amb planta baixa, primer pis, mirador i soterrani.
Construït proper al riu Anoia i la riera de Tous, rep el seu nom perquè les façanes estaven fetes amb serigrafia de morter de calç blanc, remarcant portalades i finestres i el sota del voladís de la teulada. Aquest voladís fet de rajoles estava pintat a mà amb rombes blancs.
El molí blanc és un molí amb una llarga història de transformacions, primer era un molí draper, posteriorment fou un molí fariner, i ja a inicis del segle XVIII, entre 1720 i 1740 començà a fabricar paper. Actualment és un hotel rural.
Emplaçament: Al sud-est del nucli de Sant Genís, al Km 1 de la C-241c.
Ermita de la Mare de Déu de la Sala
El santuari de Santa Maria de la Sala està en un petit planell enlairat prop del riu Anoia i de l’antic Mas de la Sala (ara Can Cansalada), al SE del terme. Constitueix un notable exemplar romànic del segle XII. Probablement el Mas de la Sala, que dona nom a la capella, correspon a una vila rural de Sanla esmentada el 1012, que fou sotmesa a Montserrat. L’església és esmentada el 1313, moment en què ja tenia més d’un segle d’existència; els ermitans perduraren fins el 1823. S’hi havien celebrat aplecs comarcals (una creu monumental recorda el del 1910).
Emplaçament: A la Sala.
FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament de Jorba / Enciclopèdia Catalana.
