Mossèn Còdol. Vida, obra i llegat (II)
M

24 de novembre de 2019

*Pots llegir la primera part de l’article en el següent enllaç: Mossèn Còdol. Vida, obra i llegat (I)

Tasca cultural

Paral·lelament a la seva activitat pastoral i de caire social, Mossèn Còdol va desenvolupar una intensa i fructífera tasca en l’àmbit de la cultura. Home culte i lletraferit, va envoltar-se, ja des de la seva joventut, d’amics intel·lectuals, amb els quals compartiria la seva passió per la llengua i les diverses manifestacions culturals.

Fou, a través dels mitjans de comunicació, on Mossèn Còdol va poder manifestar més obertament i àmplia les seves inquietuds, tan espirituals, socials i també culturals. Mossèn Còdol deixà una gran petjada en els mitjans de comunicació locals. Va col·laborar en diversos periòdics comarcals, com La Veu de l’Anoia, on va signar molts articles sobre temes pastorals i unes originals missives, dins la secció “Carta oberta”, que dirigia a conegudes personalitats locals i mundials, des d’un polític igualadí fins al President dels Estats Units. També va signar diversos articles d’opinió en altres mitjans i publicacions de la comarca. Als anys seixanta i setanta, va signar amb el pseudònim “Pedrafina” (còdol), els articles de la secció “Vivències”, dins el Full Diocesà. També va escriure a la revista Antena, publicada per Acció Catòlica, adreçada als soldats igualadins durant la guerra. Les seves paraules també van passar de la màquina d’escriure a les ones, i es van poder escoltar durant anys a través de les emissores Radio Nacional de España i, més endavant, des d’Anoia Ràdio.

Va ser amb la publicació Vida…: revista de la família igualadina, on Mossèn Còdol va excel·lir en l’àmbit periodístic a la comarca. Pocs anys després de la seva fundació, el 1946, nascuda dins el context de les publicacions catòliques vinculades a les parròquies locals i amb informació essencialment parroquial, se li encarregà a Mossèn Còdol dirigir la revista Vida, tasca que realitzà fins al 1988. Sota la seva direcció, la publicació va ampliar els seus horitzons, i es va convertir en un setmanari d’informació, fent contrapunt als mitjans oficials afins al Movimiento. Des de la revista Vida, Mossèn Còdol féu una aferrissada i tenaç defensa de la cultura i la llengua catalanes, que va ser reprimida i castigada pel règim. Des d’aquesta històrica capçalera, Mossèn Còdol també tutelà i forjà diverses generacions de joves periodistes igualadins.

Mossèn Còdol també va escriure diversos opuscles i separates, la gran majoria dedicats a la imatge i la festa del sant Crist d’Igualada. Fou premiat, entre altres, en els Jocs Florals del IV Centenari l’Espòs de Sang. També cal assenyalar el treball documental Igualadins K.O, que “el capellà de la presó”, com també se’l coneixia, va escriure recollint testimonis de drogoaddictes, delinqüents, malalts de SIDA, etc.

Dins l’àmbit de la cultura, va fundar el Cercle de Cultura Torras i Bages, des d’on organitzava, durant la dictadura, entre altres activitats, conferències obertes al públic en llengua catalana. Des d’aquest ens, organitzà l’Homenatge Nacional al poeta Carles Riba, que aplegà a Igualada il·lustres personalitats de la cultura catalana, com Salvador Espriu, Joan Sales, Josep Romeu, Joan Tridadú, entre altres.

Fou un dels impulsors, juntament amb els seus amics, del moviment escolta a Igualada, un moviment mal vist i perseguit per la dictadura franquista. Mossèn Còdol, que més endavant en seria Consiliari, va ser un gran difusor, defensor i protector d’aquest moviment juvenil tan arrelat a la societat igualadina. Fidel al lema mens sana in corpore sano, també fou Consiliari i col·laborador de les Joventuts de l’O.A.R. d’Acció Catòlica, agrupació que, entre altres facetes, fou la precursora de portar, en relleus, la Flama de la Festa de Sant Joan, Festa Nacional dels Països Catalans.

Tasca de país
En la seva joventut, Mossèn Còdol fou un entusiasta militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), un moviment juvenil promogut als anys trenta, fins a l’esclat de la guerra, i que aplegà molts joves -com un jove Josep, amb 16 anys-, que formaven grups molt arrelats a les parròquies on, sota el guiatge d’un “capellà amic dels joves”, duien a terme diverses activitats formatives i de lleure. Els dos pilars fonamentals de la Federació de Joves Cristians de Catalunya eren l’amor per l’Església i l’estimació a la Pàtria catalana. La lletra de l’himne d’aquesta entitat proclamava “Som Cristians i Catalans, que és com dir herois dues vegades”. Mossèn Còdol, com a bon fejocista, impregnat dels ideals de la federació, va ser fidel a aquests principis, dedicant la seva vida a Déu i al seu magisteri social i a Catalunya, la seva terra, la seva llengua i la seva cultura.
Durant la dictadura, Mossèn Còdol va fer front al sentiment anticatalà que es va estendre al bàndol dels vencedors i, també, en una part de la jerarquia eclesiàstica espanyola, i va defensar la llengua i cultura catalanes de la persecució i repressió del règim franquista.

Mossèn Còdol va expressar i exercir activament el seu amor per Catalunya en el seu dia a dia, a les escoles, als carrers, a les entitats, etc., i, molt especialment, a través dels seus escrits. La majoria, publicats a Vida…: revista de la família igualadina, que dirigí durant 35 anys, molts dels quals fou l’únic setmanari al país escrit pràcticament tot en català, “atreviment” que provocà pressions, censura i tancaments temporals per part del Movimiento. També va ser perseguit el moviment escolta, del qual Mossèn Còdol fou promotor als seus inicis a Igualada.

Fundà el Cercle de Cultura Torras i Bages, des d’on s’organitzaven xerrades públiques en llengua catalana, prohibides pel règim. També organitzà conferències eminentment catalanes al Casal Interparroquial. Va ser un dels dirigents de la comissió Abat Oliba, que organitzà l’entronització de la imatge de la Verge de Montserrat al seu cambril. En aquestes i diverses entitats, treballà per a la normalització de la llengua catalana. Organitzà i promogué certàmens literaris, tallers, cursos, debats, conferències, etc.

Fou el promotor de les primeres ballades de sardanes a Igualada, i de les primeres parades de llibres que arrencà, gairebé clandestinament, a la rambla igualadina, connectant les bombetes a “l’electra” del seu domicili familiar. En aquest àmbit, organitzà i promogué la Fira del llibre Català, les Santjordiades i el Cercle de Cultura Torres i Bages.

Mossèn Còdol va exercir guiatge entre els joves que, més endavant, esdevindrien líders polítics, especialment vinculats a UDC i a CDC. Tot i la seva pública i manifesta vocació patriòtica, Mossèn Còdol era estimat pels seus feligresos i per la ciutadania, independentment de quina fos la seva ideologia.

Tenaç home d’acció i de servei, va treballar pels seus ideals fins al darrer moment de la seva vida. Mossèn Josep Còdol va morir el 19 de febrer de 1994, fa 25 anys, a la Residència Pare Vilaseca, que ell mateix va promoure i fundà anys enrere. A la residència, envoltat dels seus, va dir missa a primera hora del matí, poques hores abans de la seva expiació. El 1992, la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció del país.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Llegeixes els llibres que et regalen per Sant Jordi?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta