Aquesta setmana, l’INE ha publicat un extens estudi, encara amb dades de 2018, sobre la renda neta anual per habitant. Aquesta informació s’extreu de les xifres que proporciona l’Agència Tributària, i s’obté de la suma dels ingressos de cada persona, i que inclouen el sou, les prestacions socials, rendes privades de capital o de propietat, la declaració d’IRPF…. Sovint els experts conclouen que la xifra resultant -que és, òbviament, una mitjana de tots els resultats- marca el nivell de la “riquesa” econòmica d’un territori determinat.
Doncs, a la fi, podem observar com arriben bones notícies. Després de molts anys en els quals Igualada i l’Anoia eren a la cua de molts indicadors econòmics, s’observa una recuperació clara en aquest àmbit de la renda per càpita. Almenys en el cas de la capital de la comarca, perquè les dades disponibles no inclouen cap altra població de l’Anoia, ja que l’estudi de l’INE es limita a les ciutats de més de 20.000 habitants. En qualsevol cas, és una xifra molt positiva, i necessària. Atenció perquè això no implica que el nostre territori -en aquest cas, Igualada- recuperi a marxes forcades muscle productiu, ja sigui en indústria o serveis, sinó que els seus ciutadans tenen més ingressos que fa uns anys. D’on els obtenen és una altra qüestió. Queda encara molt camí per a recórrer per a tornar a tenir un pes econòmic productiu com els d’abans de la crisi tèxtil del 2003…
També és molt positiu que la ciutat esdevingui la sisena del país amb millor renda fora de l’àrea metropolitana, per damunt de “rivals” com Vic, Manresa o Vilafranca.
Això significa que Igualada es posiciona com un clar referent per a tenir en compte en el present i futur com a reclam residencial, industrial i de serveis en l’anomenada segona corona de Barcelona, i la posa al capdavant del tren de les ciutats mitjanes de Catalunya.
