A la crisi de la invasió russa a Ucraïna hi sobra testosterona i li falta humanitat.
Europa viu una crisi humanitària, per l’ús de la força militar en un problema territorial. Vladimir Putin, cada dia més embogit, ha posat tota la força militar de Rússia i Bielorússia, al servei dels seus personals somnis imperials. Zelesnky i el poble ucraïnès s’hi oposen amb totes les seves forces mentre hi perden la vida, els destrossen els habitatges i els destrueixen les ciutats.
Els encarregats de resoldre la crisi són tots homes. Als esmentats Putin i Zelensky cal sumar-hi l’Alexander Lukashenko, que va manipular les darreres eleccions i pot continuar sent president de Bielorrúsia gràcies al suport militar de Putin. Els “líders” europeus, també tots homes, són el francès Emmanuel Macron; l’anglès Boris Johnson, que fora d’Europa pel Brexit no sap ben bé què fer; el nou canceller alemany Olaf Sholz que acaba d’arribar i tot i les ganes de posar-se al dia, encara no domina el pati europeu; l’espanyol Pedro Sánchez que, fidel al seu estil, avui diu blanc, demà dirà negre i entremig ha dit blau i que la seva màxima aspiració és que a Europa li facin una mica de cas.
Pels Estats Units ho gestiona Joseph Biden, gairebé ancià que sovint no sap si ha d’atacar Rússia, defensar Afganistan o enviar drons a matar àrabs. Només sap que quan envia l’exèrcit lluny de casa, la seva popularitat puja. Els xinesos tenen a Xi Jinping, el cap d’una potència creixent que sap que si l’economia mundial decau, Xina perdrà els seus mercats i no cobrarà els deutes públics de la majoria d’estats als quals ha comprat deute.
I què dir de “l’alt representant d’assumptes exteriors de la Unió Europea”, l’ínclit Josep Borrell? Un home que formava part del govern socialista que va crear els GAL (més de 30 morts) i ens va aplicar l’article 155, és qui ha de resoldre el problema territorial europeu? Massa mar per a tan poca sardina.
No sé vosaltres però jo soc dels que penso que si no s’hagués retirat Angela Merkel la crisi no hauria arribat a la situació desesperada que pateix Europa. Trobo a faltar una mica de sensibilitat femenina per resoldre una crisi militar i humanitària que no havíem vist des dels temps de la II Guerra Mundial
Crec honestament que les dones en general tenen més capacitat per mantenir la pau i la prosperitat dels pobles. Potser per això és tan difícil que les deixin arribar als llocs de poder real a la majoria de països del món. En el futur, si volem que n’hi hagi, ho hauríem de resoldre.
Aquesta setmana que celebrem el Dia de la Dona és un bon moment per pensar-hi i, si és possible, posar fil a l’agulla.
