S’atansen eleccions, les municipals seran el pròxim 28 de maig; també, en pròximes dates, de moltes autonomies; i, com a colofó final, les generals, que tenen com data màxima el 10 de desembre d’aquest any. Estem en una democràcia del vot, i per això tots els moviments polítics, des de fa dies, són en clau electoral.
El “Centro de Investigaciones sociologicas” (CIS) és el que alerta dels problemes que la societat té com primordials, últimament en costant augment és el problema de l’habitatge.
L’habitatge no té un problema, en té més: lloguer pels núvols, okupació, hipoteques cares, falta d’habitatge social, tot plegat és que hi ha falta d’habitatges i molts de desocupats. El Govern de l’Estat per paŀliar aquest desgavell ha proposat una bateria de mesures que són les que segueixen a continuació.
Una d’elles és la llei de l’habitatge, la primera de l’Estat espanyol en democràcia, consensuada per l’acord de les forces d’esquerra el 14 d’abril passat; que ha sigut debatuda, votada i aprovada aquest 27 d’abril en el Ple del Congrés dels diputats, l’últim tràmit que li queda és l’aprovació pel Senat. Mesures rellevants és el topall de l’augment del lloguer al 2% el 2023 i el 3% el 2024, i a partir del 2025 estableix que quedaran topats i regulats per un nou índex a establir en les denominades “zonas tensionadas” ja no servirà l’IPC que es fa servir actualment. Què són, o seran, les “zonas tensionadas”? Seran aquelles que el cost de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics, llum, aigua gas…, superin el 30% de la renda mitjana, i per acabar d’arreglar la complicació, aquest fet estarà en mans de les comunitats autònomes, que decidiran si apliquen la normativa o no.
Una altra mesura és la mobilització dels 50.000 habitatges propietat de Sareb, l’anomenat banc dolent. Donat que Sareb des de fa poc més d’un any és el Govern qui el controla, ha decidit posar-los al mercat per lloguer social. El problema és en l’estat en què es troben aquests habitatges, molts d’ells estan per rehabilitar i d’altres, no pocs, ocupats. Qui gestionarà aquest actiu immobiliari? Actualment, Sareb ho ha traspassat o cedit a les immobiliàries Hipoges i Servihabitat, i no és senzill contactar i entrar en tractes amb elles.
Per, últim, el president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que en terrenys de Defensa es construiran 20.000 nous habitatges, més 43.000 que es finançaran en crèdits ICO, total, doncs, es pretén posar al mercat 113.000 habitatges per lloguer social. Aquestes mesures acabaran amb el problema de l’habitatge, segurament no de moment, però sí que és el camí a seguir posant habitatge públic al mercat i, seria bo posar-nos a l’alçada dels nostres veïns que està pel 10% quan aquí just arriben al 3%.
L’habitatge és de competència autonòmica, i, per correspondència municipal, i aquests tindran molt a dir a aquestes mesures posant-se en contacte amb el Govern central per portar a terme tot el proposat.
Caldrà veure en el temps si aquestes mesures apuntades són a efectes electorals, o tindran continuïtat a fi de resoldre el problema d’habitatge.
