L’iceberg
L

26 d'abril de 2020

Jordi Puiggròs Pola
Mestre

Aquesta setmana vaig decidir reviure la pel·lícula Big Fish, de Tim Burton. Un fill que intenta recuperar la relació amb el seu pare, greument malalt, després d’haver-se deixat de parlar a causa de les històries, poc creïbles, que el pare sempre li explicava sobre què havia viscut al llarg de la seva vida. Aquesta reconciliació per tal d’entendre qui és el seu pare i què és veritat i què no d’aquelles històries, és l’argument principal d’una pel·lícula que fidelitza l’estil de Burton.

Al llarg d’aquesta, el director aconsegueix transmetre diverses metàfores que ens ajuden, en part, a entendre algunes decisions que es presenten al llarg de la vida. Estabilitat o aventura, risc o seguretat, ambició o conformitat, són alguns dels dilemes que William Bloom, com a protagonista, explica al seu fill utilitzant llegendes que formen la història de la seva vida.

Durant aquests dies, el terme llegenda n’és un que em roda diverses vegades pel cap. Per una banda, ens passem el dia observant gràfics amb les seves llegendes corresponents els quals, per molt que superem aquesta epidèmia, ens hauran derrotat amb les seves tristes xifres. Per altra banda, també tenim les llegendes que els responsables ens han explicat fins ara. Històries plenes de veritat i, com a bones llegendes, plenes de mentida i fantasia. Ni tots som soldats ni, desgraciadament, hem perdut només vint mil persones.

Aquesta setmana que ve, els petits de la casa ja podran sortir al carrer a gaudir del Sol i la pluja i, paradoxes de la vida, aquesta vegada serà l’adult qui necessitarà un nen o d’una nena per sortir al carrer i no, viceversa. El dia 27 d’abril, els nens i les nenes del país seran els primers que podran tornar a gaudir gairebé 50 dies després, d’una passejada d’oci.

I ho faran en un clima especialment desconcertant per ells. Són molts els professionals, experts, sindicats i mestres que han participat en la paral·lela epidèmia d’opinió que estem vivint. Alguns reclamaven la tornada a l’educació lectiva al juny i juliol. D’altres, que fins al setembre no seria segur tornar. I, aquesta setmana, el Conseller Bargalló ha dit que, depèn de com, la tornada a les classes lectives haurà d’anar més enllà del setembre, en alguns cursos.
Molta informació. Molta opinió. Poca determinació. Segons la Secretària d’Ensenyament Núria Cuenca, els alumnes esperen que el mes de juliol hi hagi Casals d’Estiu per a tothom però, d’altra banda, segons Bargalló no sabem si serà segur que els alumnes tornin a les escoles al setembre.

Poca coherència. Poca claredat. Molta confusió. Potser, parlem massa.
I mentrestant, els i les alumnes – tot i la seva curta edat – estan vivint una de les experiències més significatives que, esperem per la seva salut, visquin al llarg de la seva vida. Aquests petits estan veient la importància de la sanitat pública, estan veient com la natura que ells coneixien, està reprimida i deteriorada a causa del nostre dia a dia. Les nenes i els nens estan veient la importància que té conviure cada matí i cada tarda amb els seus companys de classe. Ensenyar i conscienciar de tots aquests factors, en una situació normal, duria a les escoles, molt més temps del que ho està fent aquesta epidèmia. I el valor d’aquest aprenentatge, crec que és incalculable i l’hem de valorar.

Ja en els últims dies de William Bloom, el seu fill s’asseu a la vora del llit per explicar-li la frustració que té a l’intentar saber qui coi és el seu pare. Ell li explica que el que sent, és comparable a un iceberg. Les llegendes que sap, per ell són el petit tant per cent que es veu flotant a l’aigua i, per tant, sap que tot el que amaga Bloom entre tanta fantasia, la resta de gel enfonsat sota l’aigua, és molt més del que realment li ha explicat fins ara.

Dilluns que ve, els petits respiraran l’aire fresc que el confinament ens ha regalat i de què feia tants anys que les ciutats no gaudien. Dilluns podran acompanyar a passejar la mascota i agafar aquell camí de sorra que, de tant en tant, agafen per escapar de l’asfalt. Dilluns, els nens i les nenes sortiran al carrer i, qui sap, si ens podran ajudar a veure i explicar com n’és, realment de gran, l’iceberg que amaguen les llegendes d’aquests dies.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta