“Una bona infermera és aquella que combina l’alta tecnologia amb l’alt contacte humà; la vocació amb la professió”

0
212

Entrevista a Glòria Tort, infermera de l’ICS Catalunya Central a l’Anoia i professora d’Infermeria al Campus Igualada-UdL

No només ets infermera, sinó que també has estudiat Antropologia i has fet el doctorat en Pedagogia.
Jo vaig fer el diplomat en Infermeria i quan vaig acabar notava que em faltava el coneixement del perquè la gent sentia les malalties com les sentia, aquest punt de vivència personal. Per això vaig estudiar antropologia social i cultural. I el doctorat en Pedagogia el vaig fer perquè en aquella època no era possible fer-lo en infermeria i volia complementar la meva vessant docent.

T’ha interessat sempre la part teòrica més enllà de la pràctica?
Quan vaig començar a fer les primeres classes com a professora em van proposar quedar-m’hi i vaig estar 15 anys allunyada de la tasca assistencial, dedicant-me només a la docència. Quan les circumstàncies personals i professionals m’ho han permès, vaig decidir reciclar-me i tonar a la pràctica assistencial, però sense deixar la docència, per tant treballant alhora de professora universitària.

I quan has tornat a l’assistència?
Em vaig proposar fer-ho quan acabés la carrera la primera promoció d’Infermeria del Campus d’Igualada, al 2019. Necessitava reciclar-me. Què va passar? Que va arribar la pandèmia. I el reciclatge va ser total i absolut. En tots els àmbits. I com que gaudeixo i aprenc molt, doncs de moment segueixo.

Com ho vas viure?
Una situació de lidiar amb el caos, d’un treball en equip que no ens havíem imaginat mai, de gestionar la incertesa. I per què no dir-ho, de por també. Especialment en la primera onada ja que no sabíem res de la malaltia, vèiem com es morien els pacients i no teníem forma de protegir-nos ni protegir-los.

Aquestes situacions es poden explicar a classe?
És impossible, però s’intenta. S’han de viure. Pots explicar que la comunicació i el treball en equip és fonamental. Però la pandèmia ens ha posat davant una situació en què havíem de respondre utilitzant tots aquests recursos.

Notes més reconeixement cap a les infermeres després de la pandèmia?
Ens ha donat visibilitat i això és molt important. I malgrat tot, ha estat una oportunitat per reivindicar les nostres funcions en el sistema de salut. Ara bé, cal dir que la pandèmia ens ha cansat molt. Psicològicament sobretot.

Què és imprescindible per ser bona infermera?
Una bona infermera és aquella que combina l’alta tecnologia amb l’alt contacte humà. (High tech i high touch) Dominar l’escolta, el respecte, posar-se en el lloc de l’altre, acompanyat d’estar al dia de procediments i tenir altra tecnologia accessible. Si domines un però no l’altre, no ens serveix. Combinar la vocació i la professió.

Has dirigit la primera tesi doctoral en infermeria feta al Campus Igualada UdL. Què suposa això?
A nivell personal ha estat una gran alegria i satisfacció. La tesi doctoral de la Rosa Giralt suposa un pas més per al Campus, que ens anem consolidant i de mica en mica anem avançant. Demostra que aquí es pot estudiar el grau en Infermeria, però que si vols també pots fer aquesta tasca de recerca i acabar fent el doctorat. Es va en la bona direcció, però cada pas requereix el seu temps. Ara m’agradaria que estudiants que hagin fet el grau aquí, iniciïn també els seus estudis de doctorat.

L’estudi i la recerca en el món de la infermeria és un àmbit que està avançant molt en els darrers anys?
La recerca en infermeria penso que està buscant un lloc i l’està trobant, però no és gens fàcil. Portem pocs anys com a grau (a Catalunya en general) i per tant també fa pocs anys que es pot fer el doctorat.
La meva generació vam ser punta de llança en temes com que infermeria havia de tenir el seu propi criteri per decidir segons criteris de pràctica clínica. Els joves que pugen ara han d’agafar la bandera de la recerca. Han de tirar milles amb això.

Més recerca voldrà dir millor atenció al pacient, al final.
En el cas de la recerca aplicada, sí. És aquella que toca al camp.
A l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya Central per exemple, es fa un gran treball de recerca.

També fas estudis de recerca a l’ICS.
Sí, en el meu cas de recerca qualitativa. Aprofundeixo a fons en les experiències de la gent, dels pacients i de les famílies, i també dels professionals de la salut. Acostumo a treballar juntament amb professionals de la Universitat de Lleida i del grup AFIn de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vam investigar l’impacte de la pandèmia covid en els professionals de la salut a nivell estatal i vam publicar dos articles en revistes científiques de ressò internacional. També sobre l’eficàcia del telenursing en temps de covid des de l’àmbit d’atenció primària, que es va publicar en una revista científica de primer nivell d’infermeria. També he investigat la gestió infermera de la demanda aguda en atenció primària, que és un rol emergent i que anirà a més, per tant ens falta conèixer en profunditat les necessitats i les visions de les infermeres davant d’aquest rol. Aquestes només són algunes de les investigacions que hem fet amb els diversos grups.

Compartir