El passat mes de juliol es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’anunci d’informació pública de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la supressió del pas a nivell d’FGC a Igualada i el soterrament de la mateixa estació. I després de molts anys de reivindicacions, estudis i propostes, finalment ha arribat l’estudi informatiu que ha de solucionar la integració del ferrocarril a Igualada.
La història de la línia, en aquests últims quaranta anys llargs, ha estat desfavorable pel ferrocarril a Igualada: Primerament per l’amenaça de tancament que va originar la multitudinària manifestació de l’any 1977 per tal de salvar la línia. Posteriorment, va venir l’escurçament del traçat des de l’antiga estació fins a la ubicació actual per evitar els nombrosos passos a nivell que existien a l’actual passeig Mossèn Jacint Verdaguer. I actualment, tot i que la línia s’ha modernitzat amb una tardana electrificació finalitzada l’any 1999, i es va millorar el sistema de senyalització, encara manté quasi la totalitat del traçat original de 1893, quan es va inaugurar el tram Igualada-Martorell. Aquest traçat tan antic fa que el tren trigui al voltant d’una hora i mitja a arribar a Barcelona (amb el servei R60).
Per tant, aquesta oportunitat que té Igualada per millorar el servei ferroviari d’FGC i aconseguir una veritable estació intermodal que disposi d’espais adequats pels viatgers, és de les poques que tindrà la ciutat en molts anys i que cal aprofitar al màxim.
Tornant a l’estudi informatiu de la supressió del pas a nivell i soterrament de l’estació, cal remarcar una sèrie de mancances que són necessàries estudiar i corregir. Al respecte he presentat al·legacions que han de permetre millorar aquestes mancances que el projecte deixa i que són, a grans trets, les següents:
La nova estació ferroviària plantejada s’ha fet separada completament de la resta de modalitats de transport. Si bé un dels requisits actuals és permetre que en un mateix espai es pugui intercanviar entre transports sense haver de moure’s de lloc ni patir les variacions climàtiques, aquest no és el cas de l’estudi informatiu. Tampoc s’ha tingut en compte alguns dels actuals serveis que disposa l’estació i d’altres necessaris com per exemple: el servei de restauració i cafeteria, un espai concret pel servei de taxis amb accessibilitat perquè persones amb mobilitat reduïda puguin accedir al taxi sense baixar de la vorera, o bé estacionaments temporals per un «petó i adeu» (en anglès anomenats «kiss and ride»). Per aquest motiu, s’ha demanat moure tots els espais soterrats a la superfície, on es pot fer una veritable estació intermodal amb un vestíbul que permeti esperar i accedir a qualsevol de les modalitats de transport públic que hi haurà al mateix emplaçament.
Addicionalment, moure els espais de gestió d’FGC soterrats cap a la superfície, facilitaria un canvi també important: Poder ampliar les vies amb un petit tram soterrat, cap al passeig Mossèn Jacint Verdaguer, per tal de situar un túnel de maniobres i estacionament de trens.
Aquesta ampliació obriria tota una porta de possibilitats a millorar el servei de viatgers d’FGC. Per exemple, permetria iniciar el servei molt més d’hora i finalitzar-ho més tard, perquè es podria estacionar i deixar els trens a la mateixa estació. També donaria cabuda a estacionar algun tren que hagi patit una avaria fins el seu trasllat al taller de Martorell.
Finalment, i ja en un àmbit més tècnic, el traçat soterrat s’ha plantejat a partir del viaducte de la riera d’Òdena fins a Igualada. Aquesta solució deixa el pendent massa brusc per poder arribar a Igualada amb l’estació ja soterrada. La solució per evitar el pendent brusc i que permetria una millor integració urbana cap a Vilanova del Camí, seria refer l’actual viaducte de la riera d’Òdena rebaixant-lo seguint un pendent descendent cap a Igualada i que seria molt més suau. A més, refer el viaducte permetria plantejar-ho per doble via de cara el futur i situar per damunt una passera per vianants i carril bici integrada al mateix viaducte i molt més ample, a l’estil de l’estudi informatiu que es va fer l’any 2010.
Ara cal esperar el resultat de les al·legacions que de ser acceptades, haurien de millorar el projecte dissenyat en l’estudi informatiu presentat al juliol d’enguany.
