Als Estats Units s’estan produint aldarulls i violència al carrer, en protesta per la repressió -mortal en alguns casos- que fa la policia en contra de la minoria afroamericana. El president Obama es dirigia l’altre dia a la nació i llençava un missatge que, d’entrada, em va sorprendre. “Quan Amèrica lesiona a una minoria, no és únicament que l’estat no funciona per a aquesta minoria, sinó que Amèrica no funciona per a ningú” va dir més o menys el mandatari afroamericà. Sóc dels que penso que el racisme no és una qüestió de color de pell, sinó un concepte econòmic. Per més que poguéssim ser racistes, difícilment deixaríem d’admirar un esportista d’elit, de llegir un autor àrab, o de seguir les cançons d’un músic de color. I el que ha passat als Estats Units és que, per preservar el confort dels benestants, s’ha sacrificat a les persones que, per manca de mitjans, no tenen accés als millors serveis. Estic d’acord amb el president Obama que quan una peça de l’Estat falla en contra d’una minoria, de fet, és una peça que falla en contra del conjunt dels ciutadans. I d’això, de les falles de l’Estat contra una minoria, els catalans en sabem un pou. Els que no ens deixen fer un referèndum d’autodeterminació són els mateixos que no deixen fer una consulta a les Canàries sobre les prospeccions petrolíferes de Repsol. Quan l’Estat aplica unes mesures fiscals que són lesives per a Catalunya, no és únicament als catalans als que perjudica, sinó que ho fa a tots els que viuen al Principat. Quan l’Estat, malgrat que hi hagi una llei que obliga al retorn de tot l’arxiu, deixa que es quedin molts documents a Salamanca, no únicament està incomplint les lleis -i la Constitució- sinó que amenaça en deixar de complir-ne d’altres. Quan un ministre -de Cultura?- va dir a Las Cortes alló de “queremos españolizar a los alumnos catalanes” demostrava involuntàriament que els catalans no som espanyols, malgrat el que ells mateixos diuen. Quan l’Estat incompleix lleis fonamentals com les transitòries del nou Estatut, està violant la mateixa Constitució que diu defensar i ens obliga a respectar… als altres. Les diferències entre els presidents dels Estats Units i d’Espanya són evidents. Mentre que Obama ha agafat el brau per les banyes -tot i que ja no es pot tornar a presentar a les eleccions- per acabar amb les disfuncions del sistema que afecten, això sí, a la minoria dels afroamericans i als llatins, el carallot que tenim a la Moncloa ni compareix en públic per donar explicacions, ni pren mesures de justícia social i/o territorial. Mentrestant els aparells de l’Estat es dediquen a la persecució dels adversaris polítics, manipulant determinada premsa i regalant els recursos de l’Estat als “de siempre”. A l’Espanya de Franco hi havia presos polítics i a l’Espanya del PP hi ha -però pocs- polítics presos. Jaume Singla