Les anomenades targetes «revolving» de l’anglés «revolve» (fe girar, donar voltes) són un tipus de targeta de crèdit que permeten a qui n’és titular realitzar successives compres o disposicions d’efectiu, variables en import, fins a un límit de crèdit concedit. Fins aquí són iguals a les targetes de crèdit convencionals, que permeten posposar el pagament al mes següent en que es produeix la despesa (sense interessos) o bé per mitjà de terminis (en aquest cas pagant interessos).
Ara bé, la peculiaritat de les targetes «revolving» es troba en el fet que a mida que es van pagant el límit de crèdit augmenta i, ofereixen al seu titular la possibilitat d’aplaçar els pagaments en les quotes que ell esculli, en funció d’un percentatge del saldo pendent o d’una quota fixa. És cert que també es pot optar per la modalitat de pagament total del deute (a fi de mes), però les entitats financeres acostumen a emetre-les, per defecte, sota la modalitat d’un «mínim a pagar», és a dir, amb aplaçament amb una quota «petita» en que s’amortitza a partir d’un 0,5 del capital principal pendent.
D’aquesta manera, el capital disponible i els terminis d’amortització disminueixen o s’amplien en base a les disposicions i els pagaments mensuals que realitza el client, per tant no existeix un número fix de quotes, i això fa que una de les característiques d’aquest tipus de targetes en sigui la seva duració indeterminada. El Banc d’Espanya referint-se a aquest tipus de targetes parla de «crèdit rotatiu equiparable a una línia de crèdit permanent».
Explicat el funcionament d’aquest tipus de targetes «revolving» en el pròxim article exposarem què es pot reclamar i com, en base als criteris fixats pel Tribunal Suprem en sentència dictada l’any passat.
