Filla de Capellades ( 1944 ), Imma Alert i Valls va estudiar els ensenyaments primaris i secundaris al col·legi de la Divina Pastora d’aquesta població anoienca. Després, un llarg parèntesi -per raons personals- havia de passar fins que es llicenciés en Psicologia (1979 – 1984), a la Universitat de Barcelona i no tardés a esdevenir una certificada psicòloga de diversos centres educatius de casa nostra, com a funcionària de la Generalitat. Molt més endavant, però, tot treballant va cursar els Estudis de Filosofia i d’Història de l’Art a la recentment creada Universitat de l’Experiència, un centre depenent de la Universitat de Barcelona. Tanmateix, mentre exercia com a psicòloga, i a propòsit d’una incansable motivació personal envers el món de l’art que ja li venia de lluny, va resoldre d’ingressar a l’Escola d’Art Gaspar Camps; un itinerari artístic que, formada en el mestratge de l’escultora Teresa Riba, va veure uns formidables resultats en l’Exposició que va muntar a la Galeria Portal del Llevador, a l’any 2016.
Aquests dies, amb motiu de la magnífica mostra “Amor a l’Art”, a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Igualadí, que acaba de clausurar, Alert se’ns ha presentat novament com a una consolidada artista en el camp de l’escultura, fins al punt en què es veuen del tot acomplerts i satisfets els seus propòsits de despertar o bé provocar unes profundes però complaents emocions en l’espectador. En aquest sentit, pel que fa a l’exposició en qüestió, i per a aquesta avinentesa, la producció està dedicada a Lluís Amat, el seu difunt marit. Així, el mateix reclam “Amor a l’Art” apunta a ser un oportú elogi a qui va ser la parella de l’artista; amb qui va aprendre a conèixer a fons i a estimar de debò el món de l’Art, ja fos gràcies a les múltiples experiències viatgeres compartides, ja fos per la consideració a l’extraordinària realització artística de dibuixos i pintures d’aquell.
Una mirada atenta a la pluralitat d’obres d’aquesta gran artista et descobreix una escultura de reduïdes mesures en què cada peça es configura com a una laboriosa obra d’art. Una creació que fa que la principal protagonista, i des del punt de vista temàtic, sigui la figura humana; en definitiva, la persona. Però, no una persona qualsevol sinó una persona carregada d’humanitat i d’amor. Efectivament, de la seva obra se n’obté que la figura humana sempre hagi estat i sigui sent el centre de la seva producció; raó per la qual, més enllà de qualsevol aspecte temàtic, tots els treballs escultòrics d’Alert denoten un notable coneixement de l’anatomia humana així com un precís domini de les diferents proporcions -segons les posicions del cos humà- per a aconseguir la visió precisa de l’obra, dins de l’espai real, en tres dimensions.
Definitivament, l’obra d’Alert es trobaria inscrita en l’art figuratiu; però està dotada d’un argumentari ben singular, atès que les escultures tenen sovintejadament unes atribucions molt personals, segons la font d’inspiració que ella els ha concedit, ja sigui a partir de models reals ja sigui a partir de la representació de figuracions pròpies de cultures ancestrals o històriques que evoquen, totes elles, una admirable fortalesa i un penetrant grau d’espiritualitat.
Quant a la tècnica, amb un modelatge visiblement elaborat, l’autora considera que: el fang encerta a ser el millor material per a expressar les sensacions i els estats d’ànim. Una altra cosa és perseguir amb el treball del fang tota mena d’acabats, formes i textures, àdhuc una vistosa gama de colors. El resultat: esplèndid!.
