En una xerrada fa uns mesos, l’ecòleg de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Antoni Munné, va explicar que el riu Anoia presenta un bon estat en la seva part alta, però que, en arribar a Igualada, la seva qualitat es deteriora notablement, especialment pel que fa a la biodiversitat. Un dels principals problemes d’aquest tram és l’acumulació de residus sòlids, especialment tovalloletes humides, que arriben al riu a través del sistema de clavegueram de la ciutat i que es fa especialment evident quan plou intensament, com ha passat aquest mes de març. El responsable d’aquest incident mediambiental és l’Ajuntament d’Igualada, titular i responsable de la xarxa de clavegueram, que no ha fet res per resoldre el problema dels abocaments ni per evitar que el riu Anoia, al seu pas per Igualada, sembli més una claveguera que no un riu.
L’any 2022, l’Ajuntament d’Igualada va anunciar a bombo i platerets una prova pilot per instal·lar una reixa de retenció de residus sòlids a un dels molts sobreeixidors d’aigües residuals que desemboquen al riu, per evitar que hi arribessin residus com les tovalloletes. La idea era senzilla: els residus sòlids quedaven retinguts mitjançant una estructura reixada que permetia, fàcilment, la seva retirada. Han passat els anys, i aquesta prova pilot s’ha quedat només en el titular de premsa i la foto. A data d’avui, no s’ha fet cap diagnosi ni, encara pitjor, cap manteniment ni retirada dels residus acumulats. Tampoc s’ha implementat cap campanya per conscienciar els ciutadans sobre la necessitat de no llençar tovalloletes al vàter. Això fa que les reixetes de retenció no compleixin la seva funció: la manca de manteniment provoca l’acumulació dels residus, que acaben escampant-se pel riu, fins i tot sense pluja.
L’única cosa que ha fet l’Ajuntament durant aquests tres anys és enviar el seu portaveu, Miquel Vives, a la premsa a repetir com un lloro que (sic) el govern està compromès amb el riu. Sort en tenim del col·lectiu “Anoia pel Clima”, que organitzen periòdicament accions de neteja i jornades de conscienciació com el “Festa’l Riu”. Sense anar més lluny, al mes de febrer van retirar més de 200 quilos de plàstics, tèxtils, llaunes, vidres, un peluix gegant i fins i tot un somier, però, especialment, tovalloletes, un dels principals contaminants de l’entorn fluvial.
L’Ajuntament, però, sí que es preocupa de la seva imatge i de vendre fum, com ja ens té acostumats. Aquest mes de gener van anunciar, amb tota la pompositat, que s’iniciarien les obres de “La Porta d’Igualada”, dit en altres paraules: netejar una mica un espai vora el riu, posant-hi vegetació i mobiliari urbà per fer-lo bonic i posar-li un nom ben altisonant, com si Igualada fos Babilònia i allà anessin a construir les portes d’Ixtar. Per molt que ho bategin, només és l’enèsim exemple de greenwashing institucional del govern Castells, on es prioritza una imatge de sostenibilitat i modernització sense resoldre els problemes ambientals de fons que afecten la qualitat de l’aigua i la biodiversitat.
Perquè el problema de les tovalloletes continuarà persistent i, per molt bonic que ho deixin i per molt amable que ho arreglin, a la que torni a ploure, aquest espai quedarà abandonat i ple de brutícia, ja que ningú voldrà anar-hi a passejar. Continuarà tenint un aspecte deplorable, amb pudor de podrit pels residus que la gent hi llença directament o a través del vàter. La inversió en arreglar l’espai no haurà servit per res, només per omplir titulars de premsa. Perquè qualsevol acció que es vulgui fer al riu —ja sigui per renaturalitzar-lo, per enjardinar-lo, per crear espais per a l’oci o per deixar-lo mínimament decent— ha de passar primer per solucionar el problema dels residus. Això implica la instal·lació de sistemes de retenció a tots els col·lectors i la neteja i manteniment necessari d’aquests. Una responsabilitat que l’Ajuntament fa anys que no vol assumir. Fins que això no es resolgui, qualsevol acció serà només un malbaratament de diners, ja que el riu es tornarà a embrutar quan plogui, i tot el que s’hagi fet quedarà malmès.
