Imagineu-vos a casa vostra, amb dos fills. L’un té 16 anys, i l’altre 15. Cada dia, ambdós van a l’escola amb bicicleta. El gran NO té obligació de fer ús del casc, però el petit, només un any més jove, la llei (de març de 2014), l’obliga a fer-lo servir. Potser a l’arribar els 16, el crani de l’adolescent es cobreix d’una gruixuda capa de titani, lleugera i a la vegada resistent als impactes. Qualsevol impacte que amb 15 anys, (només un any més jove) podria provocar-li lesions cerebrals molts greus, o fins i tot, la mort. Potser el noi…

Des de l’Assemblea ens hem marcat l’obligació de fer tot el que puguem perquè els interessos partidistes no facin descarrilar els procés. Durant la campanya de les municipals, no ha estat fàcil fer constar qui dóna suport al procés cap a la independència i qui no ho fa. Hi ha partits, a qui manifestar-se favorables a la independència els dóna vots i no els en fa perdre, però a d’altres, situats a les fronteres entre els favorables, els indecisos i els contraris, el tema no els agrada gens. No només Iniciativa per Catalunya-Els Verds, també altres llistes han intentat defugir…

Estic impressionat de veure com els nostres candidats a l’alcaldia d’Igualada, s’han permès el luxe de dur a terme una despesa del tot injustificada davant del panorama econòmic igualadí. N’hi ha un que destaca per davant de tots. Potser és perquè té més pressupost, (o més valors?). Tan se val. Segueix sent un disbarat el que fan, doncs els diners surten sempre de la butxaca dels ciutadans. Hi ha cartells que impedeixen la visió correcte del semàfor (cantonada carrer Comarca amb Av. Dr. Pasteur), d’altres que ni tan sols es veuen per que hi ha les branques dels arbres propers,…

El dissabte, 9 de maig, han estat les eleccions als secretariats local, comarcal i nacional. Una actitud elemental de prudència demana conservar els valors que ha representat fins ara l’ANC: la mobilització social transversal en favor del dret a decidir i la independència. En canvi, és més difícil parlar del que no ha funcionat i que caldria enfocar diferent o de manera més completa en la propera etapa: el problema és establir com es pot influir en els partits independentistes. Podríem dir que l’estratègia seguida fins ara ha funcionat més bé de cara als partits contraris al dret a decidir…

Ens trobem immersos en plena campanya electoral de les Eleccions Municipals del 24 de maig proper. És una obvietat però, que cal subratllar que es tracta d’elegir els alcaldes o alcaldesses, regidors i regidores que hauran de gestionar els ajuntaments -la primera i més propera administració- els pròxims quatre anys i, per tant, als que hauran de prendre decisions que afectaran la nostra vida diària. D’aquí la importància d’aquests comicis. Són les primeres eleccions que es celebren en un clima social condicionat pel malestar social provocat per una llarga i profunda crisi econòmica que, malgrat l’optimisme oficial, la ciutadania no…

Molts unionistes asseguren tenir la certesa que, a Catalunya, ells són majoria. Ho repeteixen tan sovint i, aparentment, tan convençuts, que hi ha gent que se’ls ha acabat creient. Aparenten estar-ne tant, de segurs, que fins i tot alguns consideren innecessari consultar sobre el tema als catalans via referèndum. Però també hi ha unionistes que expressen dubtes sobre quina és la voluntat majoritària dels catalans. Són els unionistes que no les tenen totes i alguns d’aquests, no tots, s’uneixen interessadament als que promouen la prohibició de votar. Com que no estan segurs del resultat tenen por que la votació resultés…

És un llibre que es publicà el 1851, posteriorment se’n van fer diferents edicions, una el 1914 i una altra el 1982. Aquest llibre forma part del centenar llarg que hem col·leccionat al llarg del temps d’art culinari. El motiu d’aquest article no és altre que fer un reconeixement a tots aquells cuiners anònims (cuiners casolans al marge de Realities) que darrere la barra de molts bars i fondes, en silenci i dedicant moltes hores, han servit taules i satisfet molts estómacs amb els nostres productes, destacava el periodista Pau Arenyós en el Periódico de Catalunya i no l’espectacle patètic…