Miren i no veuen – Jaume Singla

La situació política és tan variable que en el moment d’escriure aquesta columna no sé si s’impugnarà la consulta o quina bestiesa diran alguns dels seus “líders”. No em negareu que a Espanya hi ha una casta institucional absolutament impresentable tant per les seves opinions com, per les seves accions. Per a Rajoy impedir la consulta “es un éxito de la democracia”. Segons declarava aquesta mateixa setmana el president que només llegeix el Marca “mientras yo sea presidente se cumplirá la ley”. Que això ho digui el president d’un partit que hauria construït la seva seu sense pagar l’IVA, és una mostra de “desfachatez” insòlita en un primer ministre d’un país europeu. Rajoy intenta resoldre un problema polític amb mesures judicials. A banda de ser una estupidesa, és una altra forma d’incomplir la llei. Ahir dijous, la majoria absoluta del Partit Popular a Las Cortes Españolas, va impedir la convocatòria d’un ple monogràfic al voltant de la corrupció. Es veu que això de la corrupció els importa poc. Tot i tenir més de cinc-cents als càrrecs imputats en els més de 1.700 casos oberts i al 75% del primer govern d’Aznar imputat, als diputats del PP no els interessa frenar la corrupció. Per a ells és més perillós consultar als ciutadans. A Catalunya la situació d’algun partit no és gaire millor. Encara m’irrita la retina la imatge que vaig veure dimecres al Parlament. Els visitants convidats pel PP, per intentar condicionar el debat, feien la salutació feixista al crit de “Viva España”. És legítim sentir-se espanyol, mostrar patriotisme envers Espanya i ho és desitjar que l’estat segueixi com fins ara. El problema que tenen els “patriotes espanyols” és que els símbols d’Espanya els han deixat en mans de feixistes, nazis i violents. Els catalans, que per damunt de tot som demòcrates, mai acceptarem ser representats per banderes amb àligues, braus, esvàstiques o cadenes. El que ha de fer amb urgència l’Estat és escarmentar els corruptes, recuperar els diners malversats i posar-los al servei dels ciutadans. Mentre escric apareix el dictamen del Consejo de Estado respecte de la consulta del Nou 9 N. El rebutja per unanimitat. Si tenim en compte que entre els membres del Consejo hi ha exministres socialistes -el partit dels quals diu voler una reforma federal- i un ponent constitucional guardonat per Jordi Pujol amb la Creu de Sant Jordi, hom podria esperar que el dictamen signat no ho fos per unanimitat. És clar que si tenim en compte l’obscenitat de milers d’euros que cobren pel càrrec, penso que potser han votat mirant la seva butxaca i no el text de la llei. Fins quan jutges i magistrats acceptaran que el PP els utilitzi per frenar els legítims anhels dels ciutadans de Catalunya? Cal que recordem que el pitjor delicte d’un jutge -la prevaricació- és emetre una sentència o un dictamen injust?. Jaume Singla