Les normes en el nostre dret continental solen anar al darrera de l’evolució de la societat, quan el legislatiu dicta les normes la societat ja fa temps que les demana a crits; en el dret anglosaxó no es així, el dret es va creant amb les decisions dels tribunals, això fa que sigui d’una actualitat constant.
La circulació interurbana és una mostra fefaent d’aquest primer paràgraf, pels carrers, siguin pels vianants o no, pels carrils bici, per les voravies…, pels llocs més impensables ets pots trobar amb un patinet pel davant, per l’esquena, pel costat i passar-te a tota pastilla; pot ser un adolescent, o no tan adolescent, amb paquet enganxat a l’esquena, amb els cascos posats o mirant el mòbil… tota aquesta disbauxa no es va començar a regular fins a finals de l’any passat.
El 2 de gener d’aquest any, va entrar en vigor el Real Decret Llei 970/2020 de 10 de novembre, que modifica el Reglament General de Circulació i el Reglament General de Vehicles, a on per primera vegada es parla dels vehicles de mobilitat personal (VMP). En aquest apartat entren els patinets, que a diferència dels vehicles de motor, no precisen Permís de Circulació (de moment); no cal disposar de permís de conduir, no és obligatòria la utilització del cas, no està determinada l’edat mínima pel seu ús, i l’assegurança de responsabilitat civil tampoc és obligatòria.
El que deix clar la normativa és que prohibeix circular per les voravies; per les zones pels vianants; ni per les vies interurbanes; i no poden superar els 25 km/hora, han de portar limitador a aquesta velocitat, en cas contrari ja són considerats vehicles de motor.
Quant a la normativa a seguir a les vies urbanes, que són les úniques que poden circular els vehicles VMP, el legislador a passat la “pilota” als ajuntaments, de fet doncs, són els que regularitzen, o tenen que regularitzat, normativament tot el que corresponent als vehicles VMP (patinets), excepte el que la llei ja prohibeix de manera general, tal com s’ha dit abans.
Un patinet pot fer molt malt, tant és així que en l’estat espanyol en l’any 2020 va causar 6 morts i 109 ferits (Fundación Mapfre), aquests danys comporten una responsabilitat pels que l’han causat que hauran de fer front.
I si el que condueix és un menor i fa mal?, la responsabilitat és dels pares, tutors, acollidors i guardadors legals o de fet, per aquest ordre tal com disposa l’article 61.3 de la “Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero” (LORPM) reguladora de la responsabilitat penal dels menors, als quals els pot sortir molt cara la festa. Tampoc queda exonerada la culpa civilment, ni provant absència de culpa i negligència en la seva labor de guarda, responent de forma solidària tal com determina l’art. 1903 del “Código Civil” (CC).
Dit tot això, cal que els ens locals es posin a regularitzar de manera urgent la normativa al respecte, així pot ser que s’estalviïn alguna demanda de responsabilitat patrimonial; mentrestant, pel que pugui passar, és molt recomanable tindre un segur pels danys que es puguin causar amb la conducció d’un vehicle (VMP), encara que no sigui obligatori. En el seu cas, sempre es pot recorre a mirar la lletra petita del segur de la llar, no fos cas que hi entres?
