14.9 C
Igualada
Dissabte, setembre 26, 2020

Muntanyes Russes – Pere Prat

La millora que gaudeixen uns pocs, diuen que ha de ser l’esperança de tots. Però el ciutadà segueix preocupat cercant estabilitat, que vol dir tenir feina i recursos per desenvolupar la pròpia activitat. Veu amb preocupació que poc el beneficia tot això del que es parla. Sap que les polítiques del BCE no li faran arribar crèdits a la seva petita empresa o ajudaran que el seu fill -amb dos títols universitaris, màster i varis idiomes- trobi una feina digna, d’acord amb les seves capacitacions. La vida econòmica i ciutadana -que sol demanar estabilitat i horitzons d’esperança- es troba davant moltes incerteses. Tot va molt de pressa i dóna la sensació que tot s’improvisa. Els resultats de les eleccions europees, amb  la “sorpresa” de ‘Podemos’ han encadenat l’abdicació del Rei, la crisi del PSOE i del PSC. En Pere Navarro havia demanat el relleu del cap de l’Estat. Aleshores es va tractar com la bogeria d’un il·luminat i ara la monarquia diu que s’ho estava plantejant. Encara s’estan paint les accions dels ocupes de ‘can Vies’, la revolta del taxi i les tensions a CiU amb Josep Antoni Duran i Lleida. I s’està en plena ebullició la tria del nou president de la Comissió Europea i la qüestió d’Escòcia. Mentre, augmenta la bipolarització social i la fragmentació política. Tothom parla d’un futur parlamentari que segurament obligarà a acords a la italiana. De nou la sortida de la crisi ha passat a ser un problema subsidiari. Ara l’atenció està en si s’ha de ser constitucionalista o no. I en cada bàndol s’hi aixopluguen forces de signes ben diversos. A Catalunya, CDC, ERC, l’ANC i l’Omnium Cultural, que miren de donar visibilitat internacional a la situació. UDC no sap si ha d’estar amb el seu líder o recolzant la consulta. I ja no diguem el PSC. I la resta, que es creia un bloc guanyador, s’adona que té un percentatge de vots esquifit. I Felip VI, que hauria de ser un símbol, se li demana que aporti una estabilitat i unes solucions que constitucionalment no li pertoquen. A més, les xarxes socials, més ràpides i participatives que la premsa tradicional, exciten les posicions d’uns i altres. I sovint forcen el poder a escoltar i a acceptar propostes per evitar aldarulls o mals majors. Donen veu i poder, per generar o alentir moviments per canviar les coses. És evident que el soroll mediàtic, substitueix a vegades les votacions. S’utilitzen les enquestes per anticipar els sentiments i decisions sobiranes del poble, intentant que la revolució social es faci absoluta i inevitable, si no s’escolten les seves demandes. Perquè les reivindicacions sempre són una exigència d’allò que és de justícia i les peticions són acciones concretes que es volen i es desitgen (però que s’acaben exigint a qui ens adrecen). Cada vegada s’entén menys que els organismes i les organitzacions públiques o privades no escoltin el que es demana. I ja no s’accepta que no siguin sensibles als sentiments socials i orientades a la millora del fi comú. Cada dia hi ha més exigència i s’abandona la queixa estèril (que l’únic que feia era augmentar la desmotivació). Ara es cerca una dinàmica crítica que retorni el protagonisme col·lectiu que sempre hauria d’haver estat a tots els nivells. Per això no s’avançarà com a societat fent més precària la qualitat de l’ocupació i abusant de les relacions laborals. És necessari sortir de la desafecció afectiva que ha arribat amb la  crisis i s’ha instal·lat arreu. Per això s’ha de destriar reivindicació i queixa. Per això cal compromís, claredat i transparència. I s’haurà d’utilitzar la consciència crítica per rebutjar tot allò que no és com hauria de ser. I és lluitant per aquesta millora que serem capaços de sortir d’aquest atzucac. Tot depèn de nosaltres. De la nostra veu i del nostre vot.  Perquè  podem. I no és un eslògan, ni el nom d’un partit. Però s’ha d’actuar amb convicció i fermesa per evitar els vaivens d’aquelles muntanyes russes que no va enlloc. Cal deslliurar-se de la sínia i agafar un bon vehicle que ens porti al nostre destí. Pere Prat

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

S’escullen les propostes finalistes del pressupost participatiu de Piera

El passat divendres 18 de setembre es va celebrar a Piera el taller TOP10!, una jornada participativa oberta a tota la ciutadania on s’havia...

La nova plaça del Pi de Santa Margarida de Montbui ja està a punt

Quan només falta la plantada de tres aurons blancs que presidiran el renovat espai de la Plaça del Pi, les obres de remodelació i...

Totes les fires que se celebren a Igualada

Fira d’Igualada és una entitat sense afany de lucre. Neix l’any 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç...

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic...

“Paisatges i racons de l’Anoia”, un valuós reportatge gràfic de Joan Sala i Joan Felip

La Aquests dies, a la Sala d’Exposicions de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, amb el reclam de: “Paisatges i racons de l’Anoia” s’exposen 43 fotografies...
Compartir