Els Premis de Comunicació No Sexista 2019, premien entre altres periodistes, la prolífica trajectòria professional de Dolors Genovès; una dona amb fortes arrels igualadines
E

24 de novembre de 2019

Un any més, i per 27a vegada, s’ha celebrat l’acte de lliurament dels Premis de Comunicació No Sexista; així com el cinquè premi, Margarita Rivière, al rigor periodístic. Aquests premis, des de l’Associació de Dones Periodistes, reafirmen la necessitat de seguir reivindicant el paper de les dones a la societat d’acord amb un periodisme no sexista que posi en valor la seva professionalitat i les faci partícips de totes les agendes comunicatives; àdhuc informant sense clixés sobre accions de violència masclista.

L’acte, celebrat el passat dia 15 a l’auditori del CaixaForum, va ser inaugurat amb el vídeo “I tu i sols tu”, del grup valència El Diluvi, basat en el poema “Tres voltes rebel”, de Maria Mercè Marçal. Seguidament, la benvinguda de la presidenta, Marta Corcoy, va orientar-se no sols a presentar el lema d’enguany: “Contra les violències envers les dones” si no també a subratllar el paper actual de les dones als mitjans de comunicació, tot afegint que no es pot fer ni un sol pas enrere a l’hora de visibilitzar-les; atès que tot allò que no surt als mitjans és com si no existís. Al seu torn, les organitzadores de l’acte vam sumar-nos a fer pública la nostra visió/reivindicació de l’estat del feminisme i la situació de les dones als mitjans de comunicació actuals.

Per a aquesta avinentesa, vull puntualitzar que, entre els diversos guardons a dones significades, va ser -per a mi- un motiu de sentida satisfacció atorgar el Premi Trajectòria Professional a una estimada i admirada Dolors Genovès, una dona estretament vinculada a la nostra ciutat; la qual, acompanyada per la seva filla Georgina, va voler transmetre aquest concloent missatge: “Les dones, avui més que mai, hem de fer pinya i hem de ser molt més combatives per a frenar els discursos frívols i manipuladors del poder”.

Trajectòria professional.
Dolors Genovès (Barcelona, 1954) és periodista i historiadora; i Doctora en Comunicació i Humanitats per la Universitat Ramon Llull. Directora de documentals històrics a Televisió de Catalunya (1992 – 2014); així com Professora de Documentals de Creació i Directora dels Treballs de Final de Grau a la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i membre del Consell de Redacció de la revista “Trípodos”, de la mateixa Universitat.
El seu mestratge en documentals d’investigació històrica l’ha fet pionera en la “recuperació de la memòria”, des d’un plantejament de denúncia de l’error i l’horror, i una reflexió sobre la responsabilitat d’aquells que tenien i tenen el poder de decidir. Així, el gruix de la seva filmografia s’ha basat en noves recerques sobre els períodes de la República espanyola, la Guerra Civil i la Postguerra. Ha treballat en els arxius de la Creu Roja (Ginebra); Foreing Office (Londres); Internacional Comunista, Exèrcit Roig i NKVD (Moscou); Arxiu Nacional (L’Havana) i Arxiu Municipal (Santiago de Cuba); Arxiu Militar (Friburg); Arxiu Nacional, Senat, Congrés i Arxiu Ministeri d’Exteriors (Madrid); Capitania Militar (Burgos); Arxiu del Moviment Obrer i Anarquisme (Amsterdam); Arxiu Nacional (Sant Cugat del Vallès), Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Arxiu Protocols Notarials (Barcelona), entre d’altres.

I, d’aquestes recerques van néixer els documentals: Operació Nikolai (1992), L’or de Moscou (1994), Sumaríssim 477 (1994), Cambó (1996), Cuba, siempre fidelísima (1998), Joan March, els negocis de la guerra (2003), Roig i Negre (2006), Entre el jou i l’espasa (2007) i Topografia de la memòria (2008). Els seus darrers treballs són la trilogia: Adéu, Espanya? (2010), Això no funciona, o potser sí? (2011), Hola, Europa! (2013); una reflexió sobre la democràcia i el dret a l’autodeterminació des d’un vessant comparatiu: Quebec, Grenlàndia, Escòcia, Flandes, Catalunya. El seu darrer treball és: Déu, amb accent (2014), sobre la diversitat religiosa a Catalunya; observada per cristians, musulmans, jueus i budistes.

L’any 2010 va rebre el premi de Comunicació d’Òmnium Cultural per Adéu, Espanya? (TVC, Brutal Media, 2010) i aquests darrers anys ha estat col·laborat a l’Ara, RAC, TVC i Catalunya Ràdio.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus necessari un canvi en el govern de la Generalitat?