Marc Ollé Bernades es va proclamar, el passat cap de setmana, campió d’Espanya de curses per muntanya en ultra distància i encapçala la selecció catalana per endur-se també el títol estatal com equips.
La selecció catalana de curses d’Ultraresistència va fer bons els pronòstics i a casa tampoc va decebre. L’equip dirigit per Pere Rullan amb Fernando Rosa, no van donar cap opció als rivals en categoria masculina i van repetir el títol aconseguit l’última temporada a la Sierra de Cazorla. El factor de “jugar com a locals” va esperonar als catalans que van aconseguir la victòria gràcies al títol de campió estatal que es va emportar l’igualadí, Marc Ollé (GE Oliana).
El cartell de corredors era d’un nivell altíssim, fet que convertia en una prova catalogada com top mundial, grans corredors professionals com Pere Aurell, Miguel Heras, Jesus Gil entre d’altres. El Marc sortia a la Trencacims també com un dels favorits però tapat després de la seva participació a l’estatal de Curses per Muntanya i d’una temporada carregada amb poques ultres. L’actual campió de Catalunya de la modalitat i de la Copa Catalana de Curses per Muntanya, no va deixar cap porta oberta i va aconseguir el títol de forma autoritària, en una tram final de cursa on va superar a Miguel Heras i el va deixar enrere per entrar en solitari a la meta de Paüls.
El Marc va completar els 75km, amb un desnivell positiu de 5.300m i un desnivell acumulat de 10.600m amb un temps de 8h 57’42”. Amb aquesta victòria, Ollé se suma a tres catalans més (el “blacky” Morales, Andreu Simon i Marta Molist) que han aconseguit el campionat estatal d’Ultraresistència.
L’igualadí no va ser l’únic català en pujar el podi. Lluís Ruiz va aconseguir una gran tercera posició per darrere del Marc i Miguel Heras. Ruiz va anar sempre al grup capdavanter de la cursa.
La cursa va ser una dura batalla que començaria amb comandament gairebé exclusiu dels corredors catalans, encara que amb un Miguel Angel Heras sempre als primers llocs. Després del pas per la Font de S. Roc, al km 30, la calor començaria a estrènyer de valent, amb el termòmetre rondant els 30 graus i castigant amb força tots els corredors, sobretot a les zones més baixes i arrecerades. A les zones altes i de cresteria el vent seria un bon aliat dels corredors. I seria després del pas per S. Roc, a la pujada a l’Espina, ja al km 40, quan Pere Aurell començaria a trencar les hostilitats, obrint una mica de forat, mentre poc després seria Miguel Ángel Heras el que respondria a aquest atac.
Després del pas per l’espectacular Rasses de Maraco (GR-7) i ja a Alfara de Carles, km 58 de carrera, semblava que les posicions s’anaven definint, amb un Miguel Angel Heras en primera posició, Marc Ollé a més de 3′ del líder, Aleix Toda a prop de 8′, Pere Aurell a 9′ i Lluis Ruiz Oller a un quart d’hora. Però els últims 15 km serien extraordinàriament durs per a tots i Marc Ollé, intentant defensar la seva segona posició i gairebé sense adonar-se’n, va enllaçar amb Heras a l’avituallament del km 64. A partir d’allà prendria el comandament de la prova, però quan pensava que havia deixat enrere el seu gran rival, aquest altre cop estava al costat del líder. A partir d’allà la batalla va ser duríssima fins a la línia de meta, on Marc Ollé aconseguiria arribar com a vencedor amb un temps de 8:57:42, mentre que Miguel Heras entraria 1 escàs minuts després del líder.
Aquest resultat dona al Marc una plaça directe per competir internacionalment els Europeus d’enguany en modalitat ultra, que depenent dels seus resultats a la Copa d’Espanya podria ser el primer cop que algú aconsegueix mèrits directes per ser convocat internacionalment per distància skyrunning i ultra. Una fita que mostra la polivalència de l’experimentat corredor català. Si aquest fos el cas, Marc hauria de triar quina és la modalitat davant la incompatibilitat de poder córrer les dues curses dels Europeus en dies consecutius.
