15.9 C
Igualada
Dimarts, setembre 21, 2021

Morir amb les botes posades?

Jordi Tarragona
Conseller de famílies empresàries

El general Custer va morir amb les botes posades, junt amb el 7è de cavalleria. Alguns empresaris familiars decideixen passar a la història de la mateixa forma, amb la seva empresa. Potser com a propietaris tenen tot el dret a estar fins a l’últim moment al peu del canó; però han de valorar les conseqüències de la seva decisió pel que fa a la continuïtat del negoci familiar. Conseqüències per a la continuïtat de l’empresa i pel patrimoni familiar. Als continuadors se’ls pot passar l’arròs, com al príncep Carles d’Anglaterra, poden marxar o frustrar-se si es queden.

Morir amb les botes posades és més freqüent amb els fundadors. La seva implicació emocional amb l’empresa és més elevada, “l’han parit” i l’han fet créixer; és la seva filla, i potser la més estimada. A més a més, és molt possible que siguin “trabacolics”, és a dir que estiguin acostumats a treballar de sol a sol, de dilluns a diumenge; i que no tinguin activitats alternatives que realment els omplin. En realitat, el que per altres seria feina per ells es plaer. Recordo un dels meus clients, com a conseller de famílies empresàries, que va dir que estava jubilat i els seus fills portaven el negoci, i va resultar que s’hi estava més hores i amb més papers que ells.

A vegades es decideix morir amb les botes posades argumentant que els continuadors no estan preparats, per por a perdre el patrimoni, sentir-se en plena forma o por a les conseqüències familiars de deixar-ho ja. La majoria d’empreses familiars no tenen establerta edat de jubilació real dels familiars i no han dissenyat plans de relleu.

Per no morir amb les botes posades és convenient tenir preparada amb antelació resposta a dues preguntes clau: de què viure ara que em jubilo, i què faré? La família pot ajudar a respondre-les si es vol facilitar el relleu. Les capacitats organitzatives i executives d’un empresari poden tenir un gran potencial d’aprofitament en projectes socials, per exemple. També hi ha empresaris que són capaços de deixar l’empresa per iniciar-ne una de nova, a vegades començant una autèntica cursa amb els seus descendents. Convé dissenyar un pla de relleu amb fites i calendari per poder controlar la seva execució.

Una de les característiques definitòries d’una empresa familiar és la vocació de continuïtat de la propietat en mans de la família. Això requereix capacitat i interès per part dels continuadors per fer-se càrrec del negoci en l’àmbit de direcció, govern o propietat; i valentia i generositat dels predecessors. Valentia perquè poden haver-hi decisions familiarment difícils, i generositat per fer un pas al costat al moment oportú.

Compartir
Jordi Tarragona
Conseller de famílies empresàries

Més notícies

Últimes notícies

L’Institut Joan Mercader participa de nou en l’òpera El Monstre al Laberint del Liceu

Aquest curs l’Institut Joan Mercader tornarà a estar present en el projecte col·laboratiu El Monstre al Laberint, un projecte d’òpera participativa que parteix de...

El peix comença a podrir-se pel cap

La involució institucional de l’estat espanyol -incloent-hi les comunitats autònomes- em fa pensar que els partits són a la democràcia, el que el clero...

L’Igualada Rigat inicia l’OK Lliga amb derrota però bones sensacions

IGUALADA RIGAT 3 REUS DEPORTIU 6 L’Igualada Rigat 2021-2022 ha començat la lliga amb una derrota amb bones sensacions. L’equip va plantar cara a un dels...

Tres exigències de Poble Actiu per aprovar els pressupostos

Una setmana abans del Ple Municipal sobre les ordenances i pressupostos de l’Ajuntament d’Igualada, Poble Actiu ha fet públiques les seves demandes per donar...

Toni Bou no es cansa de guanyar i ja suma 29 títol mundials

Punt i final a la temporada de Trial a l'aire, que ha celebrat la seva última cita a la localitat portuguesa de Gouveia i...
Compartir