Mossèn Còdol. Vida, obra i llegat (I)

120

Mossèn Josep Còdol va ser el transformador i l’ànima de la pastoral igualadina durant pràcticament tota la segona meitat del segle passat. La seva humanitat, la seva generositat, el seu altruisme, el seu caràcter optimista i afable, el seu esperit obert i progressista, la seva constància i tenacitat en treballar, humilment i discreta, per als altres, han fet que Mossèn Còdol també deixés una empremta ingent i inesborrable en la ciutadania. Mossèn Còdol ens va deixar fa 25 anys, però el pas del temps no ha esborrat la petjada que ha deixat també en altres àmbits més enllà de l’eclesiàstic, com tota la tasca que ha fet per la societat, per la llengua i cultura catalanes i pel seu estimat país, Catalunya. Algunes obres són tangibles, com els “pisos de Mossèn Còdol”, pels quals diverses generacions l’han conegut popularment, altres són immaterials, com els bons consells que sempre va donar a tothom, vingués d’on vingués, pensés com pensés.

Tasca pastoral
Josep Còdol i Margarit va néixer el 16 de setembre de 1916, fill del Pau Còdol i Puig i de Felícia Margarit Pons, i tercer de quatre germans. Va estudiar a les Escoles Pies d’Igualada. De jove, amb 16 anys, va entrar a militar, des dels seus inicis, a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, institució en què el jove Josep Còdol i Margarit va militar de manera entusiasta en la seva joventut i que va desvetllar moltes vocacions sacerdotals al nostre país. L’herència del seu pas per la Federació de Joves Cristians de Catalunya forjaria la seva tasca pastoral posterior. En aquesta època jovenívola, descobreix i se sent atret per l’obra de Sant Francesc d’Assís; l’amor desinteressat pel proïsme, la germanor universal, l’esperit de llibertat… esdevindran pilars fonamentals de la seva obra pastoral. Una obra que començava tardanament. Acabats els estudis obligatoris, el pare el posà a treballar a l’adoberia familiar. Tanmateix, a causa de les seves inquietuds i a l’afany per formar-se, es preparava d’amagat per accedir al Seminari, on va entrar tornant del servei militar, amb trenta anys.

Són els primers anys de l’obscurantisme de la dictadura franquista i Mossèn Còdol, amb el llegat fejocista, és conscient que la jerarquia eclesiàstica de l’època, que maldava per una església i un apostolat exclusivament espiritualistes, estava molt allunyada de la societat, de la realitat dels pobles i, òbviament, del país. D’aquesta manera Mossèn Còdol, entre altres iniciatives, reestructura l’organització Acció Catòlica, per influir en la societat a través d’activitats temporals, i promou la creació del Casal Interparroquial, “el Casal”, que esdevindrà, amb el pas del temps, un instrument cohesionador essencial i una eina indispensable per a l’activitat pastoral, cultural i social igualadina. Aquí sorgiren o s’albergaren entitats com el Rex, Càritas, l’Obra Atlètica Recreativa, la revista “Vida…”, el moviment escolta, Pax Christi, l’Associació de Vídues, el grup de Convivència, etc., la majoria de les quals Mossèn Còdol en fou consiliari.
Exercí com a vicari a l’església de la Soledat, al barri de Fàtima, on va romandre 15 anys, deixant una petjada inesborrable i una gran estima dels veïns, i a la parròquia de Santa Maria. Fou professor de Religió al Taller Escola de l’Obra Sindical de Formació Professional i a l’Escola Superior d’Adoberia, “la Teneria”.

El seu interès pels costums i tradicions igualadines i la seva fervent devoció pel Sant Crist l’impulsaren a crear la Fundació del Sant Crist d’Igualada, amb el propòsit de propagar i difondre la figura i la festa del Sant, així com impulsar i col·laborar en obres solidàries i missions. Mossèn Còdol fou propagador i benefactor de diverses missions locals i del tercer món.

Tasca social
Mossèn Còdol ha deixat una inesborrable empremta en la nostra societat. Una de les facetes per les quals és més conegut popularment, és per la construcció d’habitatges socials. Les grans onades migratòries dels anys seixanta van provocar l’arribada de centenars de famílies de diverses regions d’una Espanya pobra i deprimida, que acabava de sortir d’una guerra civil i vivia els inicis d’una dictadura. Catalunya va rebre amb els braços oberts aquestes famílies que arribaven amb una mà al davant i l’altra al darrere. Igualada, amb una indústria llavors puixant i pròspera, va atraure i acollir moltes d’aquestes famílies, la majoria de les quals van començar una nova vida, carregada d’il·lusions, però en uns habitatges en pèssimes condicions i moltes en barracons. Davant aquesta situació, Mossèn Còdol va promoure la construcció de pisos de caire social. I ho va fer com un autèntic “constructor”: buscant terrenys, realitzant projectes, encarregant plànols, buscant arquitectes, mà d’obra, etc. També tenia cura de tota la burocràcia i, especialment, de cercar finançament, donacions i avals. Mossèn Còdol va promoure la construcció de 375 habitatges, alguns a través del foment del cooperativisme, al barri del Sant Crist i al voltant de la Sagrada Família, a Igualada; a Sant Bartomeu, a Santa Margarida de Montbui, i a Santa Olga, a Òdena. Uns habitatges coneguts popularment com “els pisos de Mossèn Còdol”.

Els pisos, que es van construir en uns terrenys propers a Igualada, en una imatge de principi dels anys 80
ARXIU MUNICIPAL SANTA MARGARIDA DE MONTBUI.

També va impulsar, promoure i finançar, en part, la residència Pare Vilaseca d’Igualada, inaugurada el 1986. Una residència modèlica on Mossèn Còdol visqué els darrers dies de la seva vida.

L’educació va ser una de les grans preocupacions de Mossèn Còdol. Entre altres tasques i projectes, a mitjan anys seixanta, veient les dificultats socials que patien moltes famílies igualadines, especialment les migrades, va demanar el trasllat al barri de Fàtima. Allí va crear una llar d’infants i una escola de primària. En l’àmbit educatiu també cal destacar la creació del Taller de Jesús Obrer, primícia de la formació professional i el seu suport a entitats i projectes educatius com, per exemple, el grup Convivència o l’Escola Nocturna Femenina, dedicats a la formació de les dones, bàsica en plena dictadura franquista.
Va col·laborar amb diverses entitats i obres socials. Càritas Interparroquial, l’escola de disminuïts físics, les llars d’infants, la llar del jubilat, l’Associació de vídues, en són alguns exemples. Mossèn Còdol era, també, un gran benefactor: feia difusió de les missions i projectes socials; creava beques i ajudes, feia aportacions econòmiques amb el seu patrimoni o cercant recursos i donacions de tercers.

Mossèn Còdol fou un home d’esperit obert, progressista i dialogant. Home d’una gran humanitat, sempre tenia les portes obertes per atendre tothom que necessités tant un consell -sobretot els joves, de qui era molt proper-, com ajudes econòmiques o materials. Mossèn Còdol tenia una atenció especial envers les persones més desfavorides, com els malalts d’una llavors desconeguda malaltia que irrompia mortalment en la nostra societat, la SIDA; afectats per malalties en general, drogoaddictes, etc. Mossèn Còdol també visitava homes i dones que estaven empresonats, motiu pel qual també era conegut com el “mossèn de la presó”.