Aquesta setmana l’ajuntament ha muntat uns suposats refugis climàtics artificials al passeig Verdaguer. Amb el canvi global, els refugis climàtics es tornen cada cop més importants per pal·liar els efectes negatius de l’escalfament global i altres conseqüències de les activitats humanes. Segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF, un refugi climàtic és una zona natural o urbana que ofereix condicions ambientals benignes en situacions adverses, com ara excessiva calor o escassetat d’aigua. En un entorn urbà, els refugis climàtics es troben en parcs o zones arbrades amb fonts d’aigua o accés a rius i platges i proporcionen un ambient que ajuda a pal·liar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya existeixen diversos projectes per introduir refugis climàtics urbans naturals via boscos enmig de les ciutats, com ara Uforest que busca augmentar la vegetació urbana per mitigar l’efecte illa de calor, o d’altres com “Transformem els patis” que vol convertir els patis de les escoles en espais verds naturals.
El que jo no havia vist venir és que un ajuntament muntés refugis climàtics artificials a partir d’estructures metàl·liques talment com estands de fira encarats al sud a ple sol. Una xarxa de refugis climàtics urbans ha d’estar formada per una banda, pels equipaments municipals amb refrigeració com centres cívics o biblioteques, i per altra banda per parcs o zones de verd urbà públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes. A més, s’han de crear rutes que els connectin entre ells amb el màxim de verd possible per tal de millorar-ne l’accessibilitat facilitant rutes climàtiques. Tot el contrari del què s’ha fet al Passeig Verdaguer i en general a Igualada.
El CREAF és el centre de recerca públic de referència a Catalunya dedicat a l’estudi de l’ecologia, la biodiversitat, i la gestió dels ecosistemes i valoren la qualitat dels refugis climàtic segons el percentatge d’ombres naturals d’arbres i arbustos, el percentatge de superfície natural, les fonts d’aigua potable per a les persones i punts d’aigua pels animals, com ara basses o estanys entre altres indicadors sobre tipus de vegetació o bé la presència d’animals salvatges en el cas de refugis climàtics en entorns naturals. Si mirem aquests indicadors, trobem que la iniciativa de l’ajuntament d’Igualada de crear refugis climàtics artificials al passeig Verdaguer puntua molt baix en qualitat i és un autèntic nyap. L’ajuntament ha decidit gastar una quantitat ingent de diners en cobrir una part del passeig amb lones per fer ombra i en contractar una empresa de jardineria per muntar uns estands de fira amb plantes, quan tothom sap que la millor forma de crear un refugi climàtic natural en una rambla o un passeig urbà, és via les ombres que fan els seus propis arbres o afegint espais de vegetació permanent. Uns arbres, per cert, que van ser podats dràsticament a la tardor seguint un criteri que ningú sap i que alguns ja vam alertar que a l’estiu no brotarien suficient per poder fer de refugi climàtic natural contra les possibles onades de calor.
Amb la despesa econòmica que suposa haver podat dràsticament els arbres i haver de muntar aquests nyaps de refugis climàtics artificials, el pitjor de tot plegat és que molta gent acabarà amb la idea que la lluita contra l’emergència climàtica és una “pijada” que val molts diners. I aquesta és l’aportació més important de Marc Castells: un dispendi de recursos i vídeos a les xarxes socials a costa de fer espais bonics del tot insostenibles i haver, després, d’assumir més despeses per corregir els errors derivats perquè els igualadins acabin assumint que adaptar-se al canvi climàtic és molt car i que no val la pena. Quan en realitat, no és això sinó que és molt més senzill: Deixar de fer el papanates a les xarxes i mantenir el verd dels arbres que hi ha al passeig Verdaguer per a que facin aquella ombra que va tan bé per les passejades de les tardes d’estiu. A cost zero.
